Germanes de llibertat
El 15 de gener de 2010 Michel Chossudovsky, professor d’economia de la Universitat d’Ottawa (Canadà) i director del Centre d’Investigació sobre Globalització de Montreal, publicà a la plana web Global Research, un informe titulat La militarització de l’ajuda d’emergència a Haití: Operació humanitària o invasió? A l’article es revela que després del terratrèmol del dia 12 de gener i de les vora 100.000 víctimes, avui hi ha a Haití 20.000 militars nord-americans —fent un càlcul per càpita n’hi ha més que a Afganistan. El govern dels EUA ha enviat a l’illa: 2 portaavions, 4 guardacostes, 2 creuers amb míssils, 1 buc d’assalt, 1 buc hospital i 3.000 soldats. Juntament amb els soldats que ja hi eren i els agents del MINUSHTAH (els cascos blaus de l’ONU enviats a Haití) que s’han posat sota les seues ordres. El professor Chossudovsky, a més, assegura que “els principals actors de l’operació humanitària dels EUA són el Departament d’Estat, el Departament de Defensa i l’Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional (USAID, per les seues sigles en anglès)”. Segons Chossudovsky, en l’operació també intervé el SOUTHCOM, Comando Sud (militar) dels EUA.
L’exèrcit ianqui ja ha pres el control d’un node de comunicació fonamental: l’aeroport. No podem oblidar que Haití és una illa, amb unes infraestructures terrestres desballestades després de l’hecatombe i que està esperant l’ajuda internacional per via aèria. Hi ha informacions que l’exèrcit ha prioritzat els vols militars o amb interessos pels EUA deixant en segon terme els vols amb ajuda humanitària. Per si fora poc, han desallotjat a tots i totes les periodistes que s’havien instal·lat al recinte de l’aeroport. Fins i tot el secretari d’Estat espanyol per a Iberoamèrica, Juan Pablo de Laiglesia, atabalat per la situació (hi havia periodistes espanyoles a l’aeroport) ha presentat inútilment una queixa formal davant el govern dels EUA.
Barack Obama celebra, doncs, el seu primer aniversari al poder, 20 de gener del 2010, amb uns esdeveniments d’allò més consonants amb la imatge conciliadora i pacifista del president demòcrata (premis Nobels de la pau inclosos). La hipocresia no pot amagar que segueix tenint uns interessos geoestratègics. Com pot ser sinó que defense regularitzar als immigrants haitians que estiguen sense permís a l’illa però que impedirà l’arribada de persones amb barques a territori nord-americà?
Darrere de la frase pronunciada per l’ocasió per Barack Obama: “No vos oblidarem ni vos abandonarem”, hi ha bastant més que una intervenció de caire humanitari a Haití. Si no, com s’explica un desplegament militar de tals magnituds i un control tan acurat de la zona? Els EUA i l’oligarquia que ha governat durant dècades de manera dictatorial el país tenen un objectiu: davant de qualsevol emergència el primer que instal·la la burgesia són les forces armades per a tenir cura de les grans propietats. Evidentment, l’exèrcit nord-americà no treballa de manera altruista (envers la classe dirigent, és clar!) sinó que, com s’ha esmentat abans, té els seus propis interessos estratègics a la zona.
I és que, al capdavall, com deia una oient catalana en una tertúlia radiofònica: “Haití està entre Cuba i Veneçuela”.
