L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat del Principat, feta pública el passat 25 d’octubre, destacava que el 45% dels ciutadans de la CAC votarien Sí a un referèndum d’independència. Aquestes són algunes de les dades més rellevants per al moviment independentista que aporta l’enquesta.
En primer lloc, el que cal tenir present és que, respecte al referèndum d’independència, l’enquesta assenyala una opinió política en un pla teòric. És a dir, recull el gruix de persones que veurien plausible votar Sí en un possible referèndum d’independència i amb el sobreentès d’un escenari de relativa calma. Si bé una enquesta sobre la independència pot copsar molt bé l’estat d’opinió actual sobre les relacions entre nació catalana i estat espanyol, és un instrument pràcticament inservible per a preveure comportaments en futurs escenaris, ja que un procés d’independència es duria a terme amb un grau de conflictivitat i confrontació amb l’estat amb una enorme influència (positiva o negativa) envers el comportament polític de la població.
En segon lloc, l’enquesta aporta una dada que ha estat obviada per molts mitjans: mentre que el 45% de la ciutadania estaria disposada a votar Sí en un escenari de referèndum d’independència, només un 28,2% aposta políticament a priori per un estat independent, mentre que encara un 30% aposta per la federació amb l’estat espanyol.
El baròmetre insisteix en obviar els partits amb representació exclusivament municipal, però aquests aconsegueixen treure el cap. Així, davant la resposta sobre la identificació amb algun partit polític, el 3% dels enquestats es sent identificat principalment amb partits polítics diferents dels que tenen presència al parlament autonòmic. Cal tenir en compte que amb Ciutadans i amb SI només s’hi identifica un 0,7 respectivament. Queda, però, la incògnita de quina fracció d’aquest 3% s’identifica amb la CUP.
La identitat d’esquerres dels votants explícitament independentistes també és manifesta. ERC i SI tenen el gruix dels votants escorats cap a l’esquerra, especialment ERC, que pràcticament empata amb ICV-EUiA com a partit amb l’electorat més esquerranós del Parlament. D’altra banda, el gruix dels votants de centre i de centre-dreta és una fracció molt minsa tant a ERC (7%) com a SI (14,6%).
L’enquesta també assenyala per enèsima vegada un element que la majoria d’opinòlegs catalanistes obvia: els votants de ICV mantenen actituds i opinions envers el catalanisme quasi iguals que l’electorat de CiU -però ICV, al contrari que CiU, és sistemàticament obviada en el concepte de “moviment sobiranista” . L’anticomunisme i la dependència del pujolisme continuen ben presents en sectors importants del catalanisme oficial.
Una de les lectures més acurades i ponderades que es pot fer de l’enquesta és probablement que la “desafecció” envers l’estat està esdevenint un element estructural de les actituds polítiques a la CAC, però al moviment independentista li queda molt camí per recórrer: la construcció de l’hegemonia, condició sine qua non per a un procés independentista, necessita de molts altres ítems que a l’enquesta o són inexistents o són marginals.
