[bar group="860×106"]

Els proxenetes al descobert

[L’ACCENT 145]

No és cap secret que la immensa majoria de les prostitutes malviuen a “l’empar” d’homes sense escrúpols que xuplen la seua sang a canvi de protecció. Uns personatges nefastos que darrerament han aprofitat els debats socials i institucionals al voltant de la possible legalització de la prostitució per tal de treure pit i eixir de la claveguera. És així com va nàixer la patronal dels explotadors sexuals: Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA).


Fitxa tècnica

Títol: Los amos de la prostitución en España
Autor: Joan Cantarero
Editorial: Ediciones B (Barcelona)
Any  de publicació: 2007

A Los amos de la prostitución en España el periodista valencià Joan Cantarero ens conta amb tot detall el funcionament i les interioritats d’aquesta associació del neó. Cantarero coneix bé del que parla doncs acceptà ser cap de premsa d’ANELA amb la idea de publicar aquest treball. Així ha participat directament en les seues reunions, s’ha relacionat amb tot l’entorn dels proxenetes i ha pogut accedir a la seua documentació interna. Sens dubte fa bona la cita de Frank Cappa que encapçala el llibre: “Si la teua fotografia no és suficientment bona, és perquè no estaves suficientment a prop”.

Cantarero descobreix com darrere d’una associació empresarial que té com a objectius teòrics la regulació de la prostitució en els anomenats clubs d’altern, s’amaga un sinistre entramat corporatiu i un negoci amb diferents branques (publicitària, sanitària, jurídica,…) ben rendible per uns quants. Elements amb noms i cognoms, que apareixen públicament com a representants dels proxenetes, que no amaguen els seus vincles amb els cossos policials ni tampoc la seua filiació a la ultradreta. Personatges com ara Manuel Nieto, policia judicial de Barcelona -actualment en segona activitat- directiu i responsable dels serveis jurídics de l’associació; l’ultradretà Javier Ruiz Sanahuja -cap dels serveis sanitaris d’ANELA-; l’advocat “oficial” dels feixistes de València Manuel Salazar -en el despatx del qual té la seu el lucratiu Club de Compras d’ANELA-; l’exregidor del PP a Lloc Nou d’en Fenollet, José Felipe Roca, responsable de màrqueting d’aquesta patronal i també del partit feixista España 2000 i Levantina de Seguridad. Però sense cap mena de dubte, qui més s’ha destacat com a cap de la conxorxa que Carretero destapa al llibre és José Luis Roberto. Un individu que des de la ciutat de València ha format en torn seu una trama política empresarial on no se sap massa bé on acaba una cosa i comença l’altra. Líder indiscutible d’España 2000 i màxim dirigent de Levantina de Seguridad, aquest advocat ha completat la seua xarxa mafiosa amb el control total d’ANELA, amb el càrrec de secretari general tècnic.

Los amos de la prostitución en España descobreix les fosques maniobres dels caps d’ANELA. Com per exemple la creació d’una associació “fantasma” de prostitutes, nomenada Asociación Libre de Mujeres del Alterne (ALMA), favorables a la legalització i amb el mateix discurs que la patronal. O també la creació de “colmenes” de prostitució a Amèrica per tal que les prostitutes llatines pogueren ser explotades durant els tres mesos que dura el seu visat de turista a l’Estat espanyol i després tornar al seu continent per tal de continuar prostituint-se fins que s’acompliren els nou mesos de rigor per tal d’obtenir un nou visat de turista. Una operació en la qual cada vegada que una jove creua l’Atlàntic contrau deutes que ha de pagar als mateixos que la prostitueixen. Però no tot és tan tètric, també hi ha recepcions oficials, programes de televisió, glamour i canapès. No debades l’autor explica que tant la Generalitat principatina com la valenciana han comptat amb ANELA -com a assessora o com a informant- per tal d’acarar el seus projectes de regulació de la prostitució.

Quan hom llegeix quina mena de gent es maneja en aquest penós món, no pot deixar d’admirar la valentia periodística de Cantarero. Es calcula que unes 400.000 persones es prostitueixen o són prostituïdes arreu de l’Estat espanyol; generen uns 18.000 milions d’euros -més o menys l’equivalent al Producte Nacional Brut de països com Eslovènia o Costa Rica. Uns diners que són absorbits per explotadors, gents sense ànima, proxenetes de la calanya dels que descriu aquest llibre.

 


[bar group="860×106"]