Euskal Herria pendent de Bildu
D’altra banda, les eleccions se celebren en un context polític molts especial, en què l’esquerra abertzale i altres agents polítics i socials han fet una aposta estratègica per un canvi de cicle i l’obertura d’un procés democràtic, el qual podria rebre un important impuls a les urnes.
El resultat que puga aconseguir Bildu és una incògnita. D’una banda, perquè les enquestes publicades foren realitzades quan encara ni tan sols se sabia si podria presentar-se a les eleccions. De l’altra, perquè es tracta d’una coalició nova, formada per actors amb diferent trajectòria. En aquest sentit, és necessari puntualitzar que Bildu no és una formació de l’esquerra abertzale, per molt que així la presenten els mitjans espanyols. Sortu, el nou partit polític de l’esquerra abertzale, fou vedat pel Tribuna Suprem i resta a l’espera que el Constitucional decidisca sobre el recurs. Bildu és una coalició formada per EA, Alternatiba i independents d’esquerra i independentistes, que aspira a rebre també el suport d’eixe sector social proscrit per la justícia espanyola. Si aconsegueix aglutinar eixe vot, juntament a l’habitual de les formacions que conformen la coalició, els resultats seran molt importants.
Altres elements a tindre en compte en les eleccions de hui són comprovar si el PSE i PP podran traslladar el seu pacte en el Govern basc a altres institucions –això podria ocórrer a Àraba-; quin efecte tindrà la ruptura entre el PP i UPN a Nafarroa; si a aquesta província és possible articular una alternativa a la dreta regionalista, que fins ara ha governat amb el PSOE; o quin futur tenen les formacions més xicotetes com IU-EB, Aralar, Hamaikabat i UpyD.
*Iker Bizkarguenaga és periodista del diari Gara