<p >Andreu Curto ha estat empresonat durant 24 dies acusat de participar a la Vaga General del 29 de maig. Militant de Maulets, ha estat un del centenar de represaliats arran d’aquella vaga. El seu empresonament, com el del Ruben, el de la Laura, el del Dani, el de l’Ismael i el del Javier, va ser el punt àlgid d’una onada repressiva que pretén fer callar les protestes al carrer. L’ACCENT parlem amb l’Andreu per conèixer les seves impressions al voltant de l’empresonament i el moviment de solidaritat que s’ha generat. <p >Com has viscut la solidaritat des de la presó durant aquestes tres setmanes?<p >Molt intensa. Cada dia rebíem notícies d’alguna acció, concentració o manifestació pel nostre alliberament. Les cartes també ajuden moltíssim a superar la situació, a no sentir-te sol i a trencar l’aïllament.
El fet que la lluita al carrer contra la repressió hagi estat tant gran estes últimes setmanes i que tota la gent amb qui has compartit lluites polítiques està donant la cara per tu, et fa agafar forces i ànims per estar fort. Et reafirma en les teues conviccions i et fa sentir que tot el treball fet en els últims anys no ha estat en va, que a tu et poden tancar però que la lluita no la podran parar.
Després de viure un procés com aquest, quin aspecte del sistema repressiu de l’estat t’ha sobtat més?
La vulnerabilitat dels presos és total. El control sobre la teua vida és absolut i tenen molts mecanismes per empitjorar la teua situació dins de la presó i convertir-la en autèntica tortura si no acceptes la seua autoritat.
La gran preocupació dels funcionaris de presons és que no els dones feina extra i que reconegues i acceptes la seua autoritat, més enllà d’això els importa ben poc la vida i la situació dels presos.
I sí no estàs disposat a acceptar la seua autoritat, tenen tot un seguit de mecanismes per empitjorar-te la teua vida fins convertir-la en una autèntica tortura.
Malgrat que s’ha finalitzat la presó preventiva, resten encara els processos judicials oberts. Teniu previst com ho afrontareu? Temeu que un cop guanyada la llibertat provisional la pressió solidària es relaxi?
En aquests moments encara no he tingut l’oportunitat de poder parlar amb calma ni amb tota la gent del grup de suport ni amb els advocats, per tant no puc dir gran cosa. És evident, que el fet de tenir un company amb presó preventiva fa que el ritme d’activitat sigue molt gran i que un cop aconseguit l’objectiu de l’alliberament aquest es relaxa. El camí judicial serà molt llarg, i no sabem quines conseqüències finals tindrà, però estic convençut que la gent es mobilitzarà en el moment que sigue necessari.
Quin és el missatge i l’estratègia que creus que hauria de seguir l’esquerra independentista davant l’atac als drets fonamentals i l’escalada repressiva?
Crec que de moment, al llarg d’aquests 24 dies que he estat empresonat s’ha seguit una estratègia correcta. S’ha lligat la lluita contra la repressió amb les protestes i lluites que l’han fomentada. Cada concentració contra la repressió també ha estat una concentració contra les retallades de drets socials i contra la reforma laboral, i això ha fet que el seu intent de silenciar i aturar totes aquestes lluites ha estat inútil.
L’objectiu ha de ser que totes les persones que s’estan mobilitzant actualment, que no són poques, se sentiguen víctimes també d’esta repressió tant brutal que està exercint el conseller d’interior Felip Puig.
A més, aquesta brutalitat també servirà per fer obrir els ulls a molta gent que fins ara havia restat impassible davant tots els atacs que estan sofrint les classes populars.
Hem de ser més intel·ligents que ells i aconseguir que la dinàmica repressiva no ens ofegue com a moviment sinó que ens faça augmentar la bases social i militant. I això passa sí o sí, per una posta estratègica de tota l’Esquerra Independentista per enfortir i reforçar Alerta Solidària. Només amb una estructura antirepressiva forta serem capaços de superar els temps difícils que venen.
Amb quins ànims afrontes la militància ara?
Surto amb més ganes que mai de continuar lluitant contra totes les injustícies que vivim cada dia, amb forces per seguir treballant tant a Sants com a les Terres de l’Ebre i amb la il·lusió de veure néixer la nova organització juvenil fruit de la confluència de Maulets i Cajei.
Cronologia de la repressió
13 de juny: desenes d’antiavalots dels Mossos assalten la UAB per neutralitzar una cercavila que reclamava la llibertat dels vaguistes presos. 15 de juny: 6 detinguts a Badalona acusats de participar a la Vaga General del 29M. 3 d’ells eren militants de la CUP i el MDT, mentre que 2 més eren militants de la CNT. Són deixats en llibertat hores després. 16 de juny: manifestacions i concentracions contra les retallades i per la llibertat dels vaguistes presos a Alacant, València, Castelló de la Plana, Palma, Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Vilafranca del Penedès, Manlleu i Barcelona, que apleguen en conjunt prop de cinc-mil persones. 18 de juny: judici a Palma contra quatre independentistes detinguts la Diada del 31M del 2010 i acusats d’aldarulls després que fossin atacats per un grup d’ultradretans. A Girona declaren quatre dels dotze estudiants imputats durant la càrrega dels Mossos a la UdG.
