La presó i la violència policial, paramilitar i dels exèrcits són les respostes que els diversos estats que esquarteren el Kurdistan han fet servir les darreres dècades contra les demandes de llibertat i democràcia del poble kurd.
Les darreres setmanes hem tingut noves notícies que indiquen que l’estratègia continua sent la mateixa per impedir que els 30 o 40 milions de kurds (segons les fonts) viuen al món puguin exercir els seus drets individuals i col·lectius.
Des del nord del Kurdistan (la part sota dominació turca), Selahattin Demirtas, copresident del partit dels kurds (actualment el BDP, després que el desembre passat fos il·legalitzat el DTP), denunciava a mitjans d’abril que el darrer any han estat arrestats 1.483 càrrecs polítics d’aquest partit (entre els quals diversos alcaldes), defensors dels drets humans i periodistes kurds. Molts d’aquests detinguts continuen empresonats.
Pel que fa als kurds d’Iran, el seu moviment d’alliberament està estretament vinculat als kurds de Turquia i hi comparteixen camps guerrillers a les muntanyes del nord de l’Iraq. Si com a Turquia els kurds omplen les presons per motius polítics, a Iran la repressió encara va més enllà perquè el govern iranià els executa emparant-se en la legislació del país.
També a Síria, on hi viuen entre 1 i 2 milions de kurds, l’acció política en defensa dels drets d’aquests població comporta riscos, i ni tan sols els és permès de crear un partit polític.
Pel que fa al sud, a la part ocupada per Iraq, la situació és molt diferent. Ho permet la guerra d’ocupació que va encapçalar Estats Units i que ha permès, paradoxalment, el període més llarg d’estabilitat i seguretat per als habitants d’aquestes províncies kurdes. Tot i això, els nivells de corrupció del govern kurd són molt elevats, i també els nivells de desigualtat. A més, els periodistes que denuncien aquesta situació han patit diverses agressions i amenaces: la darrera va ser aquest mes de maig, quan va ser executat un periodista independent.
>> Un periodista independent assassinat al Kurdistan iraquià
Denunciar la corrupció dels dos grans partits del govern de la regió autònoma del Kurdistan iraquià és perillós. I pot comportar la mort. És el que li va succeir el dia 6 d’aquest mes de maig a Zardasht Osman. Era un estudiant de 23 anys que també treballava com a periodista per els pocs mitjans independents que hi ha en aquesta àrea. El 4 de maig l’havien segrestat un grup d’homes quan sortia de la facultat. Dos dies després va aparèixer el seu cos mort amb signes d’haver estat torturat i amb dos trets.
Centenars de persones es van manifestar en diverses ciutats de la regió autònoma kurda per denunciar l’assassinat. Els manifestants expressaven la seva indignació perquè estan convençuts que el govern de Barzani està darrere d’aquest crim.
Malgrat sortir al carrer per denunciar el que ha succeït al jove periodista, un dels companys de professió de l’assassinat (i que prefereix mantenir el nom ocult) explicava a L’ACCENT per conversa telefònica que tots ells estan molt espantats. Tenen motius per tenir por, si tenim en compte que aquesta no ha estat l’única agressió que pateixen els periodistes al Kurdistan iraquià: el darrer cas d’un periodista assassinat va ser el 2008; Soran Mama Hama va ser assassinat fa dos anys per trets quan estava davant de casa seva. I darrerament hi ha hagut altres periodistes que han patit amenaces de mort i pallisses per part de grups d’homes que no s’identifiquen però que tothom vincula amb les forces de seguretat del govern regional.
A banda, és força habitual que els cinc o sis diaris i revistes independents que hi ha al Kurdistan sud rebin ordres de tancament temporal o que directors i redactors siguin temporalment empresonats pel que han escrit en articles.
>> Iran executa quatre presos polítics kurds acusats de pertànyer a la guerrilla
Quatres presos polítics kurds han estat penjats a la forca en una presó d’Iran. A més, també ha estat executat un altre pres polític iranià. Els quatre kurds estaven acusats de vinculació amb la guerrilla kurda (que en aquesta zona es diu PJAK), i és per això que el govern iranià n’ha justificat l’execució.
Farzad Kamanger, Eli Heyderiyan, Ferhad Wekili i Sirin Elem Hulu són els kurds que han estat executats. El primer era representant d’una organització de mestres kurds, i la darrera d’una associació de dones kurdes. Els advocats de tots ells han denunciat reiteradament la manca de garanties durant els judicis en què els van condemnar, les tortures que han patit i els mesos d’aïllament abans que els pengessin a la forca.
Com que el govern iranià no va avisar de l’execució (en el cas de dos d’ells, hi havia en marxa el procés d’apel·lació de la sentència a mort), els familiars no es van poder acomiadar d’ells.
“Sigueu forts camarades”
Aquest mes d’abril Farzad Kamangar, que va fer de mestre durant 12 anys, adreçava una carta a la resta de mestres kurds que estan empresonats a l’Iran i els recordava la importància de la seva feina i el convenciment amb el seu compromís amb el Kurdistan i els deia “Sigueu forts camarades”.
Kamangar havia nascut el 1975. Vas ser sentenciat a mort la primavera del 2008 en un judici que va durar només set minuts i on l’advocat del pres no va poder parlar, segons van denunciar diverses organitzacions de defensa dels drets humans. Des que va ser arrestat l’agost de 2006, Kamangar ha participat en diverses vagues de fam i revoltes dins de la presó juntament amb altres presos.
Els darrers mesos han estat executats d’altres kurds a Iran. I a les presons d’aquest Estat hi ha 15 presos polítics kurds més condemnats a la pena de mort.