La mobilització i els 15 dies de vaga dels i les treballadores d’ESSA Palau ha donat els seus fruits. L’empresa, situada a Palau Solità i Plegamans, ha retirat l’ERO que afectava 223 treballadores, gairebé la meitat de la plantilla la matinada d’aquest 24 de juliol. La CGT i la FTC, amb majoria sindical, es van oposar frontalment des del primer moment al pla, considerant que el fet que la companyia segueixi tenint beneficis demostra que la única intenció és “aprofitar-se de la situació de crisi econòmica per abaratir costos reduïnt els salaris i el personal”.
Els sindicats i l’empresa han arribat a un acord aquest dijous 23 de juliol, ratificat per l’assemblea de treballadores el mateix migdia. A la tarda, la fàbrica ja tornava a funcionar.
Malgrat l’acord per la retirada de l’ERO, però, també s’ha pactat la continuitat de les negociacions. I és que l’empresa, malgrat els beneficis, continua al·legant que hi sobra gent per un “descens significatiu de la producció”. La CGT, per la seva part, ha explicat que aquest canvi de tàctica de l’empresa “radica a oferir baixes voluntàries i no forçoses com venia plantejant amb la presentació de l’ERO”. D’aquesta manera l’empresa ha millorat el pla social per a baixes voluntàries de fins a 36 dies per any a les treballadores amb menys de 10 anys en l’empresa. Mentre que a les treballadores amb més de 10 anys se’ls ofereix 20 anys d’indemnització i dos anys d’excedència, amb possibilitat de reingrés preferent en l’empresa si la situació econòmica millora.En l’acord també s’ha blindat de moment la possibilitat d’obertura d’expedients disciplinaris a treballadors implicats en diversos incidents en els últims dies de mobilització.
La CGT de Sabadell ha valorat positivament “la lluita exemplar de les treballadores d’Essa Palau, que després de molts dies de vaga havien aconseguit paralitzar Nissan, SEAT i Mercedes. Aquesta lluita és un exemple de com una petita empresa de subministraments per a les grans marques és capaç de parar un ERO a través de la lluita obrera, la unitat sindical i la solidaritat de diferents agrupacions socials i polítiques”.
I és que des del divendres 10 de juliol la planta del Vallès Occidental es trobava aturada. Com a mitjà de protesta les mercaderies van ser bloquejades, de manera que no entrava ni sortia cap producte. Aquest fet va provocar el seu moment de màxima tensió el 13 de juliol, quan va intervenir el cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Tot i que no era la primera vegada que es presentaven a la fàbrica des que comencessin les mobilitzacions, la policia va arribar amb cinc furgonetes i es va situar en posició de carregar per tal de retirar un treballador que s’havia encadenat a la porta.