>> Entrevista a Manu Simarro, de la Universitat Lliure La Rimaia.
Dissabte 15 de maig la Universitat Lliure La Rimaia ha celebrat un “Festival maratonià” per donar suport al projecte davant l’amenaça del desallotjament. Hi han actuat fins a 12 grups des del balcó de l’edifici, situat a la Gran Via (Barcelona). L’acte, a més, ha servit de presentació de la campanya “Això no té remei: nosaltres o ells”.
En parlem amb en Manu Simarro, membre de la Rimaia des dels seus inicis.
Mil persones contra el desallotjament amb unes grans actuacions musicals, diverses intervencions d’entitats donant-vos suport i marxa fins a Sants. Èxit rotund?
Sí. Tot ha sortit com havíem previst, i això no passa sovint. Un miler de persones reapropiant-se de la via pública com a espai de lluita, festa i creació no es veu tots els dies. Els grups, tot i que actuaven desinteressadament, van donar-ho tot i van fer gresca de la bona. Tanmateix, volíem que no només fos un jornada festiva, sinó també reivindicativa. Per aquest motiu vam convidar a les entitats que fan ús de l’espai i que ja se’l senten seu a pujar al balcó a dir la seva. La Trobada de Lluites per l’Educació Pública i Popular, la Xarxa Social per l’Habitatge, l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample i la Campanya Estem Totes Enredades, van amanir una jornada festiva explicant-nos la seva lluita i alhora donant-nos suport. I per acabar, vam voler dur a la pràctica la màxima que diu que la unió fa la força, i gairebé 400 persones vam marxar fins a la plaça Josep Pons a celebrar els 13 anys d’un projecte del que tenim molt a aprendre: Can Vies.
Què s’ha fet de diferent a la Rimaia per aconseguir aquest suport social i veïnal?
Suposo que no em fet res de nou, simplement dur les nostres paraules a la pràctica, com per exemple el suport mutu. Des del principi La Rimaia ha volgut teixir aliances amb altres projectes de centres socials i universitats lliures i per això participem de la Xarxa d’Universitats Lliures i convoquem periòdicament reunions amb tots els centres socials per coordinar-nos i definir estratègies conjuntes. Pel que fa al barri, cal dir que el veïnat està fart d’hotels de luxe -i és que a La Rimaia en volen fer un- i necessita altre tipus de projectes, és a dir prefereixen tenir una biblioteca popular, una teteria o un espai per fer ús d’Internet gratuïtament que no un espai de luxe per a turistes. A més a més, molts d’ells col·laboren intensivament del projecte, col·laborant, per exemple, a fer més gran la Biblioteca Popular Espontània o interpel·lant a la regidora del districte Assumpte Escarp perquè aturi la concessió del permís per fer un hotel.
Alguns dels vostres projectes diferencials són els tallers d’informàtica o electricitat, a més de les classes preparatòries per a la prova d’accés a Grau Superior. Com funcionen? Han estat la porta d’entrada per a la gent del barri?
El Hacklab, l’Acadèmia Nikola Tesla o l’Escola Freinet són alguns dels pilars bàsics de La Rimaia i del seu projecte pedagògic alternatiu. Aquests s’emmarquen en la lògica de la transmissió de coneixement de manera horitzontal i sense intercanvis monetaris, i alguns d’ells tenen per objectiu donar suport a d’altres centres socials o crear cooperatives de treball. Els tallers estan oberts a tothom, però principalment criden l’atenció de veïns i veïnes, molt d’ells migrats, que troben en La Rimaia una oportunitat per l’autoformació i el coneixement lliure. Els horaris els podeu trobar a www.larimaia.org , però la majoria són diaris. Cal dir també, que aquests no són els únics projectes pedagògics que hi ha a la Rimaia. Un taller de Belles Arts, un col·lectiu per al lleure i el creixement personal de la mainada com Orelles Verdes o un grup d’historiadors investigadors i un d’estudi pel decreixement, són altres exemples.
