El filòsof polític Gerald Allan “Jerry” Cohen, autor de La teoria de la història de Marx: una defensa i un dels fundadors de l’anomenat marxisme analític, l’escola de pensament que faria certa fortuna en la filosofia i ciències socials anglosaxones durant els 80, va morir el passat 5 d’agost als 68 anys.
Nascut a Montreal el 1941, fill d’un operari del tèxtil ucraïnès i d’una modista lituana, cresqué en una família jueva de conviccions comunistes prosoviètiques. Cohen es llicenciaria en Filosofia i Ciència política a Quebec, però aviat marxaria a Anglaterra on faria carrera a Londres i a Oxford, estudiant amb Isaiah Berlin, al qual succeiria en la càtedra Chichele de Teoria Social i Política al College All Souls d’Oxford, el 1985.
Influït per la filosofia analítica i el positivisme lògic dominant en la filosofia anglosaxona de l’època, volgué emprendre el repte d’analitzar i reformular el materialisme històric de Marx amb les eines de la filosofia analítica, prescindint de la dialèctica. La seva obra La teoria de la història de Marx: una defensa, de 1978, assolí un ampli ressò i influència. Cohen provava de demostrar la coherència interna i lògica del materialisme històric com a teoria de la història, que formulava a partir de l’anàlisi acurada del pròleg a la Contribució a la crítica de l’economia política de Marx. El llibre de Cohen és considerat el començament del marxisme analític, nom que rebria el pensament d’un grup d’autors, com el mateix Cohen, Roemer, Elster, Przeworski, Olin Wright, Van Parijs, o Van der Veen.
El marxisme analític, anomenat també per Cohen “Non-Bullshit marxism”, en referència al seu rebuig al mètode dialèctic, abastava camps tant diferents com la filosofia, la sociologia o l’economia, en la major part dels casos, més que observar, interpretar i explicar la realitat amb les eines marxistes, es proposà posar el marc conceptual marxista sota els focus de la teoria social en voga i algunes de les seves eines com la teoria de l’elecció racional o la teoria de jocs.
Cohen, com alguns d’aquests autors, de trajectòries prou diverses per altra banda, acabà ben lluny del marxisme, si bé mantenint un compromís polític d’esquerres, les seves darreres obres mostren una evolució cap a un igualitarisme liberal basat en plantejaments morals.
La seva obra i influència, com la del marxisme analític, doncs, s’han d’entendre en el marc dels debats sorgits en una època, finals del 70 i anys 80, de forta ofensiva política i ideològica liberal, especialment en el context de l’acadèmia anglosaxona. Potser per això avui, a la llum de la crisi sistèmica actual, que ha posat en qüestió bona part de la teoria social dominant, i davant la necessitat d’entendre la realitat, costarà trobar les eines útils en un pensament que ha perdut bona part de la seva vigència.
