Superar els acords d’Oslo: constuir una ruta alternativa revolucionària per alliberar Palestina, del riu a la mar.
La Jaldía Abubakra és una activista palestina de Birseba (Beerxeba), a la Palestina ocupada l’any 1948, que va néixer a Gaza com a refugiada i que porta molt més de mitja vida a Madrid. Militant de l’associació de dones palestines Al Karama i del col·lectiu de solidaritat amb les preses polítiques palestines Samidoun, aquests dies ha estat als Països Catalans, on ha presentat un moviment polític palestí acabat de néixer: el Masar Badil.
Intifada: el 17 de març vas estar fent una xerrada a Barcelona de presentació d’un moviment molt nou que és el Masar Badil. Què és aquesta ruta alternativa?
**
Jaldía:** El Masar Badil és la Ruta Alternativa Revolucionària Palestina, és un moviment que sorgeix a finals d’octubre de 2021, arran d’una conferència que vam fer en el 30è aniversari de la Conferència de Pau de Madrid de l’any 1991. Volíem buscar una ruta alternativa a la que va començar a Madrid aleshores, que és una ruta de submissió, de rendició i de liquidació de la causa palestina. Com a moviments que ja feia anys que treballàvem en la lluita del nostre poble, vam voler donar-hi voltes, repensar juntes com podíem canviar tot això. Vam reunir gent de molts països, de quatre continents, sobretot gent jove, amb un paper molt important de dones, i vam iniciar aquest moviment.
Intifada: Quin projecte es planteja el Masar Badil?
Jaldía: El projecte és ajuntar tota la diàspora palestina i treballar juntes amb els palestins i palestines que estan dins per tornar a reviure la causa palestina i la lluita per la causa, recuperar la Carta Nacional Palestina, els principis de la lluita, donar suport a la gent que està a fora i crear una veu de les palestines de l’exterior que va ser eliminada a partir dels Acords d’Oslo. Es va anul·lar la veu de la diàspora, que som més de la meitat del poble palestí, uns 7 milions de persones, i les veus de les palestines del 48. Per tant, a través d’aquesta ruta volem recuperar la nostra veu, lluitar contra el projecte sionista d’ocupació de la nostra terra, lluitar contra l’Autoritat Palestina que és l’agent al servei de l’ocupació, que serveix els seus interessos i que reprimeix la nostra gent de dins, i que davant de les institucions internacionals parla en nom nostre i anul·la la nostra veu. Així que, treballant juntes, volem tornar a impulsar el treball estudiantil, de joves, el de les dones, dels sindicats… tornar a recuperar les institucions palestines.
Intifada: Ja fa quasi un any, el maig passat, va tenir lloc a Palestina el que moltes palestines anomenen la Intifada de la Unitat, quin canvi va suposar allò i com veus la situació d’ara de la lluita palestina?
Jaldía: La Intifada de la Unitat no va ser una cosa que sorgís d’un dia per l’altre, ni en una setmana, és el producte de l’acumulació de lluites de molts anys en llocs diferents per part de molts moviments palestins, que s’unifiquen en aquesta Intifada i que va unificar el poble palestí després de molts anys, des de la Primera Intifada, o fins i tot des del Dia de la Terra, quan van aixecar-se les palestines i palestins del 48 en una revolució. Ha unificat la Palestina del 48 amb Cisjordània, Jerusalem i Gaza; i la veu del poble deia que volia la reunificació de Palestina des del riu fins al mar i això no es veia des de feia molt de temps. Abans d’això hi havia hagut tot un seguit de revoltes, una mena d’intifades, que de vegades sorgien a Gaza i altres vegades a Cisjordània o només a Jerusalem, però per primera vegada l’any passat al mes de maig era tot el territori de Palestina, però també la diàspora, perquè hi va haver manifestacions molt grans a Berlín, a Washington, a Madrid i en moltíssimes ciutats del món. Per tant és una cosa extraordinària perquè ha unificat a tot el poble palestí en un sol projecte. Pensar en la nostra identitat palestina, en la unificació del poble palestí i en una lluita unificada per part de totes. Ha servit d’esperança per a tot el poble arreu.
Intifada: Com valores l’informe que acaba de fer públic Amnistia Internacional i abans el de Human Rights Watch o Bet’selem que conclouen que Israel és un règim d’apartheid?
