El darrer episodi del debat sobre el model de finançament per les comunitats autònomes de l’Estat espanyol ha posat en evidència la “debilitat” dels Estatuts d’Autonomia aprovats a les regions dels Països Catalans sota administració espanyola i, sobretot, l’autèntic leit motiv que ha dirigit els partits catalans en aquest afer: aconseguir més prestigi entre el seu electorat.
El nou model de finançament espanyol, presentat per la ministra d’Economia Elena Salgado, preveu una nova partida econòmica de com a molt 6.000 milions d’euros pels Països Catalans, segons alguns dels càlculs no-oficials més optimistes que immediatament després de l’anunci oferiren diferents portaveus dels governs de les Illes Balears (300-500), el País Valencià (1.200-1.900) i el Principat de Catalunya (3.800).
El cert, però, és que l’obscurantisme de l’executiu central ha impedit que existeixi un únic càlcul oficial, i les versions oferides per algunes comunitats són encara contradictòries amb els 11.000 milions anunciats per Madrid. De fet, el Ministeri ja ha anunciat que no pensa confirmar ni desmentir les xifres que puguin sortir dels governs autonòmics.
Com ja esperava tothom, les reaccions a la proposta de finançament (que encara ha de passar el filtre de la cambra parlamentària) han evidenciat el partidisme que s’amaga rere aquest debat. Els presidents “socialistes” de Catalunya i Balears expressaren ràpidament la seua satisfacció, mentre que al País Valencià el conseller d’Economia del PP criticà durament el resultat final (malgrat que li havia donat suport uns dies abans). Per la seua banda, CiU complí amb el seu paper: va carregar contra Madrid i, especialment, contra el govern de Montilla al Principat. Curiosament, a més, els partits parlamentaris a l’esquerra del PSOE mostraren actituds contradictòries a les diferents regions del país, en funció de si estan o no en el govern i de la seva relació amb presidència.
El més sorprenent, però, ha sigut la filigrana política d’ERC, el partit suposadament més nacionalista de l’arc parlamentari català, ja que els seus dirigents també corregueren a defensar el nou model de Zapatero pel Principat. Tot, malgrat que segons insistí reiterades vegades el mateix president espanyol, el nou model s’ha conformat amb l’objectiu d’aconseguir una “major cohesió social i territorial” de l’Estat. Així ERC ha mantingut l’actitud “nacionalista” fins al darrer moment, però el dia D ha acabat per abaixar el cap en favor de l’estabilitat del Govern. A més, ha evitat fer un anàlisi únic de caràcter nacional: Joan Puigcercós (Principat) va aplaudir la proposta, Joan Lladó (Balears) la va rebutjar i Agustí Cerdà (País Valencià) s’auto-congratulà i va atacar el govern del PP.
Finalment, tant CiU com una plataforma patronal de Balears han insistit fins al darrer moment en la “il·legalitat” d’una proposta que “viola” els Estatuts d’Autonomia recentment aprovats, oblidant potser que les seves pròpies paraules deixen en evidència que tant l’Estatut de les Illes com el “vanagloriat” Estatut de Catalunya són paper mullat davant les ordres de Madrid. Per ara, a més, encara cap partit polític de les cambres autonòmiques dels Països Catalans no ha fet cap proposta concreta sobre el destí dels doblers que s’exigeixen, centrant-se només en demanar més i més doblers per a la seva comunitat.
