Els sindicats d’ensenyants convoquen una vaga al Principat el 17 de març
La relació entre docents i conseller Maragall ha estat una de les més enfrontades que es recorden en els darrers vint anys al sector. L’arribada a la conselleria d’un Maragall totalment aliè al món educatiu per una decisió d’equilibri polític va ser rebuda amb desconfiança. Les formes que aviat exhibí el nou conseller foren interpretades pel col·lectiu ensenyant com una profunda malfiança vers la xarxa pública i els seus valors. Emili Cortavitarte, de la CGT, no dubtà en acusar Maragall de tenir tics tatcherians en prendre el model educatiu britànic com a referència.
Enguany, l’inici de curs no podia ser més polèmic. Per tal d’estalviar en salaris, el departament deixava centenars de places sense cobrir fins a principis d’octubre. Milers de nens estigueren les dues primeres setmanes a classe vigilats pels mestres de guàrdia. De fet, la recentment creada Associació de docents en defensa de l’ensenyament públic denuncia que s’han suprimit 1.500 contractacions de professors respecte del curs passat. Aquesta associació, que aplega els docents interins i substituts, també denuncia la provisionalitat de les destinacions, que en molts casos només són d’un terç de jornada.
La situació esclatà, però, amb l’aprovació del calendari escolar. La conselleria publicà l’ordre amb el nou calendari el passat 8 de febrer, quan encara no havien conclòs les negociacions amb els sindicats. El calendari decretat pel conseller contenia les famoses vacances de febrer i la fi de les jornades intensives de juny.
Els sindicats també s’oposen a l’anomenat decret d’autonomia de centres. Aquest decret, derivat directament de la Llei d’educació de Catalunya, segons tots els sindicats, atorga, a la direcció poders propis d’una gerència, jerarquitza els centres segons un model empresarial i desregula les condicions laborals del professorat. La direcció de cada centre podrà fixar condicions diferents per a l’accés a un càrrec i podrà influir en la contractació i manteniment del personal docent. Un terreny que segons els sindicats abonarà l’arbitrarietat i el clientelisme en un sistema educatiu que fins ara havia tingut la pretensió d’avançar vers una organització democràtica.
Per Rosa Cañadell, portaveu del sindicat majoritari USTEC, “ni l’escola és una empresa ni aquestes mesures han suposat millores en l’educació en aquells països on s’han aplicat”. Cañadell també denuncia “el desmantellament de la xarxa pública, per passar a considerar cada centre educatiu com una entitat individualitzada, a la qual se li adjudicaran diferents recursos segons els resultats escolars de l’alumnat. Això implica la creació de centres públics de diferent categoria i farà que augmenti la fragmentació social en els centres públics”. La portaveu d’USTEC adverteix que la conselleria ha pervertit el concepte d’autonomia de centre, que fa ja anys que s’aplica en molts d’ells, per convertir-lo en sinònim de jerarquització i arbitrarietat.
Per tot això, el proper 17 de març, tots els sindicats d’ensenyants del Principat han convocat una vaga als centres públics, la quarta des que Maragall és conseller. Aquestes vagues han estat convocades per reclamar una millora dels recursos, però no un augment salarial. El seu seguiment fins ara ha estat massiu i de moment ja han costat a la butxaca de cada docent prop de 400 euros.
