Felip de Borbó visita Girona de nou i es repeteix l’estat d’excepció
El príncep espanyol Felip de Borbó va visitar Girona el 29 de juny i mentrestant els Mossos d’Esquadra van encapsular durant una hora als manifestants antimonàrquics convocats per la CUP i Maulets. Noves vulneracions de drets i llibertats, que tornen a confirmar l’estat d’excepció a què se sumeix la ciutat arran de les visites de la monarquia espanyola. De l’excepció a la norma, aquesta és la intenció, i és que visitar Girona i les terres catalanes és a l’ordre del dia de la Casa Reial espanyola, sota pretext que és Príncep de Girona i president de la fundació que duu el seu propi nom.
La visita es va celebrar en el marc de la tercera edició del Fòrum Impulsa, engegat per la fundació Príncep de Girona, creada el 2009 per resoldre la mala reputació de la monarquia a la ciutat com a conseqüència de les cremes populars de retrats monàrquics. “Projectar activitats socials i promoure l’educació i formació de la joventut a Catalunya i a Espanya”, aquest és l’autoproclamat objectiu de la fundació. La solució trobada en aquell moment, el 2009, en què a nivell local —i nacional— la monarquia passava una mala etapa —com tantes altres— fou físicament senzilla: buscar l’equilibri termodinàmic entre conceptes contraris, com són ajudes socials i monarquia, de manera que de la barreja la monarquia en surti amb una imatge propera, simpàtica, altruista.
Control i pressió policíaca
A mesura que el dia de la visita reial avançava, la ciutat s’endinsa en l’estat policial. Són desenes els furgons policials que van patrullaven per la ciutat. Girona estava blindada, essent espectadora en primera persona d’una obra inèdita que es repeteix anualment. Felip de Borbó n’és el protagonista i “dóna consells als joves perquè col·laborin per solucionar els problemes actuals”. Per la seva banda, Jordi Navarro i Carles Bonaventura, regidors de la CUP de Girona, convidats a l’acte com a càrrecs electes, van veure vulnerat el seu dret a accedir a l’auditori de Girona, on se celebrava l’esdeveniment reial. Se’ls van requisar peces de roba i material personal. Els dos regidors volien donar-li una carta al Príncep, en què se li demanava formalment “que no torni a Girona ni als Països Catalans degut als greuges històrics comesos per la dinastia borbònica contra el poble català”. L’alcalde Carles Puigdemont, mentrestant, era a dins fent-se fotos amb el membre de la família reial.
Al vespre hi havia convocada per la CUP i Maulets la manifestació antimonàrquica. Persones de totes les edats i famílies amb fills desfilaren cap a la Devesa, on hi ha l’auditori. És aquí on anaren apareixent més i més Mossos d’Esquadra antiavalots, fins que van encerclar literalment la marxa i la segrestaren durant una hora. Més tard, els cossos de seguretat apliquen mètodes repressius desconeguts a Girona, però habituals a Barcelona. Els Mossos decidiren carregar amb cops de porra contra els manifestants que, indefensos, estaven assetjats per ells mateixos. “Pànic, ràbia i impotència”, així es mostraven algunes persones que hi assistien.
Ja en el seu temps Grande-Marlaska, des del seu despatx de l’Audiència Nacional, ho digué molt clarament: “El miler de persones que han cremat fotos del rei a la plaça del Vi de Girona, així com dels altres llocs del país, han de passar a judici a Madrid”. La col·laboració dels Mossos d’Esquadra fou impecable. Els costos econòmics i la vulneració de drets ciutadans relacionats amb les visites reials a Girona són inassumibles, però els poders fàctics i els partits polítics s’hi entesten. Amb, tot, Jordi Navarro, portaveu de la CUP de Girona, ho va tenir clar: “Sempre que vingui la monarquia espanyola hi serem per rebre’ls, costi el que costi”.
