La notícia de la mort de Mavi Dolz va córrer com la pólvora per la blocsfera al llarg del cap de setmana. Dolz era moltes coses i això es nota en els records que persones molt diferents han fet en les seves bitàcoles els darrers dies.
En parlen els “seus” Obrint Pas. Xavi Sarrià amb un breu però sentit “Avui et plorem. I ja t’enyorem” i des de la Índia Miquel Gironès la recorda com la “millor fan i millor ambaixadora”. Gironès la defineix amb tres adjectius “enèrgica, alegre i lluitadora” i recorda la seva ajuda en construir espais de llibertat.
Dolz també era sòcia del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) -tot i que no era periodista s’ha passat mitja vida formant-ne- i a través del seu president, Oriol Cortacans, han fet una nota d’homenatge recordant la seva activitat ferma per “defensar el país i la llengua”. Així mateix recorden que “sempre hi era” com per exemple en un dels darrers actes del Grup i de Dolz en una taula rodona sobre mitjans de comunicació i llengua.
Precisament al web dels Barnils hi ha un recull de les notes d’homenatge a Mavi Dolz per part dels diversos blocaires del país. Entre els membres del grup cal destacar les anotacions de Joan Vila i Humbert Roma que no dubten en utilitzar el verb “commocionar” per descriure l’estat d’aquells que la coneixien, la tractaven, l’estimaven o si més no, admiraven, la seva tasca professional i cívica.
Des dels mitjans d’informació popular també en parla Manuel Márquez, ànima de Radio Kaos i Kaosenlared, que es confessa “trist i apagat” per la pèrdua d’una “amiga” d’ambdós projectes des de la seva fundació. Per Márquez, Dolz és responsable “dels pocs encerts que hem pogut tenir i de la nostra voluntat de respecte per la veritat dels seus veu, la justícia i llibertat dels humils”.
I quan les paraules costen de plasmar els sentiments, la poesia és la millor aliada. Gemma Pasqual li dedica un poema de Maria-Mercè Marçal “Morir: potser només / perdre forma i contorns / desfer-se, ser xuclada endins / de l’úter viu, / matriu de déu / mare: desnéixer.
