Des de 1939 fins a finals dels anys 60 del segle passat, una sèrie de militants va continuar la guerra de guerrilles fins les darreres conseqüències. Eren els maquis. Abandonats gairebé a la seva sort pels partits, sindicats i la majoria d´activistes, perseguits i assetjats pel règim feixista que els declarava com lladregots o bandolers, volem així buidar el veritable fons ideològics d´aquests. Només petits grups de persones van donar suport al maquis, de fet bona part de la societat de l´època no sabia molt bé de la seva existència o rebien una informació manipulada.
Avui escriurem sobre un d’aquests homes, Josep Lluís i Faceries, tal vegada l´únic cas de maquis urbà.
Fem-ne una aproximació, que si algú pensa que és una mica partidista, té tota la raó.
L´any 1920 neix Josep Lluís i Faceries,”el Face”o “Petronio” al barri barceloní de Poble Sec. Ben aviat va prendre consciència social i amb tan sols setze anys ingressava a la CNT i les joventuts llibertàries. En esclatar la guerra es va allistar voluntari al front d´Aragó amb la Columna Ascaso, on lluita fins a caure presoner a les darreries del conflicte. Al mateix temps que rep un cop terrible, la seva companya i la seva filla eren mortes probablement en un dels criminals metrallaments de l’aviació feixista a la població civil a la Catalunya Nord.
El “Face” passa per diversos camps de concentració i és obligat a fer un servei militar obligatori interminable fins que va ser llicenciat el 1945. Un cop alliberat reprèn la seva militància al sindicat d´indústries gràfiques de la CNT, al mateix temps que comença a treballar de cambrer i més tard de caixer al restaurant “La Rotonda” al peu del Tibidabo. La seva militància com agitador i propagandista repartint el diari “Ruta” al centre de Barcelona el condueix un altre cop a la presó el mateix any 1946, on resta pres fins a 1947. A partir d´aquestes dates, la reflexió d´en Faceries conclou que la lluita armada és el millor camí per colpejar el cor del feixisme.
Aquest mateix any crea el grup guerriller que s´estrena amb un cop a la Hispano-Olivetti, continuant amb el Banc Espanyol de Crèdit del carrer Mallorca. Aquestes accions comporten una quantitat important de diners. La major part d´aquests guanys es destinen al moviment anarquista, als presos i les seves famílies.
Els cops eren espectaculars, sempre contra la burgesia i el règim. La banca rebia les embranzides de l´escamot al Banc de Vizcaya del carrer Rocafort, al Banc de Bilbao, al Banc Hispano-Colonial de la Diagonal i també del carrer Muntaner, a la Banca Pérez López d’Hospitalet i al Banc Hispano-Colonial del carrer Major de Gràcia. També, va assaltar una fàbrica de fusta, a la carretera del Port, la fàbrica ICANSA de Poblenou i l’empresa d’Automòbils Eucort. També les joieries de luxe van estar en el seu punt de mira i als prostíbuls va treure forces calés i va agafar algun prohom de l¡època amb els pantalons abaixats, primer al “Pedralbes” i després a la “Casita Blanca” a l´any 49 i repetir a l´any 51.
El sabotatge i l´acció contra les forces feixistes i sectors estratègics van ser una constant de l´escamot. Cal destacar el metrallament de la comissaria de Gràcia dalt d’un cotxe marxa enrere, l’incendi de dipòsits de CAMPSA i la col·locació de bombes juntament amb l´escamot d´en Quico Sabater en els consolats dels països favorables a l´entrada de l´Estat Espanyol a l’ONU. L´1 d´abril “dia de la victòria” van col·locar una bomba a la tribuna principal del Passeig de Gràcia al mateix temps que feien una cercavila amb un cotxe robat repartint milers de fulls volanders antifeixistes. Dies més tard van col·locar una bomba a la comissaria de la Llotja al carrer Ample, malferint un grup de policies. Però l’escamot també va tenir baixes com en Guillermo Ganuza, Antoni Franquesa o en Cèsar Saborit.
Moment critic a la tardor del 51. Diversos components de l´escamot són detinguts i sota tortura confessen una trobada amb el “Face”. L´operatiu policial es posa en marxa, però en Faceries aconsegueix fugir. Malauradament en la seva fugida perd la cartera amb documents importants fins i tot l´adreça del pis franc del Carmel. S’afanya a arribar i pot destruir documentació, però un altre cop es troba encerclat. Decidit, s´obre pas a trets, matant un policia i deixant una desena de ferits darrere seu. Barcelona va ser “pentinada” com mai per les forces de seguretat feixistes, i ell va estar amagat fins que a principis del 52 entraria a França .Perseguit també per la policia gal·la decideix marxar a Itàlia on col·labora amb el moviment ajudant a la constitució dels Grups Anarquistes d´Acció Proletària.
Al 53, un altre cop a Tolosa de Llenguadoc. Comença l´etapa de solitud organitzativa, la CNT exterior rebutja la lluita armada contra el franquisme i bona part del maquis depèn d´ells mateixos, algú a l´interior i poca cosa més. Tot i així en Faceries, en Sabater, en Capdevila i d´altres mai es rendirien.
Amb els seus companys “Metralla” i Fiaschi, decideixen tornar a l´interior amb bicicleta i camuflats com turistes. Tot va normal malgrat veure molts controls policials, fins que a l´alçada de Santa Maria de Besora en “Metralla” s´afarta de bicicleta i abandona als companys. Ells continuen per Vic, Granollers, Mataró fins a arribar al Tibidabo on tenien una cabana d´amagatall. Per aquestes dates és detingut el “Metralla” i l’endemà en Fiaschi, quan torna a la cabana. La policia espera en Faceries, però aquest no apareix. El 30 d´agost, mentre es dirigia a una reunió al carrer Urrutia cantonada Pi Molist, rep un primer tret a la cama. Intenta treure una granada però una pluja de bales des de finestres i terrats acaben amb aquest noi del Poble Sec.
La caiguda del Face va ser provocada per una delació. Sempre s´ha insinuat que va ser en “Metralla”, però del cert no es pot assegurar i sembla una injustícia carregar el mort sense proves, malgrat els fets sospitosos, com el reforç policial a la frontera, la facilitat per detenir al “Metralla” i el fet que va canviar la ruta establerta.
A la famosa vaga de tramvies de Barcelona, corrien uns fulls volanders amb aquest rodolí;
Para arreglar lo de los tranvías,
Id a buscar a Facerías.
Contra el Requeté,
¡viva Sabaté!
Per aprofundir; Antonio Téllez. La Guerrilla Urbana – Facerías
