Els mitjans de comunicació de masses i alguns que altres responsables polítics corren aquests dies indignats a compte de les bromes dels personatges d’un programa humorístic francès de Canal +. Les reaccions demostren la profunditat de les seues anàlisis. Diuen que “els francesos ens tenen enveja”, com si un programa d’un canal de televisió representara quelcom més que el sentit de l’humor dels seus guionistes, o com si foren directament responsables dels èxits (però no els fracassos,clar) d’un determinat esportista. El rei espanyol,per la seua part, es despenja amb una altra frase antològica: “son tontos”. Igual intentava solucionar una baralla escolar de qualsevol dels seus néts, i no va desencaminat per l’infantilisme de l’afer.
Pel que sembla, alguns periodistes poden caricaturitzar Mahoma. Qualsevol reacció contrària demostra la intolerància de l’Islam i la manca de llibertat d’expressió d’aquella cultura. No hi ha res sagrat, per als espanyolets de torn, llevat d’ells mateixos! Si algú fa broma amb la Monarquia, li segresten la revista. Totes recordareu la retirada governativa dels exemplars de la revista El Jueves. I si algun humorista fa conya amb els esportistes espanyols i la seua relació amb el dopatge,s’enceta tota una campanya per netejar la bona imatge pàtria. Dedicant el temps a les insídies gavatxes, oblidem que acaben d’enxampar Rafa Nadal defraudant a Hisenda. I és que ara que el capitalisme ha convertit també l’esport en un negoci més, a banda de la constant idiotització, cal convertir els joves professionals del tema en els nous Onassis. En en un temps el grec, a l’igual que Rockefeller, va simbolitzar l’ascens des del no res fins a la riquesa i la fama. Si Onassis venia periòdics pel carrer en la seua infantesa, ara són els Nadal, els Messi, o els Ronaldo de torn els que repeteixen setmana rere setmana que el futur de tota una classe, la treballadora, passa per pegar-li a una piloteta.