De totes les estupideses dites pels futuristes (moviment d’avantguarda (?) fundat el 1909 pel poeta i novel·lista Italià Filippo Tommaso Marinetti) aquesta és potser la més grossa:
“Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona”.
D’un planter de gentussa que diu aquestes coses no es pot esperar certament res. Tot i així, a les nostres institucions culturals aquesta mena de precursors de l’estupidesa col·lectiva els semblen dignes d’exposicions monogràfiques. De tots és coneguda la vinculació d’aquesta colla de reaccionaris amb el feixisme. El que aquesta mini exposició dedicada a un d’ells, el Fortunato Depero, tracta ara de mostrar és la forta vinculació del moviment amb el capitalisme desfermat de començaments de segle. Sota el títol “Depero i la reconstrucció futurista de l’univers” La Pedrera ens mostra, mitjançant sobretot peces de disseny, publicitat, cartellisme, moda… la “reconstrucció capitalista/futurista de l’univers “ .
Que el futurisme sigui un moviment d’avantguarda depèn de que considerem un gest d’avantguarda l’exaltació acrítica de la tecnologia i la producció massiva capitalista, si això és així, llavors la publicitat i la televisió també són avantguarda i visca l’avantguarda absoluta perquè fotre’s un martini i comprar-se un Mercedes són gestos trencadors i avantguardistes. És segurament aquest el missatge que se’ns vol enviar (és el missatge de sempre!). El futurisme és culpable d’haver prefigurat l’imaginari col·lectiu enaltidor de la producció capitalista i la tecnologia que més tard faran servir la publicitat i la televisió. El seu discurs funda la mitologia que més tard gestionarà la comunicació de masses , des del nazisme publicitat pel Goebbels al llenguatge de la televisió, el cinema i els anuncis desenvolupats als Estats Units. El sentit és clar: som nens i tot ens enlluerna, som nens i no tenim cap apreciació crítica (històrica i materialista) de les coses, som nens i la novetat del món ens fascina. D’aquesta demència es fa tot un univers apassionat i romàntic al qual la sola novetat, la pura actualitat, esdevenen un valor en si mateixes al marge de la utilitat real que puguin tenir per al gènere humà.
L’artista en qüestió, com la resta de futuristes, no passa de ser un jove enlluernat per un món sacsejat per la segona revolució industrial (la del petroli, el cotxe, l’electricitat, la producció en sèrie) i al qual sembla posar-lo bastant catxondo la idea d’una primera conflagració a nivell mundial. La mostra entorn a aquesta lluminària, breu però amb força documents escrits, no passa de presentar breument algunes de les seves facetes creadores com a escenògraf, interiorista, cartellista… dins de les quals mostra diferents graus de competència partint de la base de què no tenen cap relació, des del meu punt de vista totalment demodé, amb les arts plàstiques . Demostrar que aquest senyor era un eficient decorador d’interiors per a restaurants de luxe de Nova York, o un excel·lent cartellista publicitari de la firma de begudes Campari no són per aquest reaccionari que escriu mostres artístiques suficients. Per altra banda, mirant els dos o tres quadres penjats un es convenç ràpidament de que aquests tampoc pertanyen sota cap concepte a les arts plàstiques. Ara bé, en un món (que és el món dels senyors de La Pedrera) on un vestit de Christian Dior, Un Ferrari Testarossa o unes chavales despullades i fotografiades pel Helmut Newton poden acabar a qualsevol museu d’art contemporani, un món en el qual el disseny i la publicitat han sigut elevades a la categoria de les belles arts, és perfectament comprensible una mena d’exposició com aquesta. Simplement, aquest no és el món del que escriu. Si la sòbria bellesa, totalment mancada d’arestes (igual que la desinformació dels mass-media) d’un iphone us conmou, si friseu per veure el darrer anunci de Reebok, si penseu que els cartells que trobeu pel carrer us transporten a un setè cel estètic i creieu que una tia bona en calces i sostenidors és una obra d’art, aneu si us plau a veure aquesta fantàstica mostra artística d’enaltiment de la mercaderia.
Fitxa: La Pedrera. Del 17 de set de 2013 al 12 de gener de 2014. Preu: 3€
