S’autodissolen així Maulets i la CAJEI organitzacions que iniciaren el procés fa prop de quatre anys i al qual s’hi ha sumat més d’una desena de noves assemblees.
Celebrada a les Terres de l’Ebre aquest passat cap de setmana, la segona part de l’Assemblea Nacional Constituent d’Arran – que va haver de ser partida en dues parts per motius tècnics- ha esdevingut el darrer pas del procés de confluència iniciat fa prop de quatre anys per Maulets i la CAJEI. Queda, així, totalment consolidat el nou projecte juvenil de l’Esquerra Independentista al qual s’hi ha sumat més d’una desena d’assemblees locals durant aquest temps donant com a resultat Arran, que el passat juliol ja va quedar constituït oficialment i va iniciar el seu projecte polític. Es tanquen, doncs, en aquest cap de setmana alguns debats pendents com l’estructuració de l’Esquerra Independentista o algunes apostes tàctico-estratègiques com la defensa del territori o la lluita antifeixista.
Reforçar i cohesionar l’Esquerra Independentista: una necessitat davant la conjuntura actualCal fer una aposta ferma i decidida per l’òrgan de coordinació del moviment que s’està construint. És necessària una direcció col•legiada del moviment que permeti dotar l’Esquerra Independentista d’unes eines i un espai des d’on articular respostes ràpides i contundents en una conjuntura com l’actual. Alhora aquest òrgan coordinador tindrà la tasca de marcar les línies estratègiques del moviment i de reforçar el treball, el debat i les apostes tàctiques conjuntes de l’Esquerra Independentista. En definitiva, Arran veu en aquest espai de coordinació l’eina des d’on articular i desenvolupar el nostre programa polític alliberador per a les classes populars catalanes i considera vital la seva creació i posada en marxa de forma immediata.
Una Esquerra Independentista més forta i implantada que mai, però amb constants reptes i noves necessitats: Podem constatar, novament, un augment en implantació i força del conjunt del moviment. Els fruits dels darrers anys són evidents: un major desplegament d’ateneus i casals arreu del territori; un augment molt substancial de la implantació i representació aconseguida de la CUP en els diferents consistoris de la CAC; un sindicalisme que respon amb més força davant les agressions neoliberals, ja sigui obrint noves seccions sindicals en el cas de la COS o reforçant els nuclis existents, creixent qualitativament i quantitativa per aconseguir recuperar el protagonisme en la lluita estudiantil en el cas del SEPC. Una organització antirepressiva, Alerta Solidària, que ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i realitzar una àrdua tasca de recolzament i suport a les independentistes encausades en els diferents punts del territori català permetent mantenir-nos fermes davant l’escalada repressiva aconseguint tenir una estructura antirepressiva que ha fet possible mantenir la combativitat i la confrontació amb l’Estat.
És necessari, però, afrontar nous reptes per solucionar mancances històriques del moviment. És el cas de la lluita feminista, no n’hi ha prou en entendre l’opressió de gènere com un dels tres pilars bàsics d’opressió i prioritzar—ne el treball i la lluita. És necessària la vertebració d’una sectorial feminista dins l’Esquerra Independentista que treballi pròpiament la lluita per l’alliberament de gènere històricament deixada de banda per l’EI i que al mateix temps permeti dotar les mobilitzacions i campanyes conjuntes d’una perspectiva de gènere que ha de ser necessàriament transversal a tota acció política del moviment.
Al mateix temps, reafirmem l’aposta per reforçar la COS, prioritzant la sindicació de la nostra militància, amb el treball conjunt i impulsant el seu naixement en els territoris on Arran tingui presència. També cal fer un salt en la implicació de la militància d’Arran al SEPC per aconseguir, així, que es consolidi com el referent estudiantil als Països Catalans.
La lluita al carrer, l’antifeixisme i la defensa del territori; lluites que el jovent no podem menystenir.
Arran fa una aposta decidida per la defensa del territori, en línia amb el treball desenvolupat per l’Esquerra Independentista els darrers anys. És necessari estructurar la lluita en la defensa del territori en diferents àmbits com: l’especulació, el model energètic i de l’aigua, la mobilitat i els transgènics. Al mateix temps, a part de plantar cara a aquestes agressions hem de treballar constructivament per saber respondre creant una alternativa al model actual de territori.
Ens reafirmem en la lluita al carrer i l’agitació activa com a eines de confrontació i oposició al sistema considerant-les mitjans de lluita legítims, necessaris i complementaris a tota la resta.
Finalment hem de destacar l’aposta per seguir mantenint la lluita antifeixista com una important aposta tàctica en un moment de crisi econòmica on el feixisme s’està reorganitzant aconseguint més suport i força que mai al llarg i ample del continent europeu i així, treballar per frenar un possible contagi d’aquest fenomen als Països Catalans.
*Marc Garcés és portaveu nacional d’Arran
