Julian Assange, editor i portaveu de Wikileaks, el web que ha filtrat milers de casos d’assassinats de civils, violacions de drets humans i escàndols dels militars i govern dels EUA a Irak i Afganistan, entre altres, ha obtingut finalment l’asil polític solicitat a Equador. Assange reclamà l’asil davant els càrrecs d’ “espionatge i traició” amb el qual el reclamen les autoritats nordamericanes per la seva tasca de divulgació dels crims de guerra de l’exèrcit dels EUA i les informacions comprometedores d’aquell govern.
Assange havia denunciat que era víctima de la persecució de diferents països com els mateixos Estats Units, la Gran Bretanya o Austràlia a causa de les seves idees i activitats informatives. El hacker australià s’havia refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres davant el perill de ser extradir als EUA, on no podria comptar en cap cas ni amb un procés just ni amb cap garantia davant les acusacions del govern.
Finalment, el govern d’Equador, presidit per Rafael Correa, i malgrat les amenaces i pressions nord-americanes i britàniques, ha decidit acceptar la solicitud i donar asil polític a l’activista davant l’evident persecució política que pateix. Equador al·lega que persecució que pateix Assange per diversos països està clarament vinculada al fet d’haver divulgat informació de les vulneracions de drets humans i corrupció d’aquests, i que les represàlies d’aquests governs fan perillar la seva seguretat i fins i tot la seva vida, com seria el cas de ser condemnat a la pena capital als EUA per l’acusació de ‘traïció’. Equador també ha constatat que Assange no té l’adequada protecció i auxili d’Austràlia, el país del qual és ciutadà, i que les mateixes pressions, declaracions i comunicacions diplomàtiques dels governs britànic, nord-americà i suec, infereixen que no respectaran les convencions i tractats internacionals i impedirien que Assange rebés les garanties processials i la protecció jurídica necessària.
La decisió del govern sudamericà suposa un important revés als esforços del governs d’Obama i Cameron per garantir la impunitat dels crims que les seves tropes perpetren a països ocupats com Irak i Afganistan, esforços que han suposat fortes pressions no només polítiques, sinó també econòmiques o fins i tot sobre jutges de diversos països, fins ara, amb èxit. Davant aquest contratemps, tant fonts oficials com els mitjans de comunicació privats majoritaris han carregat amb duresa i amb amenaces contra la sobirania equatoriana. Fins i tot es temia un assalt de la policia britànica a la seu diplomàtica equatoriana a Londres, fet davant el qual s’han fet nombroses protestes arreu del món.
