La matinada del passat 7 de maig va morir a 65 anys la mestra i pedagoga valenciana Empar Granell, activista destacada en la defensa de l’ensenyament laic i en català, i una de les fundadores de l’entitat cívica Escola Valenciana.
Originària de Borriana (la Plana Baixa), Empar Granell i Tormos va desenvolupar tota la seva trajectòria docent a la comarca de la Vall d’Albaida, majoritàriament al col·legi públic Lluís Vives d’Ontinyent, on va aconseguir la plaça definitiva l’any 1974 i on es va jubilar el 2007. Un centre que a principis dels anys 80 fou dels primers a introduir les línies d’ensenyament en català al sud del Sénia.
Vinculada als moviments de renovació pedagògica del País Valencià, fou una de les primeres docents a aplicar el constructivisme a les nostre aules i va participar en la reforma experimental de l’educació infantil, tot incorporant-hi les alumnes de tres anys. L’Empar era molt crítica amb l’escola actual: “Els mestres joves de hui en dia són brillants en l’àmbit acadèmic, però després saben estar a l’escola? Per què els xiquets han de tindre el nom enganxat a una taula? Per què no poden seure on vulguen? Perquè és més fàcil? Per què l’horari és més curt? Per què tenim més vacances?”.
Granell va destacar per l’organització d’activitats escolars i extraescolars per normalitzar l’ús de la llengua catalana. Va participar en les primeres jornades de mestres d’ensenyament en valencià (Alcoi, 1985-1986) i l’any 1987 fou una de les fundadores de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, entitat de la que fou presidenta i que fa 20 anys va constituir amb d’altres associacions Escola Valenciana.
La seua feina en aquest col·lectiu també ha estat molt destacada. En fou secretària i membre de la junta directiva, i també en féu de portaveu a moltes jornades educatives, taules rodones i xerrades al voltant de la situació sociolingüística al País Valencià. A més a més, participà activament en l’organització de congressos d’Escola Valenciana dedicats als reptes que se li plantegen al món educatiu en camps com ara la llengua, l’alumnat nouvingut o la sostenibilitat (no debades, estava plenament compromesa amb la conservació del territori).
La seua dedicació a l’ensenyament en català ha estat reconeguda diverses vegades. El 2007 va rebre el Premi Joan Baptista Basset a la Trajectòria en Defensa de la Llengua, lliurat pel Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, i l’any 2008 se li va concedir el premi d’actuació que atorga la Fundació Lluís Carulla pel seu treball a favor del català.
D’altra banda, Empar Granell va potenciar i crear el programa Escoles solidàries, una iniciativa en què participen diversos centres educatius del País Valencià i on l’alumnat, el professorat i les famílies s’impliquen en diferents activitats per a fomentar la solidaritat a terres valencianes i el coneixement de la realitat social i l’ajuda a xiquetes i xiquets de països pobres.
El president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, lamentà profundament el traspàs d’aquesta mestra de mestres (“hem perdut una referència cívica al país”, va dir), però la tasca realitzada per gent com l’Empar ha permès que d’altres li agafen el relleu i que les Trobades d’Escoles en Valencià siguin un clam com més va més fort en favor de la nostra llengua.
De fet, enguany la Trobades estant tornat a reunir desenes de milers de persones cada cap de setmana per reivindicar una ensenyament públic, de qualitat i en català. Tot un èxit que no hauria estat possible sense la generació de mestres d’Empar Granell, la generació que féu entrar la nostra llengua a les aules.
