[bar group="860×106"]

Grenlàndia inaugura una nova era després del tomb electoral

“Grenlàndia s’ho mereixia”, exclamà la matinada del 3 de juny a Nuuk, la capital, un exultant Kuupik Kleist, líder de l’Inuit Ataqatigiit (IA), després que es confirmés la victòria del seu partit a les eleccions autonòmiques d’ aquest país sota sobirania danesa.

La victòria de l’IA ha estat indiscutible: quasi el 44 per cent dels vots -el doble que fa quatre anys- i 14 dels 31 escons totals, en front del 26,5 per cent i els 9 parlamentaris del Siumut (socialdemòcrata).
Però sobretot ha servit per protagonitzar un canvi històric: per primer cop en els 30 anys de règim autonòmic, el Siumut es queda fora del poder.

Des que a principis de la dècada dels 70 un grup d’estudiants grenlandesos creà el moviment de tendència nacionalista Siumut, més tard constituït en partit polític, per reclamar un estatut d’autonomia per a Grenlàndia, Siumut i nacionalisme, Siumut i poder han estat sinònims a l’illa més gran del món, habitada per 57.000 persones, la majoria inuits, en una superfície de 2 milions de quilòmetres quadrats, més del 80 per cent coberts pel gel.

Les eleccions del 3 de juny han marcat la fi d’una etapa històrica per a Grenlàndia, la de la generació dels “pares” de la pàtria, com els expresidents autonòmics Lars-Emil Johanssen (1991-1997) o Jonathan Motzfeldt (1979-1991, 1997-2002), que han dominat la política nacional durant tres dècades, però han acabat sucumbint al desgast del poder i els nombrosos casos de corrupció que han envoltat la classe política, en especial el Siumut, els darrers anys.

Motzfeldt exemplifica perfectament aquesta caiguda: en els passats comicis obtingué 91 vots personals, una xifra ridícula que el deixa fora del Inatsissartut (Parlament).

Tot i que l’IA té un perfil més nacionalista que el Siumut, ambdós partits recolzen en darrer terme la independència de Grenlàndia, i no tingueren grans desavinences en las negociacions que portaren a l’acord per a un nou estatut, que entrarà en vigor el proper dia 21 després de ser aprovat el novembre (75% de vots a favor).

Més que en clau independentista, el triomf de l’IA cal llegir-lo com a conseqüència de l’esgotament de la paciència d’una població cansada de les pràctiques clientelars del Siumut -capaç de prometre als electors bitllets d’avió subvencionats per a visites familiars a altres parts del país- i de la seva deficient gestió a l’àrea social.

Els governs del Siumut no han sabut solucionar problemes com l’alt índex d’alcoholisme i abusos sexuals -en els quals també s’han vist implicats polítics com Johanssen o Motzfeldt-, així com de desatenció infantil, originats en part per l’especial evolució històrica de Grenlàndia.

Colonitzada per Dinamarca el segle XVIII, romangué sotmesa al monopoli danès sota un règim colonial i tancada al mon exterior fins el 1953, quan es convertí en província del Regne de Dinamarca. Durant la dècada següent, Copenhaguen impulsà un programa de modernització forçosa que tingué efectes positius, però ocasionà enormes danys socials en obligar els grenlandesos a abandonar llurs aldees i concentrar-se en nuclis més grans de població. Aquesta experiència la visqué en pròpia carn el mateix Kleist, recentment elegit president autonòmic.

Que l’àrea social tindrà, com a mínim sobre el paper, una importància central en el nou Govern ho indica el fet que s’hagi elegit una sociòloga especialista en nens, Malliina Abelsen, de l’IA, pel Ministeri de Família o que la construcció de nous habitatges socials i escoles bressol figurin al programa.

Kleist també ha complert amb la promesa de construir una coalició el màxim d’ampla possible, de la qual tan sols quedà exclòs inicialment el Siumut. El pacte final, després de la sortida per desacords amb la resta de partits de l’Attasut (liberal), inclou una agrupació ciutadana sense definició ideològica clara, Kattusseqatigiit Partiiat, i el Demokraatit, un partit liberal partidari de mantenir la unió amb Dinamarca que fou l’únic que demanà el “no” al referèndum sobre el nou estatut.

La inclusió d’aquesta darrera formació a la coalició de Govern -que suma 19 dels 31 escons- revela la voluntat conciliadora de l’IA i la convicció que cal regenerar el sistema polític i anteposar la solució als greus problemes socials de Grenlàndia a les reivindicacions independentistes, satisfetes en bona mesura amb el reconeixement pel nou estatut del dret a l’autodeterminació del poble grenlandès, que situa la independència en un horitzó visible.

El nou règim autonòmic entrarà en vigor el mateix dia que s’acompleixen 30 anys de l’aprovació del primer estatut i representa un salt substancial pel Govern grenlandès, que podrà accedir a competències com política penitenciària, administració judicial i immigració, i reconeix el grenlandès com a única llengua oficial.
Tan sols sis àrees romandran sota control de Copenhaguen: constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i de divises i política exterior. A més, Nuuk haurà de ser tinguda en compte en les qüestions que afectin al seu territori. Es tracta d’un acord similar al que fa uns anys negociaren les Illes Feroe, l’altra autonomia inclosa en el Regne danès.

L’estatut grenlandès és el resultat d’anys de negociacions en una comissió mixta, que es van veure endarrerits pel repartiment dels hipotètics ingressos del subsòl, que segons estimacions recents contenen reserves enormes de gas i de petroli. Al final hom ha consensuat una fórmula que reduiria progressivament la subvenció anual de Copenhaguen d’uns 430 milions d’euros (que constitueix el 27% del PIB de Grenlàndia) en la mesura que vagin creixent els ingressos de gas i petroli.

Si les exploracions que vàries multinacionals ja realitzen a la costa oest i est tenen resultat, i és rentable extraure el cru -el gel dificulta i encareix les tasques-, Kalaallit Nunaat (el país dels éssers humans, en llengua grenlandesa) podria ser independent en una dècada, segons les previsions més optimistes. Qüestions com la manca de personal qualificat propi o la desproporció entre superfície territorial i nombre d’habitants afegeixen nous interrogants sobre la viabilitat del projecte, que en tot cas necessitaria d’algun tipus d’associació amb Dinamarca o altres països en àrees com defensa.

La política exterior i el canvi climàtic -fonamental en un país afectat de ple per les conseqüències del desgel sobre el seu principal recurs econòmic, la pesca- han estat incloses entre les àrees sota control directe de Kuupik Kleist, licenciat en treball social de 51 anys, amb àmplia experiència en l’administració i exdiputat al Parlament danès.

Regenerar la cultura política, respondre als greus reptes socials i climàtics i seguir avançant cap a la independència seran els durs reptes que haurà d’afrontar aquest gran afeccionat a la música, que fins i tot enregistrà un disc fa uns anys i que al seu país comparen amb Leonard Cohen.


[bar group="860×106"]