En Joan Busquets té 82 anys i és un dels pocs maquis que encara queda viu. Ara, lluita pel reconeixement dels maquis catalans que van combatre el feixisme. Un reconeixement, que per exemple, ja tenen en altres estats com el francès; i un reconeixement del que també disposen els militars i carrabiners de la Segona República.
El primer d’octubre de l’any passat, Joan Busquets va fer arribar una carta a José Montilla, en la que es demanava el reconeixement moral, econòmic i jurídic dels maquis. Sis mesos després, en Joan rebé un justificant de recepció de la seva missiva, tramesa pel Cap de Gabinet de la Presidència en la que informava que la seva petició havia estat reenviada al Cap del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Finalment, el 7 de juny de 2010, la Directora General de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono i Lahoz, emet una carta a en Joan Busquets, tot elogiant la figura dels guerrillers: “els maquis varen realitzar una coratjosa aportació a la lluita contra el feixisme i per la recuperació de les llibertats”, diu. Malgrat els elogis fets en privat, Bono, s’excusa dient que la Generalitat no té capacitat de modificar una llei del govern estatal, que és el que creu que caldria fer per equiparar maquis amb carrabiners i soldats de la República.
Moralment i jurídicament exclosos
Si bé l’any 2001, amb CiU al Govern de la Generalitat, s’aprovà un Decret Llei que regulava les compensacions econòmiques per als expresos polítics del franquisme, aquesta només contemplava aquells presos que el 31 de desembre de l’any 1990 haguessin complert els 65 anys. Així, una gran part de les persones que igualment foren condemnades pel franquisme quedaren al marge d’aquest Decret.
Al Principat, són moltes les normatives relatives a la reparació econòmica dels expresos polítics i persones represaliades pel franquisme, val a dir però, que en cap d’aquestes es fa ni el més mínim esment o referència a la reparació dels maquis. Finalment, la Llei 57/2007, de 26 de desembre, de la “Memòria Històrica”, tan sols fa esment de la lluita dels maquis en la seva exposició de motius i no se’ls torna a mencionar en tot l’articulat. Així doncs, la llei no preveu cap mesura indemnitzatòria a favor dels combatents que encara avui en dia són vius.
L’actual govern de la Generalitat de Catalunya, amb ICV capitanejant les polítiques de memòria històrica, ha volgut maquillar l’oblit als maquis amb altres polítiques de memòria històrica que no despertessin tanta controvèrsia. La pròpia existència de guerrillers antifranquistes ha estat un tema tabú fins fa pocs anys, amanit amb infinitat de llegendes negres propagades per persones afins al franquisme.
Ocupen el Memorial Democràtic
El passat 7 d’octubre, una cinquantena de persones ocuparen el vestíbul del Memorial Democràtic per impulsar la demanda de reconeixement per als maquis. La concentració fou impulsada pel Centre d’Estudis Josep Ester i Borràs de Berga i pel mateix Joan Busquets. L’acte es desenvolupà sense incidències. Malgrat això però, els Mossos d’Esquadra feren acte de presència i acabaren identificant Joan Busquets com a responsable de la protesta. Segons declaracions de Joan Busquets a l’ACCENT, només queda esperar, tot i que també s’ha mostrat desconfiat amb els polítics: “La pedra ara està al teulat de les autoritats, el tripartit, que fins ara no han fet res, i ara que estan al final del seu mandat tampoc crec que facin res”, assegura.
Caracremada al cinema
Aquesta tardor s’estrenarà als cinemes una pel·lícula sobre el darrer maquis en actiu dels Països Catalans, el berguedà Ramon Vila. Caracremada està dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler. Com a teló de fons incorpora els grans escenaris del Berguedà en un biòpic gens convencional, ja que la pel·lícula no té diàlegs. Per Galter, allò important era retratar un home sol, amagat al bosc, lluitant contra el franquisme quasi sense infrastructura, volant línies d’alta tensió. Així fou com acabà assassinat per la Guàrdia Civil el 1963. Aquest film ha estat presentat als festivals de Sant Sebastià i de Venècia de principis d’aquesta tardor i, juntament amb l’èxit de Pa Negre i de la televisiva Les Veus del Pamano, porten la repressió franquista a la gran pantalla.
