El passat diumenge 3 de juny va morir a l’edat de 101 anys l’històric activista valencianista Josep Lluís Bausset, un referent de la lluita en defensa de la identitat política i cultural del País Valencià.
Nascut el 1910 a Paiporta (Horta) en una família carlina, a la dècada de 1930 ja va participar en diferents projectes de caire nacionalista o valencianista com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, l’Agrupació Valencianista Republicana, el Centre d’Actuació Valencianista o l’Agrupació Valencianista La Senyera de l’Alcúdia (Ribera Alta), el seu poble, de la qual fou fundador. Fins i tot el seu nom apareix entre els del signants de les Normes de Castelló, l’acord ortogràfic que significà l’adopció al sud del Sénia de la normativa fabriana.
Persona molt culta, Bausset es va llicenciar en farmàcia i en química i es va diplomar en magisteri. L’esclat de la guerra del 36 li va impedir acabar les oposicions a professor d’ensenyament secundari que pràcticament havia superat i després de la victòria feixista fou depurat i arribà a passar per la presó. Llavors va fer classes particulars a membres de les famílies benestants de València, on s’instal·là i on va conéixer Joan Fuster, de qui fou un amic molt proper i amb qui participà en una de les tertúlies de l’època. Als anys 50 aconseguí accedir al sistema educatiu públic i va exercir la docència en diversos instituts del Principat i del País Valencià fins que es va jubilar.
Va participar en la represa del valencianisme començada als anys 60, especialment en allò referit al redreçament lingüístic (per exemple, en l’església) i va fer classes nocturnes de llengua catalana a la Ribera; no debades, el català i la pilota valenciana foren les dues passions de la seua vida. A més, fou un dels fundadors del nucli local de l’Alcúdia del Partit Socialista del País Valencià (organització nacionalista d’esquerres que anys més tard va ser absorbida pel PSOE valencià) i d’Acció Cultural. Al llarg de les darreres dècades es van succeir els homenatges a la seua trajectòria, sobre els quals digué: “Si un obrer no és mereixedor de cap homenatge per estar cada dia a peu d’obra, si un miner no rep cap reconeixement públic per baixar tots els dies a més de cent metres de profunditat i si qualsevol treballador no és reconegut per complir el que no és cap altra cosa que la seua obligació, no entenc perquè se’m fan tants reconeixements per fer el que a mi sempre m’ha agradat fer: servir el meu país”.
La seua mort ha retratat, una vegada més, la consideració de què gaudeix la llengua catalana per part dels governants valencians: la família de Bausset va retornar la carta de condol enviada pel president de la Generalitat, Alberto Fabra. Aquesta estava escrita nomes en castellà.
