[bar group="860×106"]

Estudiantat, professorat, famílies i treballadores fan passos conjunts per l’ensenyament públic

Enguany ha estat complicat per al moviment estudiantil universitari. Després de la intensitat de la lluita contra l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior del curs passat i de la frustració de gran part de l’estudientat en veure que no s’aconseguí la moratòria, aquest curs ha estat difícil tirar endavant la lluita contra la privatització de la universitat. Una situació que també s’ha donat a secundària, on les estudiants també varen tenir un paper fonamental en les mobilitzacions, sobretot a finals de curs.  

Malgrat això, aquest curs ha servit per reforçar els vincles amb el professorat i el personal d’administració i serveis. Aquesta era la intenció de la Marxa per l’Ensenyament Públic i Popular, continuar reforçant el vincle entre els diferents sectors de l’ensenyament, tant de primària com secundària i universitats; ampliar la xarxa que ja es va començar a teixir l’any passat i tornar a agafar forces per tirar endavant la lluita per l’ensenyament públic. És per això també que la convocatòria de la Marxa del passat 28 d’abril es va fer extensiva als moviments socials i veïnal, a més de les AMPA i altres entitats d’educació en el lleure com caus o esplais.

12 quilòmetres amb un ambient “engrescador”
L’objectiu, però, més enllà d’aconseguir unir els diferents sectors de l’ensenyament, era denunciar la política privatitzadora que estan duent a terme el departament d’Ensenyament i Universitats i Empresa. I amb aquest objectiu i la panxa plena, gràcies a la xocolata desfeta que van oferir a les manifestants veïnes de Gramenet, a les 12h s’iniciava un recorregut de 12 quilòmetres fins a la plaça Universitat.

Amb molta energia, il·lusió i ànims més de 300 persones varen cridar sense parar al llarg de les dues hores i mitja de recorregut consignes com “pública sí, privada no”, “cap tancament sense resposta” o exigint la dimissió dels consellers Huguet (Universitat i Empresa) i Maragall (Ensenyament).  
En aquest sentit, David Carmona, un dels portaveus de la comissió organitzadora -que aplega diversos col·lectius d’estudiants i professors-  ha insistit en el fet que “s’ha aconseguit estrènyer llaços entre tot tipus de sectors i col·lectius de l’àmbit de l’educació que ens encoratgen a que de cara un futur puguem bastir un moviment unitari, tenaç i combatiu per l’ensenyament públic”.

Mostra d’aquests llaços entre diferents sectors es va donar a la plaça Universitat de Barcelona, el punt final de la Marxa i on es va dur a terme l’acte polític, a més d’un dinar popular.

Un cop arribada la Marxa de Gramenet, els manifestants varen rebre la II Desfilada Reivindicativa de l’IES Miquel Tarradell (centre afectat pel tancament del batxillerat), que comptava amb la presència de desenes d’alumnes i professors. I encara poc després arribaven els diferents professors, alumnes i famílies dels altres instituts afectats pels tancaments. Agrupats en la Coordinadora de centres afectats pel tancament del batxillerat s’havien concentrat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per tal d’entregar a la Generalitat i l’Ajuntament un manifest conjunt en contra d’aquesta mesura, que consideren una greu agressió contra la pública.

Petita victòria als IES
Pocs dies després de la marxa l’IES Miquel Tarradell, l’IES Flos i Calcat i l’IES Montjuïc, afectats inicialment pel tancament de les línies de batxillerat, s’assabentaven a través dels mitjans de comunicació que finalment podran continuar oferint aquests estudis. Un fet que han celebrat, però  que també han deixat clar que ha estat fruit de la insistència i la lluita duta a terme per la comunitat educativa dels centres i els barris. A més, també han volgut expressar que el seu triomf és un triomf parcial, doncs encara cal lluitar per la continuïtat dels altres centres i perquè aquesta reestructuració no es produeixi d’aquí uns anys. És per això que aquests IES segueixen participant de la Coordinadora d’IES afectats pel tancament del Batxillerat.


[bar group="860×106"]