Els referèndums s’estenen a l’ensenyament per valorar la política educativa

L’onada de consultes populars que s’han realitzat al Principat s’escampen arreu dels Països Catalans, però ara per valorar l’estat de l’educació. El 6 de maig, 342 centres del País Valencià feren un referèndum per decidir si volien canviar la política educativa de la Generalitat i els seus responsables. L’acció s’impulsà des de la Plataforma per l’Ensenyament Públic que està formada per diversos col·lectius (federacions d’AMPA, sindicats, Escola Valenciana…). Amb tot, un dels pilars de la consulta era la participació ciutadana.


A les paperetes es preguntava si l’ensenyament valencià i la conselleria d’Educació necessitaven un canvi. La participació ha estat d’un 63% i el 96% ha votat a favor de realitzar el viratge en la política educativa. Però no sols es demanava l’opinió respecte de la Conselleria sinó que també es plantejaven una sèrie de millores en l’àmbit educatiu: gratuïtat del menjador i el transport, impuls del valencià, suport adequat per l’alumnat nouvingut, democràcia als centres…

La Plataforma durant setmanes organitzava i coordinava l’esdeveniment. La base de l’organització, però, pivotava al voltant de les mares i pares i el voluntariat. Persones anònimes afectades per la situació de l’ensenyament que van inscriure els centres, fer difusió, muntar les urnes i recomptar els resultats. Des de feia un mes a internet es podien comprovar els requisits per inscriure les escoles i per votar i també els objectius de la iniciativa.

Qualsevol membre de la comunitat educativa tenia dret a votar i el van exercir 46.597 persones. Una dada molt positiva sobretot amb els entrebancs que posà la conselleria d’Alejandro Font de Mora. El dia abans de la consulta, el Departament d’Ensenyament valencià remetia a la direcció dels centres una carta on amenaçava que “l”ús de les instal·lacions del centre estarà dedicat a aquelles activitats degudament aprovades i autoritzades, la qual cosa impedeix la cessió d’espais per a altres usos”. Davant d’aquest toc d’alerta, les persones encarregades d’organitzar la consulta muntaren les taules amb les urnes just a la porta de les escoles i instituts. El desafiament a la Conselleria no s’ha quedat ací, ja que hi ha més tongades de consultes planificades per les properes setmanes. Pel seu cantó, el conseller Font de Mora no va voler valorar l’acte popular.

Mentrestant, al Principat de Catalunya també es fan referèndums per valorar l’ensenyament, no només s’acosta a la població la decisió sobre la independència. Des del 25 d’abril s’estan realitzant consultes a diverses escoles i instituts, de moment en són 42. Com passà al País Valencià, la iniciativa va sorgir de distints col·lectius (sindicats de l’ensenyament) però el gruix de la participació s’ha fet a nivell popular. L’organització estava oberta a tota la comunitat educativa i tothom hi podia votar.

A la consulta es posava en dubte la política del conseller d’Educació, Ernest Maragall. El seu departament ha aplicat darrerament iniciatives molt perjudicials per l’ensenyament. Maragall ha retallat els pressuposts dels centres públics i ha prioritzat els centres privats i concertats, ha reduït el professorat i ha limitat la democràcia interna dels instituts i escoles. Tanmateix, la mesura que més oposició ha alçat ha estat la supressió de línies de batxillerat als centres públics on només n’hi ha una. Fa unes setmanes s’organitzava una marxa per l’ensenyament de Santa Coloma fins a plaça Universitat a Barcelona i la mateixa setmana, i algunes abans, diversos centres es mobilitzaven per evitar l’eliminació. Per sort, el Departament rectificà la seua decisió en tres instituts i donava una moratòria d’un any al batxillerat.