Euskal Herria pendent de Bildu

A Hego Euskal Herria, les eleccions que se celebren hui, que, a més de les municipals són també a les Juntes Generals d’Araba, Bizkaia i Gipuzkoa, i al Parlament navarrès, estan marcades per la irrupció de Bildu. La possibilitat que aquesta coalició electoral puga concórrer als comicis després que el Tribunal Constitucional li donara llum verda en l’últim minut, condicionarà tant les pròpies eleccions com l’escenari postelectoral. No en va, després de hui anys, la possibilitat que els votants d’esquerra i independentistes que a les darreres cites amb les urnes no han pogut dipositar un vot legal, puguen fer-ho en aquesta ocasió, serà determinant. Aquest fet, en si mateix, té l’entitat suficient per comprendre la importància dels comicis, ja que alterarà el joc de majories artificials que en aquests moments regeix a les institucions basques.

D’altra banda, les eleccions se celebren en un context polític molts especial, en què l’esquerra abertzale i altres agents polítics i socials han fet una aposta estratègica per un canvi de cicle i l’obertura d’un procés democràtic, el qual podria rebre un important impuls a les urnes.

El resultat que puga aconseguir Bildu és una incògnita. D’una banda, perquè les enquestes publicades foren realitzades quan encara ni tan sols se sabia si podria presentar-se a les eleccions. De l’altra, perquè es tracta d’una coalició nova, formada per actors amb diferent trajectòria. En aquest sentit, és necessari puntualitzar que Bildu no és una formació de l’esquerra abertzale, per molt que així la presenten els mitjans espanyols. Sortu, el nou partit polític de l’esquerra abertzale, fou vedat pel Tribuna Suprem i resta a l’espera que el Constitucional decidisca sobre el recurs. Bildu és una coalició formada per EA, Alternatiba i independents d’esquerra i independentistes, que aspira a rebre també el suport d’eixe sector social proscrit per la justícia espanyola. Si aconsegueix aglutinar eixe vot, juntament a l’habitual de les formacions que conformen la coalició, els resultats seran molt importants.

Altres elements a tindre en compte en les eleccions de hui són comprovar si el PSE i PP podran traslladar el seu pacte en el Govern basc a altres institucions –això podria ocórrer a Àraba-; quin efecte tindrà la ruptura entre el PP i UPN a Nafarroa; si a aquesta província és possible articular una alternativa a la dreta regionalista, que fins ara ha governat amb el PSOE; o quin futur tenen les formacions més xicotetes com IU-EB, Aralar, Hamaikabat i UpyD.

*Iker Bizkarguenaga és periodista del diari Gara