Ressenya de «Feminisme en disputa» escrit per Adriana Llena, Ivet Muñoz, Laia Jubany i Patri Vallejo. Tanyada edicions, 2024. 92 pàgines.
!”Feminisme en disputa” és un llibre que es planteja un repte tan gran com necessari, que és el de contribuir a la construcció d’un feminisme de classe als Països Catalans. I ho fa combinant una anàlisi històrica i teòrica entorn a les tensions i possibilitats que s’han plantejat des dels feminismes d’esquerres (socialistes, comunistes i llibertaris), en conjunció amb una aposta clara per l’acció feminista aterrada al nostre context nacional. El text presenta les disputes a les quals ha de fer front el feminisme a l’actualitat (ofensiva reaccionària i augment dels discursos conservadors, intent de domesticació del feminisme per part de sectors reformistes i/o liberals, i reptes interns del propi moviment feminista, entre altres) i mostra com un projecte feminista només serà emancipatori en la mesura que “sigui una baula més d’una lluita revolucionària global per la plena llibertat humana” (p.6). A partir d’aquí, convida a entendre com el capitalisme integra i reforça les relacions patriarcals i colonials, amb l’objectiu final de “continuar empenyent cap a un futur sense gèneres, classes ni races” (p.7).
El llibre es compon de tres grans blocs. El primer, “Marxisme i feminisme per entendre el capitalisme”, explica com el capitalisme, lluny de ser simplement (o només) un complot entre poderosos és un sistema de relacions socials complexes i, el més important, imperfectes. I aquesta perspectiva és interessant perquè, dins dels límits sistèmics, dota de capacitat d’agència als subjectes, i ajuda a sortir de l’immobilisme que a vegades genera la sensació d’estar lluitant contra estructures titàniques impossibles de batre. Una part molt enriquidora del llibre és la que exposa la interconnexió entre el sistema capitalista i el patriarcal, i com “no podem explicar l’opressió de gènere a causa de l’acumulació de capital sense tenir en compte com aquest sistema d’ordenació social capitalista ha assimilat relacions patriarcals que situen les dones en posició de subordinació respecte a l’home” (p.15). I és que el capitalisme necessita jerarquitzar la força de treball a costa de devaluar determinats subjectes (dones, identitats dissidents, persones racialitzades…), per la qual cosa no podem pensar en les opressions de manera independent ja que són relacions que es constitueixen mútuament. El segon bloc, “Feminisme de classe”, adverteix de la necessitat de construir un feminisme capaç de fer front als discursos liberals que imperen a part del moviment i visibilitza com les lluites feministes han de ser lluites de classe. En aquest sentit, l’opressió de les dones es produeix i reprodueix per la pròpia dinàmica capitalista, que necessita reproduir la força de treball sense pagar pel treball que això implica. I, molt en línia amb els postulats de Maria Jesús Izquierdo (2007)[1], les autores expliquen com “aquesta forma de treball subordinat necessita subjectes subordinats que el realitzin a través de la moneda de l’amor i reforçat per les imposicions dels rols de gènere establerts” (p.30). En aquesta línia, el text exposa la importància dels treballs de reproducció social, els quals son una condició necessària per a la pròpia possibilitat de producció econòmica en una societat capitalista. Per últim, el darrer bloc, “Feminisme anticapitalista als Països Catalans”, fa un repàs històric del moviment feminista i les característiques específiques d’aquest als Països Catalans, el qual es caracteritza per haver estat un moviment de base, autònom respecte de la resta de l’estat, amb vincle però també autonomia respecte a les organitzacions mixtes, i compost per un subjecte ampli de lluita. A partir d’aquí, el text recalca la importància que el feminisme s’orienti a fer front al capitalisme, i evidencia com el moviment per la “superació del gènere serà aquell que no oblida les diferències de classe, sinó que les confronta, que reconeix el potencial clau de la classe treballadora com a subjecte revolucionari i que assumeix la necessitat de superar el capitalisme per caminar cap a l’alliberament de gènere” (p.48).
Al llibre, Llena, Muñoz, Jubany i Vallejo conviden al feminisme a dotar-se d’un corpus teòric que basteixi una proposta política radicalment transformadora de la societat, i que integri simultàniament la lluita de classes, la perspectiva de gènere i les opressions racials i colonials. Com indiquen, cal aprofitar el gran poder aglutinador que ha mostrat tenir el feminisme, i articular la lluita entorn a aquells factors concrets, connectats amb la vida de les treballadores, capaços d’aplegar grans masses. I és que, com diu bell hooks, “el feminisme ha d’esdevenir un moviment polític de masses si vol tenir un efecte transformador revolucionari en la societat”. Serà amb la producció teòrica i els debats col·lectius, i amb la lluita i l’organització col·lectiva, que el feminisme aconseguirà transcendir les disputes en les que es troba immers i aglutinar les masses necessàries per fer d’aquest món un lloc més just i menys desigual.
“Feminisme en disputa” és una lectura de partida per entendre la profunda integració que es dona entre el capitalisme i el patriarcat, i per construir un feminisme de classe que combini uns pilars teòrics sòlids, amb una proposta organitzativa i d’actuació ferma cap a una societat lliure de classes, gèneres, i races.
NOTES:
- IZQUIERDO, Maria Jesús (2007). “Lo que cuesta ser hombre: costes y beneficios de la masculinidad”. Universitat Autònoma de Barcelona. Congreso SARE 2007. “Masculinidad y vida cotidiana”· EMAKUNDE, Donostia, 5 de Noviembre.
*Georgina Monge López
