Per 22è any consecutiu el Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa assumeix el repte de constatar que hi ha vies cinematogràfiques possibles i necessàries que defugen al temps que qüestionen les normes i convencions del cinema hegemònic. Entre el 16 i el 22 de novembre ens convida a descobrir un seguit de pel·lícules “no-dependents” que lliurement opten per eludir rutines i ortodòxia tot demostrant que hi ha opcions diverses, altres maneres de fer pel·lícules, tal vegada avantguardistes, inconformistes, radicals, rupturistes, revolucionàries, crítiques, transformadores… Organitzat per l’associació La Fàbrica de Cinema Alternatiu, plataforma que treballa per difondre propostes innovadores-creatives-compromeses, amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, seu principal de l’esdeveniment, compta amb el magnànim suport del tàndem ajuntament-generalitat-ministeri, tot i una retallada de dos terços del pressupost en cinc anys, i una llarga llista de col·laboradors i benefactors tant institucionals com privats, que s’acomoden a atorgar i rebre el segell independent-alternatiu per a l’ocasió. Heus ací una oportunitat per gaudir d’una experiència independent de les petites pantalles a les que romanem grans estones enganxats, una alternativa a l’emmetzinament massiu al que quotidianament ens sotmeten, fins i tot a l’hora de crear i visionar aquest propi cinema.
Avui dia gràcies al vídeo digital qualsevol qui s’ho proposi pot fer la seva pel·lícula amb relativa independència de les grans estructures mercantils i estatals. Amb una tecnologia i coneixements mínims hom pot fer un film i oferir-lo en línia sense preocupar-se gaire d’aspectes comercials i burocràtics. Sorgeix però la qüestió de forjar alternatives a partir de tecnologies i xarxes que no tenen gens de neutrals i que de fet actuen sovint com a dispositius de dominació. Recórrer a un equip d’enregistrament de darrera generació i una postproducció d’alt nivell poden garantir bona factura però també pot generar dependències. Les connexions socials i un pla de distribució que contempli l’exhibició en festivals i sales de projecció poden afavorir la visibilitat però igualment les renúncies. Les tecnologies de la informació, els mitjans de comunicació i les indústries culturals tenen la capacitat de conferir existència a qualsevol novetat audiovisual, com també de neutralitzar o eclipsar alternatives possibles. L’ús de les tecnologies de la comunicació social comporta llavors un cert risc de reproducció de la organització del treball, la societat, el temps i el consum. L’esfera cultural i el cine no romanen al marge de tot això, ans son especialment permeables i catalitzadores d’idees, emocions, reflexions, sensacions, valors, hàbits… en permanent transacció en les nostres societats. No n’hi ha prou amb escollir una temàtica o història suficientment original o alternativa, ni una fórmula prou personal o independent de (re)presentar-la, si això es basa en subjectes-objectes i metodologies preconcebuts. La submissió de la creativitat a l’imperi de la tècnica, el condicionament d’una experiència eternament mediatitzada per pantalles i altaveus, rarament son font de bellesa-veritat en un film, difícilment poden contribuir a partir d’una emoció o atènyer una comunicació profundes. Un cine que aspiri a ser independent i alternatiu, necessita qüestionar tot apriorisme, des de la primera gestació a les relacions que aquest estableix amb els destinataris.
Per tractar aquestes i altres qüestions L’Alternativa 2015 compta enguany amb una programació tant àmplia com destriada, projeccions i activitats en molts casos gratuïtes i una pantalla lliure on presentar espontàniament la vostra pel·lícula. La secció oficial comprèn deu llargmetratges, entre aquests una revisió via imatges d’arxiu no comentades de la història i context de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF) a “Une jeunesse allemande”, i vint-i-dos curtmetratges. Fora de concurs, la secció paral·leles compta amb un panorama de 7 llargmetratges i 9 curtmetratges, així com les retrospectives dedicades a Lucrecia Martel i Hubert Sauper, conegut sobretot per “Darwin’s Nightmare”, convidat a més a impartir una classe magistral. De les activitats, remarcar simposi “en què (no) s’està convertint el cinema”, les conferències entorn el so en el documental i els canvis tecnològics i en els espectadors, així com una singular trobada de laboratoris col·lectius que reivindiquen el treball artesanal en suport pel·lícula del cinema analògic, amb tallers i sessions experimentals oberts al públic. Sessions professionals, tallers infantils, escoles de cinema, i sis tardes consecutives de projeccions gratuïtes al vestíbul del CCCB, per a un festival que clausura amb l’estrena del darrer film de José Luis Guerín, “La academia de las musas”.
