[bar group="860×106"]

Falsos herois, falses víctimes

«Si se l”ha menystingut en determinats cenacles ha estat per raons ideològiques o per rancúnies i enveges personals. Teixidor va ser una persona de dretes». Aquest és el nucli dur de la columna de Narcís-Jordi Aragó a El Punt-Avui del 27 de maig. Porta per títol «Torna Joan Teixidor». Sembla que finalment es fa justícia i les forces de la llibertat vencen el sectarisme criptocomunista que campa pertot. S”ha acabat la dictadura de l”esquerra intolerant i triomfa la qualitat literària més enllà de les ideologies.

Però, existeix tal cosa? De la mateixa manera que en els mitjans i la literatura dels sectors d”esquerra -aquest mitjà n”és un exemple- denunciem (i amb raó) la dictadura ideològica de la burgesia, a la mateixa premsa burgesa hi ha tot un corrent consistent a denunciar la terrible pressió de la censura d”esquerres, de la qual el pensament «políticament correcte» seria una modalitat. Hom podria veure-hi una simetria. Però el cert és que El Punt-Avui es ven als quioscs i l”Accent es troba a les catacumbes.

Narcís-Jordi Aragó fou redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967), ha estat director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona (1975-1995) i va ser cap del Gabinet de Premsa i director del Butlletí d’aquesta Corporació. De la qual cosa es pot deduir que el senyor Aragó és de dretes, tal com ell qualifica que era l”esmentat Joan Teixidor. El més característic de les dictadures ideològiques és confondre la pròpia dictadura amb la normalitat. Aquest fenomen s”ha fet notar amb freqüència en relació al nacionalisme espanyol, que de tant normal que és no és ni nacionalisme. És per aquesta normalitat que al senyor Aragó no se li acut la idea que potser, de la mateixa manera que alguns han menystingut Teixidor perque eren d”esquerres, ell el considera un gran escriptor perque és de dretes. Ni se li acut tampoc que és estrany que les institucions catalanes, controlades quasi ininterrompudament per la dreta, s”hagin hagut de sotmetre a la «dictadura ideològica de l”esquerra». Són les mateixes que li van concedir el 1980 a Josep Pla la Medalla d”Or de la Generalitat («Merdalla d”Or de la Degeneralitat» en deia Joan Oliver). Perquè era un gran escriptor o perque era de dretes? Aquestes institucions podrien haver homenatjat Joan Teixidor com el senyor Aragó considera -i jo no ho nego- que es mereix i queda clar que si no ho han fet no és perquè fos «de dretes”.

Aquests contorsionismes intel·lectuals acaben conduint inevitablement a certs revisionismes molt reveladors del que hi ha al darrera de certa gent «de dretes». Aragó es permet dir que Teixidor «va escriure en castellà quan no hi havia més remei». I que això potser li havia costat un cert preu al senyor Teixidor.

En aquell període en que «no hi havia més remei» alguns si que hi van trobar remei: l”esmentat Joan Oliver el va trobar i es va dedicar a escriure en català a costa d”un aïllament professional molt més intens que el que mai hagi pogut patir Joan Teixidor, que potser no hi va trobar cap problema perque «era de dretes». També Salvador Espriu va saber trobar el remei. I Pere Calders, i uns quants més. El remei era simple. Escriure en català i prou. És clar que aquest remei tenia uns costos. Joan Teixidor no va haver de pagar la factura. Perque era «de dretes», que sempre ha sortit més barat per molt que alguns vulguin inventar un món de fantasia, amb falsos herois i falses víctimes.


[bar group="860×106"]