Durant el seu desenvolupament en els últims 50 anys la indústria química – i les lligades a aquesta- han alliberat al medi ambient més de 100.000 substàncies químiques diferents. La producció, ús i entrada al mercat de la pràctica totalitat d’aquestes substàncies s’ha dut a terme sense avaluar l’impacte que el seu alliberament podria provocar en la salut i en el medi ambient. Algunes conseqüències negatives d’aquest tipus d’indústria s’estan començant a evidenciar, de manera que les substàncies químiques estan arribant a tots els llocs del planeta i els éssers vius les estan acumulant en els seus organismes.
Quan parlem de la indústria química cal incloure totes aquelles lligades a aquesta com són la farmacèutica, la agroalimentària, la química dels fertilitzants i pesticides, etc … Totes elles es relacionen cada vegada més amb una gran diversitat de patologies molt conegudes com les cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis i determinats tipus de càncer.
Dades de la UE assenyalen que el 40% d’aquestes malalties recauen en la població infantil, encara tenint en compte que només constitueixen el 10% de la població general. El motiu, adonen els experts, és la gran vulnerabilitat per la ingesta de més aliments i líquids i per respirar més quantitat d’aire contaminat per quilogram de pes que els adults. Això vol dir que incorporen més substàncies tòxiques amb l’agreujant que no disposen de mecanismes encara desenvolupats per neutralitzar-les o eliminar-les. Els xiquets també respiren compostos orgànics volàtils més densos i pesats que l’aire, per estar més prop del sòl, a més dels contaminants que persisteixen a la terra o el sòl.
A banda de l’atmosfera, el recurs aigua cada vegada evidencia més el seu estat de contaminació. Es calcula, com a mitjana, que en l’aigua residual es troben més de 20 fàrmacs de diferent composició, segons el país i el consum. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va donar l’alerta en 2005 quan va rastrejar els residus farmacològics al llarg de 18 punts de l’ Ebre i en tots es va trobar restes de medicaments.
Mentre l’actual el govern espanyol es disposa a reduir les despeses en sanitat pública, aquestes malalties anomenades emergents, van en augment i adquireixen més importància. Açò ocorre, entre altres coses, pel fet que abans no es disposava de la tecnologia específica per detectar-les, i per tant ara es troben cada vegada més casos i, per altra banda, perquè cada vegada existeixen més compostos de síntesi dispersos als diferents els compartiments de la Terra. Aquests composts químics nous es denominen contaminants emergents i es corresponen en la majoria dels casos a contaminants no regulats, que poden ser candidats a regulació futura, depenent d’investigacions sobre els seus efectes potencials en la salut i les dades d’estudi pel que fa a la seva incidència. Exemples dels compostos que han emergit recentment com particularment rellevants, són els surfactants, productes farmacèutics, productes per a la cura personal, additius de les gasolines, retardants de foc, antisèptics, additius industrials, esteroides i hormones i subproductes de la desinfecció de l’aigua. La característica d’aquests grups de contaminants és que no necessiten persistir en l’ambient per causar efectes negatius, ja que les seves altes taxes de transformació es poden compensar per la seva introducció contínua en l’ambient. Per a la majoria d’aquests contaminants emergents, la incidència, la contribució de risc i les dades ecotoxicològiques, no estan disponibles. Així que és difícil predir què efectes de salut poden tenir en éssers vius. Açò demostra la necessitat d’investigar aquests tipus de components i les conseqüències en la salut pública i per tant, la necessitat d’exigir que s’invertisca en investigació d’aquest tipus.
Baixes dosis, grans efectes
Fins ara els efectes dels contaminants químics en la salut en baixes dosis s’havien ignorat en els estudis toxicològics. S’ha detectat que durant el desenvolupament fetal i la infància l’exposició a dosis baixes pot produir efectes més greus que les exposicions similars durant l’edat adulta. És difícil trobar proves directes de l’efecte dels contaminants químics sobre la salut humana, ja que no existeixen grups control per comparar; tots estem exposats a grans quantitats de substàncies químiques en nivells que varien àmpliament. A més, existeixen poques dades sobre els efectes combinats de les diferents substàncies ja que es tendeix a examinar cadascuna per separat. Comprendre completament els efectes sobre els éssers humans requeriria examinar tots els compostos a nivells baixos simultàniament i moltes investigacions i costos econòmics elevadíssims.
Sensibilitat química múltiple
Però com hem dit abans, tots aquests compostos químics estan generant canvis en el medi ambient des de fa dècades amb la diferència que és ara quan es comenta a investigar la relació entre estos i les repercussions en la nostra salut. Un exemple de malaltia totalment lligada a aquesta contaminació ambiental és la Sensibilitat Química Múltiple. Es tracta d’un conjunt de múltiples símptomes associats produïts després de l’exposició a agents químics a molt baixes concentracions. Actualment, un 5% de la població pateix Sensibilitat Química Múltiple i més d’un 15% presenten “mecanismes de resposta excessiva enfront d’alguns estímuls químics o ambientals” (sensibilització). S’estima que al voltant del 20% de la incidència total de malalties als països industrialitzats es deu a factors mediambientals.
Es fa necessària una ètica que puga abordar els dilemes derivats de la crisi ambiental. També a la teoria i pràctica de valorar, corregir, controlar i evitar aquells factors en el medi ambient que potencialment poden perjudicar la salut de generacions actuals i futures. Els contaminants mediambientals estan danyant la nostra salut, per la qual cosa és prioritari estudis sobre els nivells d’exposició en la població, per prevenir els seus efectes a través de polítiques institucionals. La Sensibilitat Química Múltiple, és una malaltia ambiental emergent que no està reconeguda com a malaltia a Espanya, i encara infradiagnosticada per falta d’experts. No obstant això, està reconeguda en molts països com a malaltia física i el Parlament Europeu, com a malaltia ambiental. Afecta més a dones perquè la seva proporció de greix és major que en l’home. Existeix una falta de recursos específics per a aquest tipus de malalts i es desconeixen les cures, tant en l’atenció primària als ambulatoris, com en l’atenció hospitalària.
Per altra banda de vegades costa mot d’esforç i temps detectar aquestes malalties ja que moltes d’elles no es fan evidents fins a molt després de començar l’exposició química, per tenir un període de latència o d’incubació llarg. Els nivells d’exposició real són molt difícils de calcular i és probable que varien considerablement entre individus i al llarg de la vida d’un mateix individu.
Esperar a tenir proves més fermes sobre els efectes dels productes químics sobre la salut significarà córrer el risc que es produeixin danys irreversibles en més generacions d’individus. Es requereix per descomptat una investigació contínua sobre els efectes de la contaminació química en la salut i establir un control sobre les causes que les produeixen, així com una detecció a temps de les mateixes i un tractament adequat que només serà possible amb una inversió en sanitat pública que estiga a l’altura de les circumstàncies.
