La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que avala la il·legalització per part de la Justícia espanyola de les formacions independentistes basques Herritarren Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna, i de les plataformes electorals Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) -eleccions municipals i forals de 2003- i Herritarren Zerrenda (HZ) -eleccions europees de 2004- s’ha d’analitzar en relació al context en què es produeix, perquè és aquest, probablement més que cap fonament jurídic, el que determina el sentit de l’error.
I aquest context no és altre que el de “l’ofensiva final” contra ETA i, per extensió, contra el que en els mitjans de difusió anomenen “el seu món”.
Després del procés de diàleg fallit de l’anterior legislatura, el Govern espanyol, especialment el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, han estat llançant insistentment la idea que la pressió policial i judicial, sumada a la cooperació internacional, permetran la derrota de l’organització armada basca. Segons aquesta màxima, ETA és “més feble que mai” i només faltaria una última empenta perquè es doni per vençuda. Rubalcaba, ben secundat pels mitjans espanyols, està venent aquesta idea constantment, potser per persuadir-se que és certa o, segurament, per intentar persuadir la resta que ho és.
Per aquest motiu, tots els presumptes militants d’ETA detinguts per la policia francesa tenen sempre responsabilitats molt importants en l’organització armada. Per això no hi ha setmana en què no es hi hagi detencions, encara que sigui en relació a plans de fuga inventats, que els mateixos jutges de l’Audiència Nacional espanyola desmunten poc després. Per aquest motiu, les agències de premsa converteixen joves detinguts a Euskal Herria nord per la seva relació amb organismes polítics i socials com Segi en “un membre d’ETA detingut al sud-oest de França”… Tot això passa perquè Madrid considera que cal mantenir de manera constant una tensió informativa unidireccional que indiqui que ETA està acabada. D’aquesta manera, quan l’organització armada se salta aquest guió i atempta mortalment contra un dels màxims responsables dels Serveis d’Informació de la Policia espanyola, com va succeir fa unes setmanes, la reacció del Ministeri de l’Interior és detenir els dies següents presumptes militants que estaven localitzats des de 2007. Aquests suposats responsables del servei d’informació d’ETA ni tan sols tenien armes. O detenen l’“escamot més actiu”, escamot a qui feia temps que seguien la pista, tal com el Ministeri ha admès. D’aquesta manera, ningú es recordarà de l’inspector mort en atemptat i tothom convindrà que, efectivament, Rubalcaba té raó.
Però aquesta última càrrega de la cavalleria espanyola (el component psicològic de la qual és determinant) no seria completa si el TEDH hagués donat la raó a Batasuna i la resta d’organismes il·legalitzats. No diem res de nou si afirmem que per l’Estat espanyol, tant amb Zapatero com amb Aznar a la Moncloa, l’estratègia d’apartheid polític contra l’esquerra abertzale ha estat un element determinant en la manera d’enfocar el “tema basc” els darrers anys . I quan fa uns mesos el TEDH va admetre a tràmit part del recurs interposat pels organismes proscrits -cosa que només passa amb l’1,5% de les causes que es remeten a Estrasburg- a Madrid es van encendre algunes llums d’alarma. En aquest sentit, la diplomàcia espanyola -segurament també la francesa- ha fet una gran feina aquests mesos. El missatge hauria estat de l’estil: “Ens falta molt poc per acabar amb ETA, i no pot ser que ara els doneu la raó. Els donaríeu un baló d’oxigen, i això seria una catàstrofe”. I el tribunal s’ha deixat enredar en la jugada. No per fonaments jurídics, que no s’exposen en l’auto judicial, sinó perquè Madrid els ha promès que, d’aquesta manera, acabaran aviat amb ETA.
En aquest camí, probablement les autoritats espanyoles han hagut de pagar algun peatge, com la relegalització de la candidatura d’Iniciativa Internacionalista després del veto inicial del Tribunal Suprem. Ja aleshores algunes veus van indicar que la sorprenent resolució del Tribunal Constitucional incorporava una certa “recomanació” europea i, si ens fixem en com han evolucionat els esdeveniments, sembla evident que ja en aquell moment a Madrid coneixien quina seria la decisió del TEDH i no els va suposar cap problema acceptar que Iniciativa Internacionalista es presentés. Ja es van encarregar després de remenar les urnes per manipular els resultats d’II-SP.
De totes maneres, arribats al punt on som ara, algú podria preguntar com és possible que un tribunal com el TEDH (que en teoria garantista) hagi pogut donar llum verda a l’exclusió social d’una part de la societat basca, i fer-ho, a més, utilitzant termes propis de l’Audiència Nacional. És un aspecte que segurament haurà servit perquè a molts els hagin caigut certs mites, i que indica quin és el nivell de l’actual justícia europea. Ha estat habitual des de fa dècades contraposar les institucions europees a les espanyoles: contraposar les primeres com a “democràtiques” davant de les segones com a autoritàries. Aquest exercici tenia cert sentit fa anys, però fa temps que Europa, la Unió Europea, manté una tendència perillosa cap a la dretanització social i política. Els resultats de les darreres eleccions europees en són l’exemple més clar. Els governs de Sarkozy, Merkel o Berlusconi també. I, com succeeix a l’Estat espanyol, també al continent les institucions judicials són permeables a la influència política. Per aquest motiu, el recurs a Europa, com a apel·lació gairebé mítica, probablement ha deixat de ser, com a mínim per ara, una via efectiva per als qui s’enfronten a pugnes de caràcter nacional o sociopolítiques en algun dels estats de la UE.
I ara què? Aquest error només tindrà incidència en l’àmbit electoral el 2011, ja que fins aleshores no hi ha prevista cap cita amb les urnes a Euskal Herria sud. En aquests dos anys, l’esquerra abertzale pot avançar molt en el debat obert fa mesos sobre la definició d’una estratègia eficaç per a la constitució d’un Estat propi a Europa. Madrid, sens dubte, intentarà condicionar aquest debat, i probablement intentarà utilitzar elements com la sentència del TEDH per fer-ho, però està en mans de l’esquerra independentista basca impedir-ho. De moment, Arnaldo Otegi va anunciar fa uns dies que la sentència no modificarà la seva estratègia en cap sentit.
* Iker Bizkarguenaga és periodista de Gara
