El juny passat, Escola Valenciana féu públic un informe sobre la matriculació en valencià on denunciava la bel·ligerància del govern autònom envers l’ensenyament en valencià i la premeditació en frenar el creixement de la demanda de places per escolaritzar els fills i filles en la llengua del país.
Entre altres aspectes, Escola Valenciana denunciava la manca de places a València ciutat, i la precària situació del valencià en l’escola concertada. Segons l’estudi fet per l’entitat, a la ciutat de València, a infantil i primària només 47 dels 95 centres públics ofereixen una línia en valencià. La situació encara és més greu pel que fa als centres concertats, ja que només 7 centres d’aquestes característiques ofereixen línia en valencià. En el conjunt del país, només 31 centres concertats ofereixen línia en valencià, representant poc menys del 7% del total de centres, publics i concertats, que n’ofereixen.
El qüestionament del model esdevé taxatiu quan s’analitza la competència lingüística en valencià dels alumnes de Batxillerat. Els resultats finals demostren que només els alumnes del programa PEV o PIL assoleixen l’objectiu fixat de dominar ambdues llengües -valencià i castellà-, mentre que la majoria d’alumnes del programa PIP no són capaços de mantenir una conversa en valencià, fet que demostra que els objectius marcats.
### Festa pel valencià 
Escola Valenciana ha programat per al proper 9 d’octubre una macrotrobada d’escoles en valencià per a commemorar els 25 anys de les Trobades d’Escola Valenciana, on cada any assisteixen unes 200.000 persones. La Festa també servirà per a reivindicar l’extensió de l’ensenyament en valencià, que passa indefectiblement per la satisfacció per part de l’administració de la demanda de places que efectuen els pares i mares any rere any. La Festa és previst que finalitzi amb l’actuació d’Obrint Pas, fills de l’escola en valencià i un dels principals exponents de la nova cultura valenciana, que perviu i es renova gràcies al treball de centenars de mestres a qui aquesta Festa vol retre homenatge.
Les claus de l’ensenyament en valencià
L’ensenyament en valencià s’oficialitzà a partir de l’aprovació, el 1983, de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. En el seu títol segon, aquesta llei parla de la introducció del valencià a l’ensenyament, amb l’objectiu que en acabar l’educació obligatòria els alumnes dominin tant el castellà com el valencià. La llei també recull l’obligació del professorat de conèixer les dues llengües, allò que es coneix com a requisit lingüístic, i que l’administració no ha aplicat malgrat les múltiples demandes. Alhora, la llei determina la progressiva implantació de l’ensenyament del valencià en les àrees castellanoparlants del país.
L’establiment del model educatiu al País Valencià es feu seguint el model de línies educatives diferents dins un mateix centre en funció del model lingüístic escollit. En origen, la idea era que s’optés entre dos models diferents: un de plena immersió lingüística i un altre d’ensenyament bilingüe al 50%. La realitat, però, després de més de 25 anys, és que hi ha un model monolingüe castellà i un altre model bilingüe valencià-castellà.
PIP: Programa d’Incorporació Progressiva. És un programa d’ensenyament en castellà en el que s’incorpora a partir de primer de primària l’assignatura de valencià, i a partir de tercer l’assignatura Coneixement del medi es cursa també en valencià. En teoria, a cada curs s’hi afegirien altres assignatures que es cursarien en valencià, depenent de la disponibilitat de professorat capacitat lingüísticament per a fer-ho, amb l’objectiu d’assolir la paritat entre assignatures en valencià i assignatures en castellà. Els centres on aquest augment finalitza amb un ensenyament en què el 50% de les matèries són en valencià -objectiu primigeni del programa- són molt minoritaris. La Generalitat no ha fet públiques les dades de quantes assignatures de mitjana es cursen en valencià en els PIP. Que el PIP no és un programa multilingüe ho demostra el fet que és popularment conegut com a “línia en castellà”.
PEV: Programa d’Ensenyament en Valencià. Aquest programa consisteix a fer totes o quasi totes les assignatures en valencià en l’etapa infantil i d’educació primària. En iniciar la secundària, als 12 anys, el programa garanteix que com a mínim la meitat més una de les assignatures es cursin en valencià. En el Batxillerat, són molt minoritaris els instituts que ofereixen un Programa d’Ensenyament en Valencià.
PIL: Programa d’Immersió Lingüística. És una variant del PEV pensada per a alumnes d’entorns no valencianoparlants.
A les zones tradicionalment castellanoparlants s’ha iniciat la introducció de l’assignatura de valencià, amb un desplegament i resultats desiguals. Els censos lingüístics indiquen que entre un 5% i un 10% de l’alumnat d’aquestes comarques que finalitza els seus estudis declara saber parlar en valencià.
##### Cliqueu per ampliar la infografia
