L’actual conseller d’interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, no només és al centre de l’actualitat per la seva política repressiva al front dels Mossos d’Esquadra, sinó que ara també apareixen casos de corrupció que l’esquitxen molt directament. El passat divendres l’agència EFE feia públic un informe policial on vinculava el Palau de la Música amb una trama de comissions il·legals d’empreses concessionàries de l’administració cap a CDC.
La immensa majoria d’aquestes empreses es beneficiaven de contractes públics del Departament d’Obres Públiques. De fet, en l’època en que la policia situa part d’aquestes transaccions coincideix amb la de Felip Puig com a conseller d’obres públiques. A Convergència ja han engegat una estratègia de defensa a l’estil Banca Catalana -“ens ataquen perquè som els representants de la nació catalana”, mentre que l’oposició mira com tractar un tema que pot acabar implicant diversos partits i sectors empresarials de Barcelona.
El secretari general de Seguretat que mai no arribà a ser-ho
Però el cas Palau no és l’únic que toca de prop a Puig. Un dels seus més estrets col·laboradors, l’antic alcalde de Lloret, Xavier Crespo, ha estat acusat de cobrar il·legalment remuneracions de l’empresa pública Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), depenent de la Corporació de Salut Selva Maresme, que presidí entre 2000 i 2003, i a la que continuà vinculat professionalment fins el 2005. A banda del cobrament de sous il·legals, la investigació també assenyala la malversació de fons a través de la intermediació amb pacients estrangers, que suposà transferir, segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, 2,4 milions d’euros de les arques dels hospitals de Blanes i Calella als consultoris de CMSM. Aquesta “aventura” finalitzà, de cop i volta, el 2005; molt probablement algú havia ordenat parar amb l’amenaça de fer actuar la fiscalia.
Crespo fou el candidat designat per Felip Puig per ocupar el càrrec de secretari general de Seguretat en substitució de Joan Delort. Puig va fer aquesta designació en contra de l’opinió d’Artur Mas, mantenint-la fins i tot públicament quan ja s’havien publicat notícies sobre el malestar de Mas amb la decisió. Crespo havia plegat de l’alcaldia de Lloret només sis mesos després de les eleccions per a ocupar aquest càrrec, però Mas decidí no tolerar que Puig nomenés alts càrrecs sense el seu consentiment i obligà el conseller a nomenar un altre secretari general de Seguretat. Puig hagué de desdir-se del nomenament, Crespo fou obligat a renunciar i el conseller hagué de remodelar l’organigrama de la conselleria. Crespo, de cop i volta, es trobà sense càrrec i sense alcaldia, havent-se de conformar amb ser un diputat més en el grup parlamentari de CiU. Els motius pels quals Mas no l’acceptà, i els motius pels quals Puig va jugar fort a favor de Crespo no han estat mai fets públics, però aquestes revelacions aporten una nova perspectiva.
