El projecte de reforma de la Llei d’estrangeria ja és al Congrés dels Diputats i es troba ara en fase de debat parlamentari. Al llarg dels propers mesos el PSOE, autor de la proposta, haurà de negociar amb la resta de grups la reforma per tal d’assolir la majoria suficient per aprovar-la. La proposta del Govern denota un clar caràcter utilitarista dels estrangers en prescindir de la seva condició humana per ser tractats només com a peces del procés productiu. Si en època de vaques magres la integració i les regularitzacions massives formaven part del discurs oficial, quan arriben vaques magres les expulsions, l’aïllament i la persecució són la recepta per precaritzar les condicions de vida i aconseguir el retorn als països d’origen.
Accés a l’habitatge
La proposta del Govern deixa enrere la igualtat en l’accés a les ajudes públiques a l’habitatge, tot obrint la porta a les administracions públiques que les convoquin per establir restriccions al estrangers que no siguin considerats de llarga durada, fet que dificulta l’estabilitat dels i les nouvingudes i els aboca a la precarietat més absoluta per manca d’habitatge. Paral·lelament, s’endureixen les sancions i mesures de persecució de la sobreocupació de pisos. D’una banda es tanquen les portes a l’accés a l’habitatge i de l’altre es persegueixen les poques opcions reals de tenir un sostre, tot un atzucac que no és casual.
Reagrupament de familiars
Una de les novetats més criticades per les associacions en defensa dels drets humans és l’enduriment de les condicions per reagrupar familiars. La reforma planteja limitar el reagrupament als fills menors o discapacitats, al cònjuge i als ascendents majors de 65 anys. D’altra banda, s’endureixen els controls per assegurar la capacitat econòmica per mantenir-los, quelcom que dificulta notablement les possibilitats d’un del sectors més desafavorits perpetuant la separació de les famílies.
Persecució de la solidaritat
La proposta no es conforma amb restringir els drets i llibertats dels estrangers tot abocant-los a la marginació social i la precarietat sinó que a més a més criminalitza i persegueix la solidaritat. Així doncs, acollir un immigrant o prestar-li ajuda de subsistència estarà sancionat amb multes de fins a 10.000 euros. També seran sancionades aquelles persones que permetin l’empadronament al seu domicili quan l’estranger no hi visqui efectivament, quelcom que no passa quan l’empadronat falsament és comunitari. Cal tenir en compte que estar empadronat és un requisit imprescindible per poder regularitzar la situació i obtenir permís de treball i residència. També s’endureixen els controls sobre els matrimonis amb extracomunitaris per mirar de detectar-ne aquells que segons l’Estat són de conveniència.
Són moltes les entitats i persones que ja han anunciat la seva desobediència a aquesta norma per raons humanitàries encara que se’ls persegueixi. De fet, es desconeix quin serà el límit d’aplicació d’aquestes mesures que podrien arribar a sancionar l’activitat d’ONG, fundacions i altres entitats que presten ajuda de diversos tipus als nouvinguts.
Augment dels dies de detenció
Malgrat que el Govern espanyol va assegurar en el seu moment que la directiva de la vergonya no tindria conseqüències en la legislació estatal, la proposta preveu augmentar els dies de detenció en centres d’internament d’immigrants malgrat el clam internacional que en reivindica el tancament. A més a més, hi ha el perill que aquest límit sigui augmentat en el tràmit parlamentari. El principal aliat en aquesta reforma ara mateix és el PP, que vendrà el seu vot favorable a l’enduriment de la llei i de les previsions reglamentàries que hauran de concretar aspectes com els anys de permanència irregular a l’Estat per obtenir el permís per arrelament social.
Tot i que el ministre Corbacho ha afirmat sense complexes que la nova llei és més garantista amb els drets del immigrants en procés d’expulsió, la realitat és que es restringeixen les possibilitats d’accés a la justícia gratuïta, generant greus indefensions.
Dona maltractada, dona expulsada
Si bé ja era una pràctica habitual per part dels cossos policials, la reforma dóna rang legal a l’obertura d’expedients d’expulsió a aquelles persones que denunciïn maltractaments. L’única sortida per a les dones maltractades que denunciïn les agressions és provar-les abans de que siguin expulsades, una broma de mal gust si el què es pretén és que amb la lentitud de la justícia i des de l’aïllament d’un centre d’internament les dones puguin aconseguir-ho.
Reacció i xenofòbia
La reforma presentada pel PSOE conté el 80% de les propostes fetes pel PP, quelcom que ja ha estat presentat per aquest darrer com una mostra de que les receptes de la dreta en matèria migratòria s’acaben imposant. Una vegada més, el PSOE s’ha alineat amb la reacció xenòfoba europea liderada per Sarkozy, arribant a incloure en algun cas el “dret de prioritat nacional” com reclamen algunes formacions d’extrema dreta com Democracia Nacional, España 2000 o Unitat Nacional Catalana.