Les eleccions legislatives a Turquia celebrades aquest diumenge van registrar un 13,11% dels vots pel Partit Democràtic dels Pobles (HDP), de tendència pro kurda. Precisament, l’HDP havia apostat per unir la lluita del poble kurd amb la lluita de l’esquerra turca. Els resultats han donat la raó a aquesta aposta, ja que la formació ha obtingut 80 escons al parlament. “El partit ha sabut interpretar l’esquerra trencadora i anticapitalista”, afirma el portaveu del Kurdiscat, Jordi Vàzquez. A tall d’exemple, l’HDP ha exercit de paraigua per les reivindicacions dels drets del col·lectiu LGBT o de les persones amb discapacitat, i de la mateixa manera s’ha convertit en el representant de les minories com els gitanos, els cristians o els armenis. “S’ha convertit en la veu dels sense veu, en la línia del confederalisme democràtic i amb el moviment kurd com a pal de paller”, resumeix Vàzquez.
Tot i l’estratègia de fer-se fort a tot Turquia, és innegable que el gran resultat de l’HDP s’explica pels vots obtinguts al Kurdistan turc, on n’ha obtingut entre el 60% i el 80% del total, mentre que a les circumscripcions de majoria turca el partit ha registrat entre un 0,7 i un 10% dels vots. A Ankara i Istanbul els resultats han estat més positius, però segons Vàzquez, això s’explica per la presència de la comunitat kurda en aquestes zones.
Escenari complicat
És indubtable que l’HDP ha de valorar positivament els resultats obtinguts, ja que li han permès esdevenir fort a nivell turc. De fet, s’han produït fets tan sorprenents com una oferta de pacte contra la corrupció per part del Partit del Moviment Nacionalista (MHP), de caràcter ultra imperialista. Ara bé, l’ascens dels pro kurds ha vingut acompanyat de la pèrdua de la majoria absoluta del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), la formació del president Recep Tayyip Erdogan. “Que Erdogan hagi perdut la majoria absoluta no deixa de ser positiu, però la previsió de certs futurs pactes de govern són negatius pel poble kurd”, avisa el portaveu de Kurdiscat. Vàzquez es refereix, sobretot, a la possibilitat que l’AKP acabi pactant amb l’MHP, ja que aquests podrien exigir a Erdogan que acabi amb el que ell anomena “procés de solució” per al poble kurd, ara mateix l’única via de negociació per al reconeixement de l’autonomia, que malgrat tots els seus inconvenients, es manté activa.
Per qüestions ideològiques, el pacte entre AKP i MHP seria el més lògic, i qualsevol altra possibilitat es preveu complicada. Per una banda, el partit d’Erdgoan i el socialdemòcrata CHP han mantingut durs enfrontaments en l’última legislatura. D’altra banda, encara es preveu més rocambolesc un hipotètic acord amb l’HDP. “L’única manera de fer-ho seria un reconeixement de l’autonomia kurda”, afirma Vàzquez.
Ara mateix l’AKP encara no s’ha pronunciat respecte al futur escenari parlamentari, però sembla que no veuria amb mals ulls forçar una repetició de les eleccions, per buscar repetir la seva majoria absoluta i evitar pactar amb altres forces o governar en minoria. La repetició dels comicis no seria necessàriament, segons Vàzquez, una mala notícia per l’HDP, ja que considera que l’enfortiment de la seva imatge podria fer que obtingués encara uns millors resultats. En qualsevol cas, l’HDP no vol precipitar-se en les reclamacions pro kurdes, com el reconeixement de l’autonomia o l’alliberament d’Öcalan i la resta de presos polítics, i centrarà les seves primeres demandes en l’àmbit de les llibertats civils.
