El passat 7 de juliol va eixir a la venda un nou fàrmac per combatre l’ejaculació precoç. Actua de manera immediata, així que s’ha de consumir una hora abans de tenir activitat sexual, no esta finançat per la seguretat social i té un preu aproximat de 15 euros per pastilla.
Tots els mitjans de comunicació anunciaren la seva comercialització com un gran avanç que acabaria amb les frustracions sexuals de moltes parelles, ja que segons les dades aportades en tots els mitjans consultats (tan escrits com audiovisuals) un 30% de la població masculina ha patit aquesta disfunció en alguna moment de la seua vida. Els mèdia també afirmaven que la majoria dels homes que assistien a professionals per aquest problema acudien de mans de la seua parella (dones).
En escoltar la notícia no vaig poder evitar pensar dues coses: la primera que el laboratori que comercialitzés el fàrmac anava a treure un bon tros de pastís tenint en compte que tots els mitjans de comunicació l’havien venut com la fi de tots els problemes sexuals; i la segona, que la ciència creu que tots els problemes se salden etiquetant-los com a malalties i inventant una droga.
Tota persona que en algun moment de la seva vida haja tingut la més mínima inquietud de formar-se sobre sexualtitat, sabrà que els problemes sexuals responen en la gran majoria del casos a qüestions psicològiques o socials. I per tant que les teràpies sexuals es basen més en el treball psicològic, aportant informació i realitzant tècniques i exercicis de coneixement i control del cos. En definitiva la gran majoria dels casos, la funció de la sexòloga és el d’educar, donar la informació que hauríem de rebre per molts altres canals durans la nostra primera socialització.
No sóc una especialista en el tema ni molt menys, però qualsevol home o persona que haja tingut relacions sexuals amb un home sap que el control sobre l’ejaculació és un aprenentatge, de fet hi ha tècniques que fan tenir orgasmes sense ejacular en el cas dels homes. Com es pot dir tan tranquil·lament en tots els mèdia que 3 de cada 10 homes al món pateix una malaltia sexual? Per què sempre es busquen respostes als problemes de manera aïllada, individual i mai no es busca la responsabilitat del sistema? No serà l’absència d’una bona educació sexual la que fa que un 30% dels homes s’autoconsideren que ejaculen sense control?
Per altra banda el fet que s’afirme que els homes són acompanyats per les seves parelles – dones a les consultes i que són elles les que demanen una opinió professional, em fa preguntar si no serà que eixes dones tenen relacions sexuals poc satisfactòries i responsabilitzen d’això la durada de la penetració, quan en realitat el problema en la majoria dels casos serà la manera de practicar el sexe en general? Creuen el mite segons el qual a major temps de penetració major satisfacció, però en qüestió de sexe les equacions no són tan exactes. La insatisfacció és producte d’un desconeixement del cos, d’una mala comunicació entre la parella, de seguir patrons convencionals del sexe, d’una fixació en la penetració… En definitiva qüestions que tenen més a veure amb la informació, els prejudicis i l’educació sexual que no amb cap malaltia. Per tant, les solucions han de passar per una reeducació del cos i de la ment i no per prendre un fàrmac, perquè com asseguren les sexòlogues això allargarà el “mete-saca” però no assegura relacions satisfactòries.
Les opinions que he pogut consultar des de la urologia i sexologia afirmen que en pocs casos l’ejaculació precoç (i la majoria de problemes sexuals) tenen la seva arrel en malalties orgàniques, és a dir, que un òrgan no funcione bé perquè té alguna lesió física que li ho impedeix. En la majoria dels casos són qüestions psicològiques o socials com ara missatges antisexe durant la infantesa, falta d’informació sexual, por al fracàs…
Les sexòlogues consultades afirmen que molts cops l’home creu patir aquesta disfunció quan en realitat aquest no és el seu problema sinó que tenen relacions sexuals no satisfactòries per alguna de les parts (normalment la dona en relacions heterosexuals).
Tot plegat ho entenen com el resultat d’una societat que ens proporciona informació confosa i absència d’una autèntica educació sexual. Això fa veure un problema o fins i tot una malaltia allà on només hi ha manca d’informació i absència d’una vertadera vida sexual saludable.
La sexologia es queixa, i jo crec que amb molta raó, de la manca de perspectiva sexològica en bona part dels professionals i en eixe sentit manifesten la seua por que Priligy (el medicament antiejaculació) puga desembocar en un abús de prescripcions per tractar ejaculacions precoces com a malalties quan no ho són, i en el cas que ho siguen, que es treballe l’aspecte orgànic i no el psicològic, que és el vertader motiu del problema. A la teràpia sexual no hi ha pastilles màgiques ja que el component emocional és de vital importància.
Després de comprovar que els professionals no confien en aquest fàrmac sinó que són prou crítics, em vaig preguntar: si les sexòlogues diuen que aquells homes que no tenen control de l’ejaculació i reben tractament mitjançant exercicis i informació té un 95% d’èxit i per tant ja existia un tractament molt bo per aquest problema, per què els mitjans de comunicació li han donat tanta importància? Per què tanta publicitat si aquest problema ja tenia tractament?
Vaig buscar qui era l’amo de la patent, qui anava a enriquir-se amb aquelles pastilles màgiques que són anunciades per tots els mitjans com la fi de tots els problemes sexuals. Els laboratoris són Jassen-Cilag i pertanyen al grup Johnson&Johnson. Per a qui no ho sàpiga, aquesta empresa finança l’Estat d’Israel i va ser denunciat per les plataformes de solidaritat amb Palestina aquest hivern demanant el boicot als seus productes.
El sistema sempre actua amb la mateixa lògica, la del capital. Milers de persones acudiran a la farmàcia esperant que una pastilla acabe amb els seues problemes sexuals perquè així han estat publicitades i les vendes del laboratori augmentaran de manera més que considerable. Una vegada més la jugada és perfecta, el sistema no es responsabilitza dels problemes, i la manca d’educació sexual esdevé un problema social que acaba en insatisfacció, prejudicis i fòbies a allò no convencional. I de pas, una multinacional traurà un bon rendiment econòmic jugant amb la vida de les persones.
Cap laboratori no pot resoldre els problemes que genera la manca d’una educació sexual saludable i només si treballem aquesta educació acabarem amb els prejudicis socials cap a tota pràctica no heterosexual o convencional, aconseguint així recuperar el control sobre els nostres cossos i gaudint d’una vida sexual satisfactòria.
*Núria Rodríguez és militant de l’Assemblea del Terra (València)