Grans perles de la Casa

Gran Senior i el Cor Brutal La Casa Calba / Malasteta. 2011	Perleta negra Oliva Trencada La Casa Calba. 2011

Que 2011 està deixant àlbums que col·loquen la música del nostre país en una posició de privilegi, és tota una evidència. Si durant la primera meitat de l’any les novetats discogràfiques arribaven de les terres de la variant del català oriental (Manel, Anna Roig i L’ombre de Ton Chien, Antònia Font), sembla que aquesta segona part s’han concentrat a les comarques del sud. Aquesta tardor la música s’ondula: Feliu Ventura ha tornat amb Música i lletra (vegeu L’ACCENT 211), en breu tindrem nou material d’Arthur Caravan i Litoral, i cap al desembre Miquel Herrero i els Autòmats ens volen sorprendre amb una nova remesa de temes després d’un primer disc interessantíssim amb regust de vintage.

D’entre aquestes novetats, no podem oblidar, però, la de Senior i el Cor Brutal, un dels projectes punters de La Casa Calba Edicions, fàbrica cultural establerta a terres valencianes amb una activa trajectòria al servei de la cultura participativa, la dinamització d’artistes de la talla d’Òscar Briz o Remigi Palmero, i la producció de festivals i espectacles amb l’objectiu d’estendre algunes de les propostes més suggerents del món pop i folk dels Països Catalans. El cas és que Miquel Àngel Landete torna a la càrrega amb un segon treball, Gran, on la profunditat de les subtileses i de les lletres ens porta a conèixer un Senior més complex, un músic sense límits imaginatius i creatius, i també un Senior més introspectiu en comparació al del primer disc, L’experiència gratificant (Malatesta, 2009). No ens enganyem: que Landete haja obert el camp de possibilitats no significa que haja renegat del seu estil característic. De fet, Senior torna a defugir la cançó capcota i s’instal·la en un marc mig folk mig rock amb arrels nord-americanes. Potser aquesta profunditat es deu, en part, a Raül Fernández (Refree), al darrere de la producció. Però també troba la seua explicació en els camins de dedicació musical que el valencià ha pres al llarg de la seua vida.

No passen desapercebudes “La sort adomida” -un joc de mixtures que s’entrellacen per formar un espectacle pirotècnic de qualitat-, “A tremolar” –farcida d’un so brut i distorsionat que, per moments, ens fa pensar en un assaig de la banda al garatge-, “Lluna de mandarina” –íntima i juganera alhora, amb final muntanyenc inclòs-, i les dues versions de “Gran”, obertura i tancament d’un disc que radiografia l’univers Landete amb tots els pèls i senyals.

I si hi ha molta gana, La Casa Calba també s’ha encarregat de l’edició del nou treball d’Oliva Trencada, altres dels raros de l’escena musical. Es diu Perleta negra i s’apunta a la reeixida tàctica de presentar-lo en format llibre-disc, tal com els recents treballs d’Obrint Pas o Ovidi Twins, per posar uns exemples. Els mallorquins se superen: cançons de bressol banyades de pop, ambients mariners, urbans i interestel·lars, atmosferes arriscades i lletres que van més enllà de la sornegueria. No perdeu l’oportunitat de llegir els contes del llibre. Semblen inventats en nits d’inspiració divina.