Jaldía: A veure, nosaltres les palestines i la gent que està en la lluita per la causa palestina portem molts anys dient-ho. I que avui ho digui una organització reconeguda internacionalment, això en si mateix ja és una cosa positiva. Ho valoro en la seva mesura. Per mi, per exemple, i per moltes més palestines, això no és suficient. El fet que en l’informe, o quan va sortir la directora d’Amnistia Internacional a les notícies declarant que ells donen suport al dret d’autodeterminació del poble jueu, a mi em sembla una contradicció, no existeix aquest poble jueu. A més diu “el dret del poble jueu a l’autodeterminació”. Això vol dir que reconeixen que qualsevol jueu de qualsevol lloc del món té dret a l’autodeterminació en territori palestí mentre que en les mateixes declaracions no reconeixen el dret d’autodeterminació al poble palestí. Diuen que hi ha apartheid a Palestina però no parlen del dret al retorn, no parlen dels crims de neteja ètnica, que és un crim contra la humanitat. Falten coses. No és suficient, però sí que és un pas endavant que ajuda a la lluita de base que estem fent moltes organitzacions arreu del món.
Intifada: Què creus que podem fer la gent de l’exterior que no som palestines per ajudar en la lluita palestina?
**
Jaldía:** La causa palestina no és només dels palestins i palestines. És una causa de lluita per la justícia, pels drets humans, i per tant tota persona lliure, honesta amb ella mateixa, ha d’estar en aquesta lluita. Nosaltres considerem que les palestines i palestins i la gent que esteu en la lluita diària amb nosaltres formeu part de nosaltres. No com algú que dóna suport des de fora sinó en el mateix nivell. El que es pot fer des de fora de Palestina és en primer lloc el boicot, que és una eina molt útil i molt efectiva i s’ha de seguir exigint que es faci boicot. No només s’ha de cridar a la població a fer boicot sinó a les institucions, als governs i als partits. Perquè és una responsabilitat dels governs que estan col·laborant a fer créixer, a fer més forta l’entitat sionista d’ocupació perquè segueixi matant, perquè segueixi practicant l’apartheid a Palestina. Per tant tenen una responsabilitat no només d’aturar això, de tallar les relacions amb l’entitat sionista, sinó de donar suport a la lluita del poble palestí i a la resistència dins de Palestina, en lloc de criminalitzar-la, que és el que s’està fent fins ara. Quan els palestins i palestines resisteixen, en molts llocs se’ls titlla de terroristes, d’antisemites, de violents… quan el que estan fent és defensar-se, és autodefensa. I el que s’ha de fer des de fora és donar-los suport perquè resisteixin, perquè es defensin, perquè lluitin per alliberar la seva terra i recuperar els drets. Aquest és el discurs que hem de fer arribar a les esferes més altes. A la societat civil és important conscienciar-la i a partir d’aquí pressionar els governs perquè compleixin els seus deures. No és una cosa solidària. Perquè el que passa a Palestina no és un tsunami ni un terratrèmol que ha destruït Palestina, sinó que és una ocupació militar, una invasió estrangera, de gent que ve de fora i pretén fer fora el poble palestí de la seva terra.
Intifada: Aquests dies amb la guerra a Ucraïna estem veient com de cop les institucions internacionals i els estats occidentals poden boicotejar i sancionar Rússia instantàniament. Què penses de la diferència amb el que fan amb Palestina, que sembla impossible poder boicotejar Israel?
Jaldía: Això ha posat al descobert el racisme que hi ha a Europa, no només a nivell popular sinó a nivell institucional, cap a les persones que venen del sud o del món àrab. La hipocresia amb què han estat tractant la causa palestina i altres causes d’alliberament d’altres llocs ha deixat que la gent vegi la doble vara de mesurar. Com obren les portes a uns refugiats quan les estaven tancant a altres. Com donen suport a Ucraïna perquè es defensi enviant-li armes i lloant la seva resistència a l’ocupació, quan criminalitzen la resistència palestina que resisteix i lluita contra l’ocupació. I això és el que hem de veure. A mi em sembla bé que es doni suport o que s’intenti aturar aquesta guerra que hi ha entre Rússia i Ucraïna, però també s’ha d’actuar en la mateixa mesura amb Israel. Hi ha centenars de resolucions de les Nacions Unides i del Consell de Seguretat i a dia d’avui no se n’ha complert cap. Cap país ni cap govern o cap institució internacional ha fet res pràctic per sancionar Israel per no complir les resolucions de l’ONU, per violar el dret internacional i els drets humans. No només això, sinó que se l’està premiant amb un tracte avantatjós amb Europa i amb Occident. Per tant hem de posar-ho de manifest i demanar i exigir que es faci el mateix amb Palestina.
+ Al Karama. Moviment de dones palestines.
+ Samidoun
