Esborrant el Tractat

Molta de la gent que va pujar a Perpinyà el cap de setmana del 7 de novembre han tornat a casa amb les piles carregades. Alguns ens han dit que la manifestació va ser memorable i la marxa de torxes pels carrers de Perpinyà molt emocionant. I sense cap mena de dubte, el concert va ser un èxit d’assistència.

Segurament la commemoració de 350 anys del Tractat dels Pirineus, ha estat una de les claus perquè la mobilització d’enguany per a la diada de Catalunya Nord fos massiva. Però l’efemèride no ho ha estat tot.

Quan fa tot just un any el diari local l’Indépendant publicava que certes persones volien celebrar l’annexió a França des d’una perspectiva francesa i per tant positiva, el repte va esdevenir encara més important per a nosaltres.

Penso que la victòria doncs, no ha estat treure 5.000 persones als carrers de Perpinyà, que també. La petita victòria ha estat girar la truita, i dir que la nostra pròpia història es pot veure des d’una òptica catalana, i fer-ho amb rigor. I alhora, parlar de les conseqüències dramàtiques que aquesta llarga història d’ocupació ha tingut sobre la nostra llengua i la vida quotidiana de la població nord-catalana. I deixar clar, sense complexes, que tot està relacionat i ens concerneix a tots: la MAT o l’atur, el final de les emissions de TV3 fora del Principat o els referendums principatins, i la situació del català a Alacant, Maó, Lleida o Perpinyà.

Aquest petit èxit ha estat possible gràcies a la feina engegada a inicis dels anys 80, quan un grup de persones van creure que era necessari portar al carrer la diada del 7 de novembre. Des del 1984, any de la primera manifestació, fins avui en dia i malgrat algunes intermitències, el 7 de novembre s’ha anat consolidant com una diada reivindicativa. Feina, que la Federació d’entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes, ha sabut mantenir amb més o menys dificultats. Perquè les dificultats hi han sigut. Algunes tècniques, d’altres de caire més polític. I com sempre gent que fa la feina al dia a dia (felicitats als Maulets del Rosselló!) i altres que venen a últim moment. Deu ser que no ho fem tant malament!

Però pensi, que una de les conseqüències més importants i boniques d’aquesta diada, és d’un altre caire. Els qui hem estat treballant durant els últims mesos perquè tot això fos possible hem pogut afrontar el dia 8 de novembre, i afrontarem els propers 365 dies fins al proper 7 de novembre amb una mica més d’energia. Gràcies a tots els que vau venir simplement per ser-hi presents o fins i tot vau ajudar, a les abraçades, les felicitacions, i l’entusiasme de totes.

I amb la idea que enguany potser no només hem resitit. Potser també hem fet un petit, molt petit, pas endavant.