*
JUAN MANUEL SÁNCHEZ GORDILLO, líder jornaler, alcalde de Marinaleda i ara també cap de llista per Sevilla (IU) a les properes autonòmiques. Abordem amb ell notícies d’actualitat, la funció dels mitjans de comunicació així com qüestions relatives al seu lideratge.*
-Quina valoració fa de les tensions entre la CUT i la direcció d’IU per la confecció de les llistes electorals? Com veu les eleccions andaluses de finals de març?
Les bases del partit han decidit que siga jo qui encapçale la llista. Em consta que hi hagut certes pressions per part del PSOE a la direcció d’ Izquierda Unida. Saben que no sóc gens partidari de pactar amb els socialistes, els hi convé un altre candidat. Jo ja he dit que pense que el PP no traurà majoria absoluta. Ara bé, això vol dir que anem amb ells del bracet? Contundentment no. Tant uns com altres representen el mateix: el capitalisme salvatge. Si el PSOE vol un govern que nacionalitze la banca, expropie a la duquessa d’Alba o desmantelle les bases de Rota i Morón, per exemple, així sí estaria disposat a donar-los recolzament.
-Quin paper juguen els mitjans de comunicació actuals? És necessari tindre mitjans de comunicació populars? Com ho heu fet a Marinaleda?
Evidentment els mass media són la corretja transmissora de l’ ideari capitalista. És importantíssim empoderar-se i prendre la paraula. Ací tenim una programació de radiotelevisió local: programes culturals, de difusió… de tota mena. No abasta tot l’horari però fem connexions amb la veneçolana TeleSur. Últimament hem tingut problemes amb les llicències del TDT. D’ací poc ho solucionarem eixint per Internet.
-Algunes de les crítiques que es fan al model del poble parlen d’excés de lideratge o d’estar basat en les subvencions públiques.
El lideratge no és una qüestió bona o roina per sí mateixa. Ara bé, ha d’estar sota control. Per a això estan les assemblees. Cap dels membres de l’Ajuntament cobrem ni un sol euro, tots tenim el nostre treball: professor el meu cas, al camp o on siga. També hem de ser els primers en la lluita i els últims en els beneficis. L’esquerra ha de ser coherent amb els plantejaments que fa. El tema de les subvencions és absurd. Nosaltres rebem les mateixes ajudes que qualsevol altre poble: de la Junta, de Madrid i Brussel·les; percentualment no és superior. La diferència està en l’ús que li donem.
-Des de una visió externa, què coneixes de les lluites nacionals i socials als Països Catalans? Penses que hi ha la suficient solidaritat entre els diferents moviments revolucionaris de l’Estat?
Hem estat atents a les recents lluites estudiantils de València, per exemple. Han donat un missatge de coratge i resistència molt important desmentint molts dels tòpics sobre els joves. Per altra banda, crec que hem d’estar molt més units: a nivell local, de les diferents nacionalitats de l’Estat i internacionalment. Sovint hi actuem com a franctiradors, anem per lliure. En canvi, la burgesia, no. Militarment compten amb l’ OTAN, políticament tenen l’ONU, econòmicament el FMI, el BM, la Trilateral… Nosaltres hem d’acceptar que l’esquerra és plural, potser no tothom pensem igual però en aquestos moments hem d’anar junts en allò fonamental: defensa de drets laborals i socials, vivenda, anticapitalisme…
