La matinada del dimarts 21 de febrer passat, l’eurogrup, format pels ministres d’economia i hisenda de cada estat de la zona euro, el Comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris i el President del Banc Central Europeu, tancava definitivament el segon pla d’austeritat imposat a Grècia per la troica -Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional-.
Abans d’aquest pas però, i reiterat en diverses ocasions per diferents ministres d’economia d’Europa, calia que el govern grec donés el vistiplau al paquet d”ajuda” propiciat per la troica. Una ajuda que talla de soca-rel i una vegada més, els drets més bàsics del poble grec i que suposa entre d’altres, la pèrdua de més de 15.000 treballadors del sector públic i una punyent rebaixa del 22% del salari mínim interprofessional -que ronda ja els 400€- i de les pensions, mesures de privatització del patrimoni públic, retallades pressupostàries i un llarg etcètera de mesures que es recullen en el memoràndum realitzat per la UE sota el títol: Memorandum of Understanding on Specific Economic Policy Conditionality.
Fou el diumenge 12 de febrer quan el Parlament grec havia de votar el seu incert futur: una fallida imminent o bé salvaguardar el seu estat dins el marc econòmic de la Unió Europea. Les dades de les votacions foren les següent: 199 diputats foren els favorables al pla imposat per la troica; 74 foren els diputats que contraris al segon pla d’austeritat dictat per la UE hi votaren en contra i 5 se n’abstingueren. Alguns membres dels partits que conformen l’actual govern de coalició votaren en contra del paquet de mesures imposades i foren expulsats directament dels seus partits i els seus vots no foren comptabilitzats. Cal tenir en compte que la suma dels dos partits majoritaris i el quals formen actualment el govern d’unitat (PASOK, i ND, dreta) era de 236 diputats dels quals 199 votaren a favor. Els dies anteriors a les votacions, 6 membres del Govern grec dimitiren en protesta pel pla d’austeritat imposat i el partit ultradretà LAOS abandonà el govern de coalició.
Revolta social
Després d’una setmana en què fou convocada una nova vaga general (la setena des de principis d’any), i de diverses mobilitzacions a les principals ciutats del país, el diumenge desenes de milers de persones sortiren al carrer.
Mentre a l’interior del Parlament grec es debatia de forma acalorada sobre el segon pla d’austeritat grec, al carrer, el poble es manifestava en contra les conseqüències del memoràndum imposat per la troica que suposa retallar no només els drets més bàsics dels treballadors i treballadores grecs sinó també la seva dignitat. La població grega ha hagut de veure com s’obvien els seus drets mentre l’stablishment europeu imposa gairebé per la força una >ocupació econòmica.
L’actual primer ministre des que el passat 11 de novembre Yorgos Papandreu deixava el seu càrrec, el tecnòcrata Lukas Papademos, es dirigia a la ciutadania la nit del dissabte abans de l’aprovació del nou pla, en un intent fallit d’induir al ja massa esgrimit missatge de la por sobre el poble grec. Aquest missatge propagat directament per la troica i pels mateixos partits del govern d’unitat ha volgut crear entre el poble la consciència i la necessitat de defensar un nou paquet de contundents mesures que afecten en primera persona les classes mitjana i baixa gregues.
La jornada es saldà amb centenars de persones ferides, i amb una ocupació policial que s’ha arribat a xifrar en 6.000 efectius. Els principals carrers d’Atenes foren escenari de diferents episodis de sense precedents per part de la policia on aquesta ha utilitzat pots de fum, granades atordidores i gasos lacrimògens per a dispersar la població.
L’actual director del Banc Central Europeu, Mario Draghi fou entre el gener del 2002 i el 2006 vicepresident a Europa de grup d’inversions Goldman Sachs, companyia causant del frau en el cas de les hipoteques subprime als Estats Units. Aquest mateix personatge, resultà esquitxat en conèixer-se que l’equip del Primer ministre grec Kostas Karamanlis (ND) ocultà informació sobre el dèficit i el deute grec entre els anys 2004 i 2009 per tal que l’estat hel·lènic pogués complir amb els requisits econòmics imposats des de la UE. L’ocultació d’aquesta informació econòmica fou assessorada per Goldman Sachs i ha estat una de les claus de la crisi grega dels dos darrers anys.
Mesures de contrapoder
Una de les injeccions de moral que ha viscut el poble grec en els darrers mesos han estat diferents experiments d’autogestió i contrapoder popular. Aquest és el cas del de l’Hospital General de Kilkis, a la unitat perifèrica grega de Macedònia central, que ha portat els treballadors d’aquest centre hospitalari a posar l’hospital sota el seu control i direcció. L’assemblea de treballadors i treballadores de l’Hospital informà el passat 4 de febrer de la necessitat de gestionar l’esmentat centre per tal de poder continuar garantint la seva tasca com a metges i infermers.
De moment, i des del 6 de febrer, els treballadors de l’hospital, s’ocuparan exclusivament del serveis d’urgències fins que el govern grec pagui les hores treballades i els ajusti el sou al que tenien amb anterioritat a l’arribada dels agents europeus. Segons el comunicat emès per l’Assemblea de Treballadors de l’Hospital: ” aquest poder, per a enfrontar-se al seu enemic (format pel poble debilitat i dividit), fa tot el possible per impedir la creació d’un front unit i popular a escala nacional i mundial que tingui interessos comuns i exigències contra l’empobriment social creat per les autoritats polítiques”. Per altra banda, el comunicat deixa clar que “Els treballadors de l’Hospital General de Kilkis responen a aquest totalitarisme amb democràcia. Ocupem l’hospital públic i el sotmetem al nostre control directe i total. A partir d’ara, l’Hospital de Kilkis serà autogovernat i l’únic mode legítim de decisió serà l’assemblea general del seus treballadors”. En clara relació amb la seva tasca el comunicat emès fa constar que “tenint plena consciència de quina és la nostra missió social i les nostres obligacions morals, protegirem la salut dels nostres ciutadans que acudeixin a l’hospital, prestant assistència sanitària gratuïta als necessitats, servint-los i al mateix temps, fent una crida al govern a acceptar per fi les seves responsabilitats, superant, encara que sigui en l’últim minut la seva desmesurada i antisocial crueltat”
Finalment, l’Assemblea de Treballadors fa una crida a la solidaritat a tot el poble i els treballadors, i als sindicats i afirma : ” Estem decidits a continuar fins que els traïdors que venen el nostra país i la nostra gent hagin marxat. Són ells o nosaltres!”
L’hospital funciona de manera autònoma des del passat dilluns dia 20 de febrer malgrat els nombrosos intents per aturar aquesta autogestió. En el comunicat emès el passat 18 de febrer, conclou: “ El poble ha lluitar al marge del parlament, amb lluites als carres i sense esperar inútilment que el poder els doni res, reivindicant una potent constitució democràtica i una nova transició que posi el país al camí del progrés i el converteixi de nou en un lloc de democràcia, igualtat, justícia i prosperitat”.
Finalment, l’Assemblea de Treballadors fa una crida a la solidaritat a tot el poble i els treballadors, i als sindicats i afirma : ” Estem decidits a continuar fins que els traïdors que venen el nostra país i la nostra gent hagin marxat. Són ells o nosaltres!”
