Aquí en són milions que pateixen fam. No estem parlant d’Haití, ni de països africans, ni asiàtics, ni de les barriades sud-americanes, sinó de l’extraordinari fet que al país més ric del món, amb el sector agrari més productiu, milions de persones pateixen el que s’anomena “inseguretat alimentària”, o el que en cristià es tradueix com “no saber d’on provindrà el proper àpat”.
Als Estats Units es permet –sense que sigui un escàndol nacional– que els nens no tinguin prou per menjar. El programa nacional de televisió de CBS News “60 Minutes” va mostrar recentment les cares i les històries de famílies sense sostre, els fills explicaven com se senten quan no mengen prou. Més de 16 milions de menors d’edat viuen en la pobresa –2 milions més que abans de la crisi econòmica que va esclatar el 2007– i s’ha detectat que és l’esfondrament de la classe mitja més ràpid que ha succeït mai des que el govern va començar a mesurar-ho fa mig segle, informava CBS News.
“Què se sent quan tens gana?”, els preguntava el corresponsal a nens d’una escola de primària a Florida. “És difícil. No pots dormir. Espera, t’adorms cinc minuts i et tornes a despertar. Et fa mal la panxa i penses: ‘No puc dormir, intentaré dormir, intentaré dormir’, però no pots perquè et fa mal l’estómac. I és perquè no hi tens menjar”, responia un nen.
Moltes famílies expliquen al documental de la CBS que mai s’haurien imaginat quedar-se sense casa o sense prou menjar pels seus fills, ja que gaudien d’un nivell de vida de classe mitja. Amb la crisi, tot es va esfondrar.
Part del reportatge de la CBS es va filmar a la mateixa zona que s’autoproclama “el lloc més feliç del món”, és a dir, els comtats del voltant de Disney World, a Orlando, Florida. Aquí, la CBS comptar 67 motels que allotgen més de 500 nens sense sostre. Aquí a prop, a les escoles del comtat de Seminole, les famílies de mil estudiants s’han quedat fa poc la casa. El govern allotja milers de famílies sense sostre en motels per tot el país. La CBS advertia que “la generació del motel als Estats Units està creixent ràpidament”.
Un 16,6% dels nord-americans –és a dir, més d’un de cada sis– va patir “inseguretat alimentària” en algun moment de 2009, segons les xifres més recents del cens analitzades per Feeding America (l’organització més gran del país dedicada a donar suport als afectats per aquesta situació), com recull al seu informe Map the Meal Gap (http://feedingamerica.org/). De fet, aquesta organització informa que avui en dia dóna suport a través de diversos serveis a 37 milions de nord-americans, entre els quals hi ha 14 milions de nens, un increment de 46% comparat amb 2006.
Fins i tot a la capital del país més poderós del món hi ha cada vegada més fam. A la zona metropolitana de Washington i als comtats adjacents més de 400.000 residents han patit períodes de fam durant la crisi, segons l’informe recent de Feeding America i l’anàlisi que ha fet pel Washington Post. S’hi sumen més milions de persones arreu del país, tant de zones riques com marginades, que han patit fam, i la xifra creix. “La majoria de persones se sorprendria en conèixer les dimensions de la fam a la seva comunitat. La gent tendeix a pensar que la fam la pateixen “allà lluny”, en algun altre lloc, però no aquí mateix, no al costat de casa. Però l’informe demostra que no és cert: la fam és per tot arreu de la nostra nació ara mateix”, explica Vicki Escarra, directora de Feeding America.
“Hi ha hagut moments en què no he menjat perquè els meus fills tinguessin més menjar. Sóc adulta, ho puc fer. Puc beure aigua o menjar-me un tros de pa. Però un no vol que els seus fills arribin a dir ‘mama, tinc gana’ una hora després d’haver menjat”, va explicar al Washington Post Anita Emerson, mare soltera de 46 anys. Aquestes històries es repeteixen al llarg del país.
I quina és la resposta del govern? Proposa reduir l’assistència alimentària als necessitats, promoure més retallades a la despesa social i reduir impostos als ingressos dels milionaris.
Mark Bittman, crític de gastronomia del New York Times, va anunciar dilluns passat que se sumava a un dejuni d’una setmana amb unes 4.000 persones més arreu del país. L’objectiu que tenen és cridar l’atenció pública sobre propostes del Congrés per reduir severament els programes d’assistència per als pobres i per als que pateixen fam en aquest país. “Aquestes retallades suposadament per reduir el dèficit –que amb prou feines serien una ranura– provocaran en realitat que més persones morin de fam, vagin al llit amb gana o visquin més miserablement que ara. I la proposta de llei incrementarà la despesa en defensa”, va explicar. Això, va dir, alhora que succeeixen diverses ironies: el 2010, els guanys empresarials van créixer en la taxa més ràpida des de 1950, mentre que es va establir un nou rècord en el nombre de persones que depenen de l’assistència federal per menjar. I va afegir que els 400 nord-americans més rics tenen més riquesa que la meitat de les llars del país sumades, mentre que el 45% dels nord-americans gasten un terç dels seus ingressos en aliments, i tot i així no els arriba, i un de cada quatre nens se’n va a dormir en alguns períodes amb gana.
Bittman alerta: “Hem d’unir-nos i insistir que els nostres recursos col·lectius han de ser utilitzats per al benestar col·lectiu, no per als mil, ni per al milió de nord-americans més rics, sinó per la vasta majoria dels que vivim als Estats Units i, també, per els ciutadans del món que tenen dificultats per satisfer les seves necessitats o per alimentar els seus fills”.
Però, segons sembla, la fam no està entre les prioritats de les cúpules polítiques o econòmiques d’aquest país. Aparentment, la “inseguretat alimentària” no és un assumpte que es consideri de “seguretat nacional”.
