Aquest mes de març cal continuar les mobilitzacions per acabar amb l’abús de temporalitat en els serveis públics.
Concretament en el sector de l’ensenyament, on el percentatge de personal interí és el més elevat de totes les administracions públiques, continuaran les mobilitzacions iniciades a la tardor. Aquestes mobilitzacions les van començar plataformes d’interins promovent un seguit de reclamacions i denúncies per la fixesa des del 2020.
**
La CUP va presentar una proposició de llei el 20 de juliol de 2020 per a estabilitzar la situació laboral dels treballadors públics, una proposició de llei que va tornar a ser presentada a la primavera de 2021 amb la nova legislatura. Actualment està en tramitació parlamentària i és una llei que afectaria uns 90.000 treballadors –majoritàriament treballadors d’hospitals, escoles, instituts, universitats o serveis socials– que porten anys amb contractes o nomenaments temporals, encadenant-los i desenvolupant activitats ordinàries, estables o permanents. La proposició de llei es va fer per a reconèixer-los el dret a continuar als seus llocs de treball “amb els mateixos drets, estabilitat i inamobilitat que regeix la funció pública de carrera”.**
Aprofitant la seva experiència com a advocat laboralista i com a ex-diputat al Parlament de Catalunya per la CUP, la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical vam entrevistar a en Vidal Aragonés, perquè ha viscut de prop els debats parlamentaris i coneix bé les limitacions d’aquests processos.
–En quin punt es troba actualment la proposició de llei d’estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic català que va presentar la CUP al Parlament de Catalunya?
Des del gener de 2022, es troba en ponència, havent finalitzat totes les compareixences que s’havien acordat. Aquest tràmit és el principal, una vegada s’ha acordat al Ple de Parlament la tramitació de la Proposició. Aquesta primera aprovació no significa que s’hagi aprovat el text presentat sinó tramitar la mateixa. Acabades les compareixences els Grups i subgrups parlamentaris presenten esmenes al text base i pacten quin és el «text base» que es portarà a votar al Ple.
-Amb quins suports penses que compta la proposició de llei per tirar endavant?
Vist ja des de fora del Parlament, i m’agradaria equivocar-me, crec que la Proposició de Llei presentada per la CUP, és a dir, el text, continguts i efectes de la mateixa, no trobarà suport de la resta de Grups i subgrups parlamentaris. Si bé, en l’anterior legislatura, les plataformes d’interines van manifestar-nos que ERC i Comuns els hi havien traslladat que donarien suport pràcticament a tot el contingut, com amb tantes d’altres qüestions, no ho faran. Imagino més una Llei a mig camí entre l’Icetazo i la Proposició de la CUP. Com sigui finalment la llei dependrà més de les mobilitzacions de les treballadores que no pas de les simples negociacions entre partits”.
-Segons la teva opinió: quins són els obstacles principals que impedeixen que els interins de les administracions públiques catalanes siguin reconeguts com a fixes a partir dels 3 anys de prestació de serveis.
Si parlem de la «fixesa» en sentit tècnic-jurídic l’impediment podria ser una interpretació rígida de la Constitució Espanyola i de la normativa d’accés a la funció pública. Semblaria que sense els requisits d’igualtat, mèrit i capacitat (també publicitat, transparència i seguretat jurídica) l’adquisició de la condició de funcionària o funcionari de carrera no és possible. Això sí, no ens enganyem: és un problema polític.
Però hem de dir que la Proposició de Llei de la CUP salva aquest problema. Es fixa a una norma amb força de llei la sanció que ha de tenir l’abús de la temporalitat, obligació per tot el sector públic derivada de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els efectes de passar més de 3 anys en una plaça fent activitats ordinàries, estables o permanents (no per cobrir activitats provisionals, esporàdiques o excepcionals) haurà de ser el dret a romandre al lloc de treball amb els mateixos drets que el funcionariat de carrera. I específicament a no veure extingida la seva relació si la plaça és ocupada per completar-se un procés selectiu.
Aquest efecte suposa a la vegada donar resposta a la precarietat, complir amb les resolucions del TJUE i no haver de discutir als Tribunals si la fixesa és o no compatible amb la Constitució Espanyola. A la vegada és resoldre amb un criteri de justícia social la precarietat al sector públic però mantenir les oposicions i els concursos com a mecanisme d’accés al sector públic. Durant anys no s’han convocat oposicions perquè als Governs de torn ja els hi anava bé la precarietat. Amb aquesta solució que proposa la CUP s’actua contra la precarietat i alhora és el millor mecanisme perquè s’acabin recuperant les oposicions als 3 anys.
-Penses que les denúncies per contractació en frau de llei contra l’administració arribaran a bon port? Tenim als Països Catalans alguna sentència favorable a la fixesa? A quin sector de l’administració?
Crec que les Sales Socials i Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem no acabarà declarant la «fixesa» però potser sí alguna alternativa entre la «fixesa» i desestimar les demandes.
El darrer any als Països Catalans hem tingut diferents sentències que declaren la fixesa, Jutjats de la jurisdicció contenciosa de Barcelona i Alacant han declarat fixesa. També algun tribunal de la jurisdicció social han estimat aquesta petició. Tenim de sentències de l’Administració Local, a les Diputacions, Universitat, TEEI’s…
-Aquesta tardor, durant la tramitació de la llei Iceta al Congreso, algunes interines s’han organitzat al marge de les grans centrals sindicals d’àmbit estatal com CCOO, UGT, CSIF. Què en penses de l’organització i l’impuls de les Plataformes d’Interines, en alguns sectors de l’administració pública?
Les «Plataformes d’Interines», parlo de les de Catalunya que són les que he conegut de primera mà, expressaven una realitat material com és que a moltes Administracions Públiques la temporalitat de llarga durada és majoritària. També neixen d’un gran problema al qual les organitzacions sindicals no donaven respostes efectives. Les «Plataformes d’Interines» van superar els discursos legalistes limitatius en relació l’accés al sector públic. Situar una resposta efectiva davant l’abús (podem interpretar frau) i parlar de «a mateixa feina mateixos drets» ha estat molt encertat com a consignes i tàctica mobilitzadora.
Certament podrien haver caigut en el corporativisme però no crec que entre les treballadores públiques que s’han mobilitzat davant les seves crides hagi tingui pes. Hi ha un element qualitatiu que canvia tota la realitat, la confluència entre «Plataformes d’Interines» i sindicalisme alternatiu. Aquest darrers es veuen sacsejats i les «Plataformes d’Interines» incorporen al moviment experiència mobilitzadora que no podien tenir. I de sobte la vaga del sector públic del 28 d’octubre de 2021 que inunda de treballadores Via Laietana de Barcelona i amb mobilitzacions a diferents ciutats (sense, per no dir contra, CC.OO. I UGT). Per cert, si algú observava que hi havia allà, res a veure amb el sector públic dels anys 80, però tampoc és el mateix perfil de les mobilitzacions de mitjans-finals dels anys 90 del sector públic.
No sé si les «Plataformes d’Interines» van assumir la necessitat del múscul del sindicalisme alternatiu però tampoc tinc clar si el sindicalisme alternatiu assumeix que s’ha de treballar braç a braç amb les mateixes per tot el que guardi relació amb l’estabilització al sector públic.
*Aquesta entrevista ha estat publicada originalment al número 3 de la revista «A peu d’aula» revista informativa de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical.
Apeudaula 3<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="194" loading="lazy" scrolling="no" src="//v.calameo.com/?bkcode=0055578608b1897066127" style="margin: 0 auto;" width="300"></iframe>
