El passat dijous 13 de setembre ens va deixar Paco Candela, una de les figures claus per entendre des de la Safor el procés de conscienciació nacional dels darrers anys del franquisme i dels primers anys de la transició a la monarquia borbònica.
Fou un advocat laboralista de primera línia de front, des d’on lluità per fer valer els drets de la classe treballadora. Després de passar per diverses organitzacions clandestines com Nova Germania, fou un dels grans impulsors a Gandia i la Safor del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), aleshores l’organització política independentista de discurs més rupturista amb Espanya, des d’on inicià una important tasca agitadora i de revifament de diverses iniciatives culturals i cíviques (Concret-Llibres, concerts de Raimon, l’Ateneu Juvenil, Cine Club, revistes satíriques com el Dàtil, etc.).
Va ser regidor a l’ajuntament de Gandia des de les primeres eleccions del 1979 fins a 1987 junt a Cebrià Molinero per la candidatura d’Esquerra Unida de Gandia, partit d’ideologia nacionalista que no té res a veure amb l’actual coalició Esquerra Unida del País Valencià. Des de les seues regidories es dugueren endavant grans canvis progressistes com el Pla General d’Ordenació Urbana l’any 1983 que posà un cert fre al caos urbanístic del darrer franquisme.
La seua activitat política sempre ha estat rigorosa o coherent, així com la seua fidelitat al PSAN i a l’independentisme. Gràcies a aquest fet ha esdevingut tot un referent transgeneracional per als militants independentistes de la Safor des dels anys 70.
Descanse en pau. La lluita continua!