JA HO DÈIEM La Margalida Ramis és la responsable de campanyes de territori i recursos del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). Realitza una gran dedicació a l’associació des de fa anys i tot seguit explica una de les campanyes en defensa del territori més potents de la història de l’illa. A més, també parla de l’actualitat.
El 2004 el GOB va convocar, junt a altres plataformes, una manifestació per denunciar la destrucció del territori (contra la construcció d’autopistes, gasoductes, ampliació de l’aeroport…). Es recorda com la manifestació més nombroses de Mallorca, quina va ser la clau de l’èxit?
Sens dubte el treball en xarxa amb moltes i diverses plataformes ciutadanes que havien anat sortint per respondre a amenaces concretes sobre el territori.
Aquesta campanya (“Qui estima Mallorca no la destrueix”) es dugué a terme al principi de la legislatura del PP governat per Jaume Matas, al llarg del mandat el Consell va complir les seues amenaces? Quins són els efectes actuals d’aquell atac al territori?
Les amenaces eren moltes: autopistes Inca-Sa pobla, Palma-Llucmajor, Inca-Manacor, Balma-Universitat de les Illes Balears, segon cinturó, onze projectes de camps de golf, el parc temàtic de Can Vairet, espais naturals o rurals com Muleta, ses Fontanelles, l’Ullal, Cala Carbó, Cala Blanca i Marina de Magaluf amenaçats per processos d’urbanització, gasoducte, dessaladores, nous forns incineradors, etc. Algunes varen deixar ja per sempre la seva petjada sobre el nostre territori, la nostra societat i la nostre economia. D’altres no es varen arribar a desenvolupar en aquell moment i tornen a aparèixer ara com a fantasmes d’un model totalment obsolet però que ara es vol reviscolar amb l’excusa de la dinamització econòmica. És el cas de les urbanitzacions de la Serra de Tramuntana que foren desclassificades al 2008 i que ara es volen tornar a posar al mercat especulatiu i destructor, amenaçant així la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat.
En la posterior legislatura (2007-11) va governar l’anomenat Pacte de progrés encapçalat pel PSOE, quines esperances teníeu en la coalició i com va resultar al capdavall?
El nostre balanç de final de legislatura va ser qualificat com a molt dur per part dels entorns dels partits progressistes. Per nosaltres va ser una legislatura, en termes generals, decebedora. L’excusa de la crisi començà ja llavors, a justificar incompliments de compromisos adquirits a principis de legislatura vinculats a l’impuls d’un model econòmic alternatiu que és, al cap i a la fi, el vertader impuls d’una altra manera d’entendre la nostra relació amb el territori i els valors naturals, ecològics, culturals i paisatgístics que el conformen.
Pel que fa a la campanya “Qui estima Mallorca no la destrueix”, quins creus que van ser els errors més grans i quins objectius s’aconseguiren?
L’objectiu més gran va ser la conscienciació i mobilització de la societat davant, no només amenaces concretes, sinó contra un model econòmic global que sota els arguments del progrés i la generació de riquesa ens empobria com a societat, com a cultura i com a territori. No qualificaria les batalles perdudes com a errors. Crec que es va fer tot allò que es va poder i de la millor manera que es va saber per part de totes les persones que s’implicaren activament en aquesta gran campanya.
Actualment, amb la campanya per salvar les platges de Sa Ràpita i Es Trenc de la construcció d’un gran hotel es pot revifar una mobilització com la del 2004?
Malauradament la campanya per salvar l’entorn de l’àrea natural d’es Trenc-es Salobrar de Campos, no és la única que ara tenim damunt la taula. De fet, en aquests moments, esteim vivint el retorn a les velles polítiques d’especulació i destrucció del territori justificat utilitzant de forma perversa la necessitat de dinamitzar l’economia i generar llocs de feina. Vivim un escenari sense precedents de desregulació urbanística i territorial, les figures de protecció establertes per llei esdevenen paper mullat davant el missatge que els polítics volen donar als inversors: “Tot és possible”. Per tant, la protecció fa nosa, i a cops de decret-llei, sense participació ciutadana i valent-se de la majoria absoluta, desfan el panorama regulatori vigent obrint les portes de tot el territori als inversors. Així, juntament amb aquest projecte a sa Ràpita, hi ha un altre macrocomplex a Canyamel, que afecta una àrea natural d’especial interès (ANEI), un altre macro projecte turístic a la marina de Magaluf, l’obertura a la urbanització de zones protegides de la Serra de Tramuntana, l’impuls de projectes viaris sense cap sentit, una amenaçadora modificació de la llei de costes estatal que amenaça el litoral, etc.
Efectivament, tots aquests factors, ens situen en un escenari en el qual cal la mobilització social per fer-hi front i la gent hi està disposada, d’aquí l’èxit sense precedents de la cadena humana que organitzàrem el passat 29 d’abril a l’arenal de sa Ràpita i on es va poder tornar a veure la pancarta “Qui estima Mallorca no la destrueix”.