La Rimaia sorgeix principalment a partir de persones involucrades en la lluita contra Bolonya del curs passat. Amb aquesta lluita, dieu, vau veure que “la Universitat està al servei de la societat i la societat al servei de les grans empreses”. Heu optat ara, doncs, per la desvinculació de la lluita a les facultats?
És cert que La Rimaia neix a partir del desencís d’un grup de gent amb l’actual situació que viuen les universitats. No dic res de nou, si dic que les universitats han iniciat un camí, que sembla irreversible, cap a la mercantilització. Tanmateix, altres dinàmiques que no tenen a veure amb el Procés de Bolonya, sinó que persisteixen a les universitats des de fa temps, com l’ensenyament jeràrquic i fet mercaderia o la manca d’esperit crític, també ens desencisen. Per aquest motiu vam decidir crear un projecte des de la base, per dur a terme un projecte gairebé antagònic amb el projecte universitari actual. Vam veure que el diàleg amb el poder és inútil, i que només creant espais horitzontals d’autonomia, podem guanyar cada dia, en la quotidianitat, als poderosos, a l’hora que gaudim de construir quelcom totes plegades.
La vostra és una aposta per a la creació d’universitats lliures, com a forma de contrapoder i autoaprenentatge, o cal seguir també amb la lluita dintre dels murs de les escoles, instituts i universitats?
La Rimaia com a tal no participa -pel moment- de la lluita dins els murs de les escoles, instituts o universitats, ja que com dius és un projecte que pretén crear contrapoder. Tanmateix, cal dir que moltes de les activistes que participen a La Rimaia, són estudiants a les universitats i molts d’ells gent molt activa dins el moviment estudiantil. Si em permets, m’agradaria usar una afirmació que la Trobada de Lluites per l’Educació Pública i Popular va dir des del balcó durant la jornada de dissabte: “Cal i val la pena lluitar per la pública, però és també necessari crear projectes populars des de la base que algun dia puguin desplaçar aquestes institucions”.
Cada cop hi ha més col·lectius i projectes vinculats a la Rimaia, no només com a punt de reunió. Així doncs, si us desallotgen, tindrem una tercera Rimaia? És la pròpia Rimaia un projecte de llarga durada més enllà de l’espai que ocupa?
La Rimaia és un projecte, no un edifici, i això és una cosa que totes tenim molt clara des del principi. El dia que ens van desallotjar de Casanova, 17, va venir ja molta gent i vam ocupar la Seu del Districte. Al vespre, una manifestació molt gran va okupar l’edifici actual a Gran Via, 550 i els dies següents les assemblees eren plenes de col·lectius i gent nova que volien vincular-se a La Rimaia. En aquests gairebé quatre mesos no hem deixat de créixer, i ara ens toca afrontar un desallotjament més. El 18 de març ja vam patir un, el 2 de febrer un altre, i això ens ha dut a deixar de tenir por. No tenim por, però tenim molta ràbia i també molta alegria així que després del desallotjament caldrà posar-se a treballar per la tercera Rimaia, que esperem que sigui encara més gran que aquesta!
“Això no té remei: Nosaltres o ells”. Ha arribat l’hora de posicionar-se?
Efectivament. Ha arribat l’hora de senyalar l’enemic, ells. Ells són les elits que deliren aixecant Europa, els que fan regnar la por i la desconfiança entre les classes populars a cop de retallades socials, ordenances autoritàries i mercats bursàtils especulatius. Ells són els polítics corruptes, els grans empresaris i banquers, els especuladors i nosaltres.. Nosaltres som qualssevol i -com ja he dit- no tenim por, però tampoc por perquè ja hem començat. Per tant, sí, és hora de prendre posició contra ells, apagar la tele i començar a organtizar-nos i a trobar-nos als carrers, a les places, les cooperatives i els centres socials, però també als llocs de treball, la xarxa o les associacions, i lluitar pel que és nostre: ho volem tot!
