Hi ha una màxima que sembla complir-se fins a l’exhaust. Les campanyes de bombardejos d’Israel contra els diferents territoris ocupats palestins semblen ser una prèvia electoral, quelcom similar a un tipus de campanya per als comicis que posa la maquinària de guerra una vegada rere l’altra en funcionament. En aquesta ocasió no ha estat diferent, i és que les properes eleccions que es celebraran a Israel en el decurs del proper any 2013 en són una prova més. Recordem que les anteriors eleccions es dugueren a terme el dia 22 de gener de 2009, dos dies abans finalitzava l’anomenada “Operació plom fos” que s’havia iniciat un mes abans i que va portar a la mort de més de 1.400 ciutadans palestins.
L’episodi de conflicte ha deixat aquesta darrera vegada un estol de prop de 170 morts en només 8 dies (d’entre els quals només es comptabilitzen 6 israelians), sense tenir en compte les cinc morts produïdes en manifestacions de suport a la població palestina que s’han dut a terme al territori de Cisjordània. Del total de víctimes que es comptabilitzen en aquesta operació anomenada “Pilar defensiu”, es calcula que un 70% han estat civils, entre els quals un nombre elevat d’infants. Per altra banda el nombre de ferits podria ascendir fins a 1.500 a la franja de Gaza i fins a 300 a Israel.
A nivell internacional, cal tenir en compte que són moltes les convencions, cartes i recomanacions que Israel vulnera una vegada rere l’altra. Una de les principals, és aquella que afecta els drets dels infants, i també la Quarta Convenció de Ginebra de 1949, relativa a la protecció de les persones civils en temps de guerra.
La vesprada del dimecres 21 de novembre, es vivien els primers minuts d’un alto al foc oficial, que fou anunciat unes hores abans per l’actual ministre d’afers exteriors egipci, Mohamed Kamel Amr, i la secretària d’estat nord-americana Hillary Clinton. Aquest alto al foc, que contempla petits pedaços al bloqueig que pateix la franja des del 2006, com ara l’ampliació de la zona pesquera fins a sis milles en comptes de tres que era la que estava permesa fins ara.
A banda de la situació de guerra viscuda aquest mes de novembre, i com ja hem esmentat deixa un camí planer per l’actual cap de l’executiu israelià Benjamin Netanyahu (Likud) a les properes eleccions davant l’altre principal candidat, Shaul Mofaz, president de Kadima, (partit fundat per Ariel Sharon l’any 2005). Tota la carrera electoral es basa en la defensa del poble israelià davant els constants i continus atacs per part dels palestins, que són durament reprimits per les forces israelianes, i així,
A nivell internacional, el reclam per tal que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides posi fi a aquesta situació a través dels diferents mecanismes internacionals que té a l’abast, així com es busquin mesures per tal d’enjudiciar Israel davant aquesta nova agressió i les que s’han dut a terme al llarg de tots aquests anys, no deixa de ser ignorada. Així doncs, les amenaces per part dels Estats Units, no deixen ni al Consell de Seguretat ni la resta d’organismes internacionals indiferents. Els Estats Units foren el primer país en reconèixer a nivell internacional i de facto la creació de l’Estat d’Israel poques hores després que aquest es declarés com a nació independent l’any 1948. El sionisme nord-americà ha hagut de trampejar en diverses ocasions amb la possibilitat que el recolzament a un estat d’Israel no suposés un obstacle a la consecució de les seves finalitats comercials i petroleres amb els països musulmans. D’altra banda, cal tenir en compte també la contribució que fan a la continuïtat d’aquesta situació altres estats d’Europa com Alemanya o Espanya en absoluta connivència davant d’aquesta greu situació que pateix la població palestina, ja sigui expandint les relacions militars entre ambdós països o no donant suport a la iniciativa per a la creació d’un estat propi per a Palestina al sí de les Nacions Unides.
Recordem que el bloqueig i l’estancament que viu la Franja de Gaza des de fa prop més de 5 anys, després que la facció islamista de Hamàs guanyés les eleccions, es fa notar enormement . La situació en la que es troba els palestins de la franja de Gaza, amb una densitat de població elevadíssima, i amb un estancament que no els permet cap possibilitat d’intercanvi comercial amb l’exterior, porta a aquest poble a les més absolutes condicions de vida infrahumanes. Així mateix, l’inici del bloqueig per part de l’aleshores primer ministre d’Israel Ehut Olmert, va agafar unes dimensions desproporcionades durant l’any 2006 quan es prohibiren l’entrada dels productes bàsics a la franja així com les exportacions palestines. L’executiu israelià comptava amb tot el suport i la complicitat de Hosni Mubàrak que havia mantingut tancat el pas de Rafah, que connecta Egipte amb la Franja de Gaza.
Després de l’assalt a la Flota de la llibertat, durant l’any 2010, on moriren nou persones i més d’una trentena van resultar ferides, l’estat israelià va alleugerar les condicions del bloqueig, tot i que no es pot afirmar en cap cas que les condicions de vida de qualsevol ésser humà que es propugnen al sí dels principals acords internacionals, fossin aconseguits. La flota per la llibertat pretenia fer arribar un total de 10.000 tones d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. L’atac per part de la marina israeliana es va produir en aigües internacionals del Mediterrani, operació la qual va ser durament criticada per part de la comunitat internacional. Aquestes dures crítiques forçaren a Israel a rebaixar la intensitat del bloqueig a què estava sotmesa la Franja de Gaza.
La situació que viu la població palestina de la Franja de Gaza dista molt d’esdevenir normalitzada en els propers anys, i encara més, si tenim en compte l’enorme complicitat internacional de què gaudeix l’estat d’Israel. Mentrestant, la població civil malda per continuar endavant en un enclavament completament militaritzat, amb constants talls d’electricitat i aigua i amb unes xifres d’atur que posen el crit al cel.
De moment, la població palestina continua reclamant a les Nacions Unides el seu reconeixement com a estat, que ja va ser presentat per Mahmud Abbas davant l’assemblea d’aquesta organització internacional el passat setembre de 2011.
