La vaga del mes de març a Esfosa va evidenciar un conflicte latent. Vexacions i racisme es combinen amb unes “condicions laborals del segle XIX”. Les treballadores denuncien que la situació no és exclusiva de l’empresa sinó que s’estén al sector de les càrnies.
“Per davant de tot sóc treballadora”, afirma la presidenta del comitè d’empresa d’Esfosa Montserrat Castañé. La sentència la fa davant la interpel·lació del sentit de la seva lluita, que estén més enllà de sigles i empreses. “No hem de lluitar només per la nostra causa, sinó per la de tota la nostra gent, que es pixen als pantalons perquè no poden moure’s de la cadena; quan intenten anar-se a canviar fins i tot els escridassen”, assegura.
Castañé forma part de la COS i del comitè d’empresa suspès de feina i sou durant sis mesos per la vaga del 29 i 30 de març d’enguany. Amb ella, les altres membres de la COS i la de CCOO, no així la d’UGT. Fonts de la COS denuncien que la repressió sindical a Esfosa “ve de lluny” i remeten a un cas de fa dos anys. Castañé “acull” la membre de CCOO perquè denuncia que el seu sindicat no ho fa. Així com no mira sigles, tampoc no mira orígens de les treballadores. “Som classe treballadora vinguem d’on vinguem, ens han de respectar”, afirma en contraposició als comentaris racistes que van rebre algunes de les treballadores durant la passada vaga.
La presidenta del comitè d’empresa denuncia que dins de les càrnies “s’hi pateixen vexacions” i acusa de “màfies” les empreses del sector. “Ho compren tot”, afirma. La vaga d’Esfosa esdevindria la punt d’un iceberg de condicions laborals on predominen “falsos cooperativistes i falsos autònoms” que a la pràctica suposen “condicions laborals del segle XIX”.
La situació general de les càrnies és el que va motivar la reunió del passat divendres 17 de juny entre la Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. A la reunió hi van assistir Castañé, l’advocat Antoni Iborra i la secretària del comitè d’empresa, afiliada a CCOO. L’encontre el va demanar la consellera a través d’uns contacte de Capgirem Vic, formació política que s’ha bolcat en la defensa dels drets de les treballadores d’Esfosa.
Sara Blázquez, regidora de la formació política, assegura que tenen una relació “constant” amb el comitè d’empresa. “Moltes de les persones que formen part del grup de suport a la vaga formen part de Capgirem Vic i per això estem implicades a la lluita”, explica. Assegura que com a lluita sindical que és les representa i posa èmfasi en què és “un tema prou gruixut”. Afirma que tota l’esquerra independentista i els moviments socials donen suport a la lluita.
La vaga a Esfosa, punta de llança
Iborra valora bé la reunió amb la consellera, però n’espera accions concretes. Afegeix que la problemàtica és molt greu en general a tot el sector. “Sembla que hi ha voluntat, però hi ha molta feina per fer”, afirma. Pel que fa a la sanció d’Esfosa, l’empresa al·lega que el motiu de la vaga era un tema d’aplicació conveni i que s’hauria d’haver dut abans a la comissió paritària. Iborra ho nega: “no és cert, perquè no és un dubte d’interpretació de conveni, no es fa referència a la manera en què s’ha d’aplicar a conveni”. I afegeix que l’excusa formal no serveix perquè el comitè d’empresa actuava com a comitè de vaga.
La vaga d’Esfosa ha servit de punta de llança al sector. El ressò de la lluita laboral va arribar arreu del sector i de la comarca. Fonts sindicals de la COS asseguren que les reivindicacions eren: Les reivindicacions eren:
· Negociació i acord de la jornada irregular de treball.
· El correcte pagament del plus de nocturnitat.
· Exigir la realització urgent i posada en practica del pla de prevenció i salut.
· Millora de les mesures de seguretat i emergència en cas d’accident.
· Prevenció de malalties professionals.
· Rotació de personal en el lloc de treball.
· Revisió de les categories professionals
Castañé afirma que quan han enviat inspeccions de treball, les empreses n’estan avisades i ho preparen tot perquè no els passi res. “Haurien d’anar-hi sense avisar”, conclou. El pols contra Esfosa es manté ara en dues línies. En la laboral, la vaga convocada per al dilluns 27 de juny, a partir de les 12 h de la nit. En la social, l’#AcampadaEsfosa plantada davant l’empresa des que van rebre la sanció, “il·legal” segons l’advocat.
Iborra considera que l’empresa “juga amb el factor temps”, ja que és una sanció executiva. El comitè d’empresa l’ha d’impugnar i la setmana passada van demanar al jutge que la suspengués. La resolució, però, pot trigar mesos.
Del polígon de les càrnies a la ciutat de Vic
Blázquez explica que durant la vaga del mes de març van donar-hi suport amb piquets informatius. “Intentàvem ser l’altaveu de la lluita a la institució”, argumenta la regidora. La implicació de molts actors dins l’assemblea Capgirem Vic ho facilita i per això també ho faran per la vaga del 27 de juny. Donen suport a l’#AcampadaEsfosa i han acordat aportar 1000€ a la caixa de resistència, “en vistes de veure com evoluciona tot plegat”. Membres de la formació política formen part del grup de suport que munt actes i fa difusió del conflicte “per fer créixer la solidaritat i recaptar diners”.
També han dut el confliecte a la institució municipal amb l’objectiu de que l’Ajuntament hi treballi “i no faci els ulls grossos, com sempre ha passat amb aquest tema”, afirma Blázquez. Han aconseguit que es convidi la COS a Creacció, l’organisme de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Vic, i hi han realitzat accions simbòliques de denúncia. Ajuden a dinamitzar l’#AcampadaEsfosa i van ser a la concentració del judici contra Ramisa.
La regidora valora com a molt greu la situació de les càrnies. “És un tema que fa molts anys que dura, ara tot just se’n comença a parlar gràcies a lluites com aquesta”, assegura. Fonts de la COS asseguren que si bé ara se centren en la campanya antirepressiva, la vaga del 27 de juny és una acció ofensiva per abordar les reivindicacions que van dur a la primera vaga.
