Que el futbol com a esport amb més seguiment es troba instrumentalitzat a l’estat espanyol és una evidència, ara bé, durant la celebració de l’Eurocopa mal dita de nacions, aquesta instrumentalització ha assolit extrems delirants. El president de l’estat, Mariano Rajoy, ha segut el protagonista de diverses situacions que ens han demostrat fins a quin punt els polítics prioritzen una fotografia futbolística sobre tota la resta de problemes que puguen afectar als estats als que teòricament representen.
El diumenge 10 de juny debutava la selecció espanyola a Polònia front a Itàlia. El mateix cap de setmana es debatia a les institucions europees si l’estat espanyol necessitaria rescatar als seus bancs i si aquest rescat seria comptabilitzat com a dèficit de l’estat, amb les conseqüències socials que això té. En aquest context, un cop es va decidir que hi hauria rescat a la banca però en cap cas s’aclariren les condicions d’aquest, el president marxa a Polònia a veure el futbol al·legant que marxava perquè tot estava solucionat.
Per lògica futbolística el combinat espanyol supera la primera fase i després els quarts de final derrotant clarament a França. Es plantà semifinals i elimina a Portugal amb el patiment inesperat de la tanda de penals. Un cop més la roja arriba a una final, els mitjans de comunicació comencen a alimentar, ara amb més força, un patriotisme buit amb l’objectiu, a mode de religió, de funcionar com a un analgèsic davant la crítica situació econòmica.
En això arriba el dijous 28 de juny, quan un terrible incendi es declara a Cortes de Pallas, al dia següent un altre a Andilla; l’interior de València es crema i el foc avança sense cap impediment a causa del nul manteniment forestal, la inexistència de brigades de prevenció i el reduït nombre de bombers professionals destinats a combatre els incendis. Les conseqüències de les polítiques d’austeritat es veuen reflectides en l’avanç inexorable d’un foc que arrasà 50.000 hc.
Mentre això passava, l’atenció dels mitjans de comunicació es centrava en la final que la roja havia de disputar front a Itàlia el diumenge 1 de juliol, els incendis tot i tenir seguiment es veien clarament eclipsats per l’actualitat esportiva, no es feien anàlisis del per què ni abans ni després d’aquests, eren tractats com un episodi de successos més. Pel que fa al president… Doncs, el president marxà, aquest cop a Ucraïna, perquè su deber era apoyar a la selección espanyola.
En la retina de molts valencians quedarà la seua celebració dels gols junt al príncep Felip de Borbó, una celebració que semblava una burla cap a una terra que el mateix dia estava plorant cendra, això si, una terra en la que el mateix dia milers de persones eixien al carrer a cridar allò de Yo soy…
