(Hemeroteca)Els protagonistes del cas Mercuri compten amb precedents silenciats
Després de la primera sentència judicial emesa, recuperem l'article d'anàlisi publicat a L'ACCENT el desembre de 2012, en el qual es detallen presumptes il·legalitats comeses pels principals encausats del cas Mercuri
“Lo que importa es la fotografía y el titular o sea que en to caso el Soriano pues que vaya, hable cuatro cosas, cuatro tonterías (…) una copa de cava, nos vamos tos a tomar por culo, a comer a casa a las dos, media hora y allí el Diario Sabadell saca una foto, un titular, empresarios y gente afín dan recolzament…”. És un fragment extret del sumari del cas Mercuri referent a la conversa telefònica que mantenia Melquíades Garrido amb el seu nebot Manuel Bustos el desembre de 2010. Intentaven organitzar una estratègia de suport al regidor del PP Jordi Soriano de cara a les eleccions municipals de 2011. La direcció del PP no volia de cap manera que Soriano ni tan sols tornés a formar part de les llistes del partit, però al PSC li interessava molt que el líder del PP des del 2003 seguís sent el mateix. Un cop el cas Mercuri esclata a Soriano se’l considera el principal responsable del presumpte cobrament de comissions i contacte entre ajuntament i empreses.
Anteriorment, en més de 40 ocasions va ser ell qui va permetre amb els seus vots que es tiressin endavant apostes polítiques que no comptaven amb el suport necessari al ple municipal. La fidelitat va arribar a tal punt que, el setembre de 2009, Bustos va aturar un ple, es va reunir amb l’edil popular cinc minuts i seguidament aquest va canviar el seu vot. Políticament, era una crossa necessària i estable. No obstant, semblaria tan sols un pacte polític encobert si no fos perquè Soriano ja llavors protagonitzava escàndols que la premsa silenciava.
Denúncia contra Soriano tapada per PP català i premsa local
Un d’ells va ser la denúncia que va rebre per part dels propis treballadors del partit i membres de Noves Generacions l’abril de 2009. Acusaven a Soriano, aleshores president del PP de Sabadell, de no haver-los donat d’alta a la Seguretat Social, no pagar-los els sous i estar desviant fons del partit. A més, per fer públic el que ja era vox populi, els afectats van optar per enganxar uns cartells denunciant la situació davant de les seus dels mitjans de comunicació locals. Soriano va optar per canviar el pany de l’oficina de la formació a l’ajuntament i no deixar-los entrar més, generant un conflicte rocambolesc que va acabar amb la intervenció de la policia municipal. Però la mateixa nit de l’enrenou Soriano va organitzar un sopar en un restaurant del centre de Sabadell amb membres de la premsa local. L’endemà, gairebé ningú en va parlar. Posteriorment la direcció del partit el va cessar de la presidència del grup a Sabadell establint una junta gestora provisional, i els mitjans tampoc van dir quin n’era el motiu. Ara se sap que Bustos i el seu tiet van intentar que tornés a ser regidor el 2011, però no ho van aconseguir.
Obra pública assignada a socis del tiet Bustos
Melquíades Garrido, tiet de Bustos, és el president del Gremi de Construcció i està sent investigat per cinc possibles delictes relacionats amb el cas Mercuri i quatre més relacionats amb altres afers. De les gravacions del cas també se’n desprèn, entre d’altres, que tenia molts “diners en B” i es confirma que té armes de foc, tal i com apuntaven rumors anteriors. En tot cas, ja s’havia demostrat que socis seus van beneficiar-se de les adjudicacions de l’empresa pública de vivenda, VIMUSA, quan ell n’era conseller i Bustos president. De fet, El País revelava el 2007 que Bustos havia atorgat concessions d’obra pública a socis del seu tiet des de tres organismes que presidia: VIMUSA, l’Ajuntament de Sabadell i la Federació Catalana de Municipis. La publicació va generar tota una polèmica que pràcticament ningú va publicar. Grups de l’oposició van denunciar llavors que s’estaven cometent il·legalitats en l’adjudicació d’aquelles obres.
Més de 100 irregularitats en pisos per a la gent gran
També es va denunciar la gestió del complex municipal de pisos de Sant Oleguer. Diversos indicis apuntaven que les concessions s’haurien fet a dit (alguns amb vincles a membres del PSC) i sense complir els requisits. ICV-EUiA va interposar un contenciós administratiu després que precisament els vots de Soriano impedissin que es tirés endavant una comissió d’investigació. El 2010 la fiscalia havia determinat que fins a 126 expedients tenien alguna irregularitat però que no apreciava cap tipus de responsabilitat penal. PSC, premsa i entorn van donar el cas per tancat, però el contenciós posterior tira endavant i s’espera que el jutge resolgui en els pròxims mesos.
