El pas de la televisió analògica a la TDT podria comportar que centenars de milers de catalans no puguin veure TV3. Davant d’aquesta constatació, i en vistes a la poca predisposició per arribar a un acord de governs com el valencià, aquest setembre ha arrencat la recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense fronteres”.
Quan els anys vuitanta es va crear Televisió de Catalunya, tant al País Valencià com a les Illes, molta gent als pobles es va organitzar per instal·lar repetidors per rebre el senyal d’una televisió que, fins a l’actualitat, ha estat l’única que ha garantit una televisió íntegrament en català i amb programes d’una certa qualitat. Malgrat les mancances en el tractament informatiu i en el marc referencial (que només al Temps contempla els Països Catalans), la població de fora del Principat vol continuar veient TV3.
És per això que Acció Cultural del País Valencià ha engegat la campanya perquè a través de la iniciativa popular s’aprovi una nova llei al Parlament espanyol que garanteixi la recepció completa de tots els canals en català arreu dels Països Catalans. La comissió promotora de la ILP l’encapçalen els expresdients Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Ara ha començat el compte enrere per aconseguir 500.000 signatures en nou mesos al conjunt de l’Estat espanyol.
En una taula rodona organitzada el passat 17 de setembre a Barcelona pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el representant d’ACPV va ressaltar que actualment els mitjans audiovisuals són peces imprescindibles per a “la normalització de l’ús del català i la identificació del parlant amb la comunitat de parlants”. El president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, va lamentar que el panorama televisiu actual “és pitjor que el de fa 20 anys”, fent referència a què als anys vuitanta hi havia dos canals en castellà que emetien als Països Catalans (TVE i La 2) i dos de catalans (TV3 i Canal 9), mentre que ara hi ha “36 canals en castellà i 3 en català”.
