Com vaig sentir dir a l’advocat Miguel Castells, els judicis es guanyen amb les declaracions dels testimonis de la part contrària. De fet, El Capital es fonamenta en l’ús dels informes dels funcionaris de l’Estat anglès. Es tracta, doncs, d’enfrontar-los amb les seues pròpies dades, de forçar-los a reconèixer la seua responsabilitat i de fer-les servir per a acabar amb aquest sistema.
Per aquest motiu, entre els favorits del meu navegador tinc seleccionats algunes webs, com ara la de l’FMI, el BM, la FAO, l’OIT o l’OMS, l’INE o els serveis estadístics autonòmics del Principat, del País Valencià i de les Illes, i les consulte periòdicament per fer-hi una ullada i assabentar-me dels seus estudis i informes.
En primer lloc destacaré la Conferència anual de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que ha tingut lloc a Ginebra durant el mes de juny, on s’hi aplegaren més de 4.000 delegats de governs, empresaris i treballadors. Algunes de les conclusions tretes en aquesta cimera no representen cap novetat, però sí que es tracta d’informació important, sobretot si es té en compte que prové de les institucions defensores de l’estat actual de les coses, però que malden per reformar-les per fer-les una mica més sostenibles… En aquesta trobada s’ha confirmat que la situació del mercat laboral, des de l’inici de la crisi financera, en la majoria els estats ha empitjorat en gran mesura. En els darrers 18 mesos milions de treballadors han perdut el seu lloc de treball i la perspectiva continua empitjorant. De fet, l’impacte mundial de la crisi continuava estenent-se i l’OIT, preveu que l’atur encara augmentarà més aquest any. D’altra banda, i atenent al que ha succeït en crisis anteriors, encara que comence a produir-se una recuperació econòmica, l’ocupació només tornarà als seus nivells anteriors quatre o cinc anys més tard. A més a més, quan l’atur perllongat esdevé estructural és molt difícil de capgirar-lo, així com també és molt difícil que els salaris de la classe treballadora tornen als seus nivells precedents. Una altra conseqüència reconeguda en aquesta conferència ha estat que a mesura que augmenta l’atur, milions de treballadors perden protecció social. Aquest fer es veu agreujat si tenim en compte que la major part d’estats han retallat en les darreres dècades el seu sistema de protecció social i que a hores d’ara ja és ben minso, i que més de les quatre cinquenes parts de la població del món no compten amb cap programa de protecció.
D’una altra banda, també voldria ressaltar la informació feta pública per la FAO, segons la qual la fam en el món assolirà un rècord històric el 2009, amb 1.020 milions de persones. Allò que caldria posar en relleu és que aquesta vegada reconeixen que no està causada per les dolentes collites, sinó per la crisi econòmica mundial, que ha provocat alhora una disminució dels ingressos i un increment de l’atur. Quasi tota la població desnodrida del planeta viu en països de la Perifèria. A Àsia i el Pacífic es calcula que uns 642 milions de persones pateixen fam crònica, 265 milions a l’Àfrica subsahariana, 53 milions a Llatinoamèrica i el Carib, 42 milions a l’Àfrica del Nord i l’Orient Mitjà i 15 milions als països del Centre. Segons el Director General de la FAO, Jacques Diouf, “aquesta crisi silenciosa de la fam -que afecta a un de cada sis éssers humans- suposa un seriós risc per a la pau i la seguretat mundials”.
Un altre informe fet públic recentment per Unicef fa que ens assabentem que al món hi ha uns 126 milions de nens i nenes que pateixen l’explotació infantil, i que una alta proporció d’aquests realitzen tasques semblants a les dels adults, però sovint amb privacions addicionals, més perills i pitjors condicions laborals.
Finalment, un altre estudi de l’Associació Internacional de Foment del Banc Mundial preveu que el nombre de persones en zones amb escassesa d’aigua augmentarà de 1.000 milions el 2005 a 3.500 el 2.025, amb la qual cosa la seua situació es veurà agreujada. Els països de l’anomenat Tercer Món, i les comunitats més necessitades dintre d’aquests, són els més vulnerables.
Són quatre exemples, quatre més, de com la classe dominant mundialment hegemònica, els responsables de l’estat actual del món, palesa com es troba el planeta i reconeix que és incapaç de resoldre els problemes plantejats als món com a resultat del seu propi domini. Són quatre exemples que palesen, de nou, la validesa de la depauperació absoluta del proletariat a nivell mundial.
Josep Villarroya i Navarro
és professor d’institut i militant d’Endavant (OSAN)