</meta>
</meta>Poc després de complir-se els quatre mesos de la detenció de Bruno Bellomonte, militant de l’Esquerra Independentista de l’illa de Sardenya, han desaparegut misteriosament els ordinadors dels seus advocats, que comptaven amb nombrosa informació de diversos casos repressius dels independentistes sards.
Segons denúncia Pier Franco Devias, portaveu de l’organització A Manca pro s’Indipendentzia (aMpI), aquests fets no es poden interpretar com un furt d’uns lladres comuns, sinó com la continuació de la guerra bruta de l’Estat italià contra l’independentisme sard.
Els fets es produïren la matinada del passat 11 d’octubre a al ciutat de Sàsser i els únics objectes furtats del despatx foren els tres ordinadors portàtils dels Luigi Sotgiu i Elisabeta Udassi, advocats defensors dels independentistes Bruno Bellomonte, Emanuela Sanna i Massimiliano Nappi.
Bruno Bellomonte: quatre mesos empresonat
El passat 10 de juny foren detingudes sis persones a Roma acusades de voler reactivar les Brigades Roges, organització italiana armada dels anys setanta. Entre eixes persones es trobava Bruno Bellomonte, militant històric de l’independentisme sard i sindicalista de reconeguda trajectòria, qui amb 60 anys formava part de la directiva política nacional de aMpI.
Segons la premsa, els detinguts estaven preparant atemptats coincidint amb la cimera del G-8 que en un principi havia de realitzar-se a Sardenya però que, a conseqüència del terratrèmol que va sacsejar la península itàlica, va ser traslladat a L’Aquila.
Des d’aquella detenció Bruno ha passat per diferents centres penitenciaris italians i en l’actualitat es troba a la Presó de Catanzaro, a més de dos hores de viatge des de Sardenya.
Segons Pier Franco Devias no existeixen proves per inculpar al militant de la seua organització i per tant demanen la seua absolució sense condicions, tant d’ell com de la resta de detinguts. A més recorda que Bruno està deportat a Itàlia, incomplint els acords entre la Regione di Sardegna i el Ministero della Giustizia e della Legge, que preveuen l’apropament a l’illa dels presoners sards.
L’Operació Arcàdia i la repressió sistemàtica contra aMpI
Però aquest no és l’únic cas en el que s’ha vist implicat Bruno i la resta de la seua organització. Ara fa tres anys, l’11 de juliol de 2006 es va produir l’anomenada “Operació Arcadia”, dirigida per la Direcció Antiterrorista de Càller i amb la col·laboració de la DIGOS (policia política) de tota l’illa, especialment de la ciutat de Nuoro, i de la UCIGOS de Roma. En ella foren detinguts 10 militants i investigades i escorcollades més de 50 persones de diferents opcions polítiques, però la majoria d’elles provinents de l’independentisme marxista.
En la pràctica va suposar una “decapitació” de a Manca pro s’Indipendentzia, de la qual formaven part els 10 detinguts i quasi tots els investigats de l’operació. Els acusaven d’associació subversiva amb actes de terrorisme (art. 270 bis CP), per suposats atemptats (uns trenta) realitzats entre 2002 i 2006, la majoria d’ells a Nuoro i a Olbia, i reivindicats per l’Organizzazione Indipendentista Rivolutzionaria (OIR) i els Nuclei Proletari per il Comunismo (NPC).
Entre els atemptats destaquen el 27 de setembre de 2002 en la Confindustria i la Prefectura de Nuoro, contra Berlusconi i Blair l’agost de 2004 a Porto Rotondo (Costa Esmeralda) i un altre contra la caserna de la Brigata Sassari, a la ciutat amb el mateix nom la primavera de 2005. A més els acusen de cartes amenaçants enviades durant quatre anys. Es va formular a més l’acusació d’apologia subversiva (art. 272 CP) declarada il·legítima per la Cort Constitucional i recentment revocada.
Aquesta operació va aparèixer com un nou episodi de l’anomenat “Teorema Pisanu”. De fet, l’ex Ministre d’Interior de Berlusconi, Beppe Pissanu, durant el seu mandat expressava pedantment el seu convenciment de que a Sardenya s’havia creat una “central del terror composta per anarquistes, independentistes i marxistes-leninistes, que tenia com a únic objectiu escampar el caos amb les seues bombes”.
Arrel d’aquesta operació aMpI va rebutjar les acusacions i es va reclamar víctima d’un muntatge policial sense precedents a l’illa. Set dels deu detinguts iniciaren una vaga de fam i passaren pràcticament un any empresonats o reclosos als seus domicilis. Altres detinguts pogueren demostrar la seua innocència i abandonaren la presó als pocs mesos. Entre ells estava Bruno Bellomonte, qui va poder demostrar gràcies al seu passaport que no estava a Sardenya els dies en els que estava acusat de realitzar atemptats. Tres anys després la investigació encara està oberta i els acusats a l’espera de judici.
Al marge de les nombroses detencions concretes que ha patit en els últims anys l’esquerra independentista sarda, la repressió sistemàtica i la persecució per part de la policia italiana ha sigut una constant. A banda de les constants identificacions injustificades, en moltes ocasions han aparegut micròfons i altres mecanismes d’espionatge a les seus polítiques, els centres socials i fins i tot a les cases i els vehicles privats dels militants independentistes.